Ciència i entranyes contra l'estigma

Al costat de la porta del teatre, una taula plena de tríptics, punts de llibre en què es llegeix «més informació, més plaer» i una safata amb preservatius. Al darrere, diversos homes amb unadhesiu blanc amb un llaç vermellenganxat al jersei. Donen una benvinguda afectuosa –hi ha somriures i fins i tot abraçades– als homes d’edats dispars que van entrant a l’àmplia sala fins a omplir-la.Els agafen de les mans i hi fixen una bonica calcomania creada (per ells) per a l’ocasió: un mandala envoltat per petits llaços vermells amb una gota al centre en què es llegeix «posa’t a la meva pell». Els homes dels dos costats de la taula són interns deBrians 2. Els del darrere, com elJesús, participen en el grup de salut que ha impulsat la xerrada ‘Resolguem dubtes sobre el VIH/sida’. Els del davant són les desenes d’interns que no han volgut perdre-se-la, malgrat ser poc més de les nou del matí d’un dijous plujós i fosc. «Les calcomanies són perquè aquí no ens podem posar el llaç, per l’agulla.A més, ens va agradar la idea d’enganxar-lo a la pell i això de ‘posa’t a la meva pell’, sent el que jo sento...»,afirma elJesús, aBrians 2des de faquatre anysi queconviu amb el VIH des de fa 25. «Soc indetectable»,es presenta emocionat després de veure l’èxit de convocatòria.

Aquesta,‘indetectable’, és una de les paraules que més es repetirà a la sala durant lesdues hores posteriors. Sona a superpoder, i, una mica, ho és. Té el superpoder de l’esperança, que no és poc. Imparteixen la magistral xerrada l’enèrgica i propera doctora Nuria Izquierdo-Useros, investigadora d’IrsiCaixa, i Jordi San José, col·laborador de la institució i portador del VIH, que explica en primera persona i amb la mateixa energia i proximitat què significa conviure amb el virus. «Si segueixes el tractament,el virus es torna indetectable, i indetectabletambé vol dirintransmissible. Per això és tan i tan important fer-se la prova i començar amb el tractament com més aviat millor», insisteixen tantIzquierdo-UseroscomSan José, combo imbatible –ciència i entranyes– el taller dels quals hauria de ser obligatori davant d’auditoris de tot tipus.«El VIH afecta per igual a tota mena de persones i col·lectius», afirmen, seguint la demoliciód’estigmes. 

Han creuat els murs de Brians 2 –com en els pròxims mesos els de Quatre Camins, Brians 1 i un quart centre encara per confirmar– també per a això. Fer caure estigmes. «El nostre objectiu és incrementar la cultura científica d’interns i treballadors de presons i proporcionar eines per adoptar un esperit crític i poder discernir el que són mites i el que és real», expliquen.

Idees que salten murs

«La societat avança molt ràpid, però aquí dins anem sempre molts passos per darrere.El tema del VIH s’ha tractat històricament a la presó, però ens vam adonar que necessitàvem una visió nova, treballar més l’estigma, tant amb els interns com amb els funcionaris, per això ens vam posar en contacte amb IrsiCaixa, que de seguida ens van posar totes les facilitats», diu l’Helena, educadora del centre, que apunta la importància que les idees de fora entrin a la presó.«No només en el tema del VIH; en tot», afirma. 

El teatre no només s’omple, sinó que els assistents, molt atents, mostren obertament tots els seus dubtes; com si el VIH es pot transmetre per l’aire o per la saliva. El taxatiu i argumentat ‘no’ d’Izquierdo-Useros convenç l’auditori, que també pregunta a la investigadora pel seu treball. 

Després del taller, el Jesús, agent de salut en sobredosi del centre, com mostra orgullós al seu carnet, assenyala la importància del que acaben d’explicar –i com– el Jordi i la Nuria per fer entendre la societat que si se segueix el tractament, «que està a l’abast de tothom en la sanitat pública», el virus es converteix en indetectable, i que «això vol dir intrasmisible». «Jo tinc dues filles de 6 i 12 anys, precioses i sanes; com que he seguit sempre el tractament, ni elles ni la meva exdona, que és antidroga total, tenen el virus», diu el Jesús, que treballa contra l’estigma des de la presó dia a dia amb els seus companys.«Aquí és molt habitual demanar un glopet de cafè o una pipada d’un cigarro, i quan veus que a algun company no l’hi demanen perquè saben que té el VIH fa mal», explica.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

A les presons catalanes hi ha 386 casos declarats del VIH, cosa que representa un 4,6% dels interns. 

«També fa mal que un intern es negui a compartir habitació amb tu. Durant aquests anys s’ha avançat molt però queda molt, encara. Imagina quan me’l van detectar a mi, que eren els anys 90. La meva mare, pobra, apartava les meves coses. Tenia el meu plat, els meus coberts... I allò va ser molt dur. Perquè en la meva família tots van ser bons amb mi, ens estimem moltíssim, però hi havia molta desinformació i molta por», afirma amb ganes de continuar fent tot el que pugui perquè ningú torni a passar pel que ell ha passat.