DEBAT SOCIAL

Alerta violeta a Manresa

La capital del Bages rebutja l'etiqueta de ciutat d'agressions sexuals i exposa els seus propis problemes

És la tercera ciutat amb la taxa de violacions denunciades més alta de tot Catalunya

Alerta violeta a Manresa
Es llegeix en minuts

Carlos Márquez Daniel

Després de travessar la capa de boira que s’acostuma a crear als peus de Montserrat per aquesta època, el barceloní arriba al cap de poca estona als carrers de Manresa, la ciutat que ocupa el centre geogràfic de Catalunya. Són uns 45 minuts de viatge, cinc graus menys de temperatura i un peatge de vuit euros que fa caure de cul. La capital del Bages ha sortit a la palestra mediàtica les últimes setmanes per culpa de les fredes estadístiques: 13 denúncies per agressió sexual des del gener, el doble que l’any passat. Manifestacions al carrer, crides a lano estigmatització de certs col·lectius, institucions en improvisada alerta i una població local observant el fenomen entre l’esglai i la rutina. 

 

Tres dones esmorzen a la terrassa d’un bar de la plaça d’Europa. Tenen entre 18 i 23 anys i la consulta sobre el tema les deixa una mica incòmodes. «El problema de les violacions no és exclusiu de Manresa com s’ha volgut vendre. És una xacra de tota la societat», resumeix la més gran. Diuen que no confien gaire que els polítics ho resolguin i neguen que ara se sentin més vulnerables. «Ens sentim igual d’insegures que sempre». Potser per això el Comitè Feminista de Manresa va demanar fa un parell de dies més cursos gratuïts d’autodefensa, entre altres mesures, com facilitar el procés de denúncia i més educació feminista. De dins el local surt un jove que no deu tenir més de 25 anys. Els cabells llargs i una carpeta sota el braç. «A mi el que em molesta és que s’associï el nom de la ciutat amb una cosa tan fastigosa com la violació. No s’han molestat a venir a Manresa. No només per veure que és un lloc normal, sinó per comprovar que tenim els mateixos problemes que a qualsevol altre lloc».

Consistori «superat»

Segons les dades de criminalitat recollides pel Ministeri de l’Interior, fins al setembre es tenia coneixement de 10 presumptes agressions sexuals, quatre més que en el mateix període de l’any anterior. Cal sumar-n’hi tres més de denunciades fins ara. I 13, com assenyalen tots els veïns consultats, és una xifra «inacceptable». El conseller d’Interior, Miquel Buch, va treure ferro a l’assumpte assegurant la setmana passada que el nombre de delictes d’aquestes característiques que hi ha hagut a la localitat «està per sota de la mitjana catalana», una afirmació que no va haver d’agradar gaire a l’alcalde, Valentí Junyent, que un dia abans havia afirmat que el consistori s’està veient «superat» per aquests fets. L’estadística dona una mica la raó al regidor, ja que demostra que Manresa és la tercera ciutat amb més de 30.000 habitants amb la taxa de presumptes violacions per habitant més alta de Catalunya, només superada per Barberà del Vallès i Blanes.

Potser el Govern també es posi en guàrdia al comprovar que en els primers nou mesos, segons l’índex de criminalitat d’Interior, s’han registrat 419 denúncies per agressió sexual amb penetració, un 18,4% més que el 2018. El percentatge guanya més rellevància si es compara amb el global espanyol, amb 1.410 denúncies i un augment bastant inferior, del 8,1%. Així, Catalunya concentra gairebé el 30% de les denúncies sobre aquest tipus de delicte, cosa que no demostra que aquí hi hagi més violadors, sinó que aquí hi ha menys por a l’hora de posar aquests fets en mans de la justícia

Res es coneix ni es comenta sobre les estadístiques a Manresa, una localitat que es va situar a l’ull de l’huracà després de dos casos mediàtics i lamentables de violència masclista: una violació múltiple perpetrada per cinc joves a una menor l’octubre del 2016 i una altra agressió en grup, també a una menor, que es va produir l’estiu passat. Dues ‘manades’ que, per als veïns, «no representen de cap manera» la ciutat ni els seus habitants. Dues dones d’uns 70 anys que enfilen el carrer de Cap del Rec donen una mostra de fins a quin punt el valor generacional és important en tot aquest debat. «Si a certes hores vas a segons quins llocs i et passen segons quines coses, no et queixis. ¿A qui se li acut ficar-se en un cotxe amb tres homes de matinada? Aquesta violació va passar al meu barri i jo tinc clar el que puc fer i el que no». L’altra senyora, que porta el seu net en un cotxet, assenteix amb el cap i afegeix que els homes «no tenen dret a actuar així». «Però nosaltres també hem de ser conscients dels perills». ¿Surten amb por de casa? «No, fill, no, a nosaltres no ens viola ningú», afirmen.

Fora etiquetes 

D’una perfumeria de la vora surt una parella d’uns 30 anys. De Manresa de tota la vida, tots dos. «Ens fa pena que es parli de la nostra ciutat en aquests termes. És clar que és lamentable el que ha passat i espero que els caigui la pena màxima, però dubto molt que siguem l’excepció. Si hi ha hagut un repunt, s’aborda i s’hi posa remei», diu ella. «La premsa en té part de la culpa, perquè agafen un tema, l’associen a una ciutat i ja no et treus l’etiqueta, com Barcelona amb els manters o els pisos de drogoaddictes», afegeix ell. No gaire lluny, a la plaça de Pius i Palà, davant la imponent finca modernista Cala Burguesa, dues estudiants d’uns 20 anys admeten que ara van amb més compte i que no poden evitar «canviar de vorera quan veuen una persona sospitosa». Quan se’ls demana concreció, els costa però ho admeten: «Hi ha molts xavals marroquins amb mala pinta, però, a part de baralles, no he vist que facin mai res».

També s’hi refereixen un grup de cinc veterans manresans que caminen pel passeig de Pere III. «Hi ha molt lladregot professional i moltes cases ocupades. Aquí darrere –assenyala la part posterior del Casino modernista– hem vist de tot, baralles, drogues... Està tot molt deteriorat, sobretot la part antiga. I si ens preguntes sobre la immigració, sí que pot arribar a ser un problema. Tot i que també hi ha catalans que tenen tela». Malgrat aquest discurs cru sobre el nou ecosistema social de Manresa, tant el consistori com el Govern, no diguem ja les entitats socials, insisteixen a desvincular les persones migrades de les agressions sexuals. Ja el juliol passat va córrer la bola que els presumptes autors d’una violació en grup eren menors no acompanyats. Era completament fals.