Així funcionava el clan criminal de Badalona que guanyava mig milió d'euros al mes amb el narcotràfic

Torns de vuit hores, treballadors «assalariats», tres àrees «empresarials» diferenciades, personal de seguretat armat, missatges en codi i pisos francs convertits en caixes fortes plens d’euros i cocaïna. Així funcionava la sofisticada estructura del’organització criminal dedicada al narcotràfic, venda d’armes i blanqueig de capitals, 24 hores set dies a la setmana, i establerta al barri de Sant Roc de Badalona (Barcelona).

La investigació, que ha durat més d’un any, ha permès radiografiar l’activitat de l’estructura delinqüencial en tota la seva dimensió, quant a l’àmbit logístic i financer i al circuit de distribució «de gran envergadura i del més alt nivell dins de la venda local»,segons el cap de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC), Antonio Rodríguez.

Seguretat armada

Sota la fèrria direcció i supervisió d’un patriarca d’ètnia gitana, que ha admès «dedicar-se al narcotràfic des de fa més de 40 anys»(fins i tot mantenia dues comptabilitats paral·leles per assegurar-se que ningú el traïa), el clan tenia una completa estructura empresarial, amb uns rols perfectament definits, que permetien obtenir mig milió d’euros a l’any gràcies a la droga.

El germà del líder, i alhora el seu home de màxima confiança, era qui s’encarregava de recaptar els beneficis delprincipal punt de venda, situat al carrer de Córdova de Badalona. La partida de droga, ubicada dins d’un bloc, estava protegida per fortes mesures de seguretat, com observadors als carrers circumdants, i un segon control dins de l’edifici amb homes armats.

I, encara que la venda d’armes no formés part de la seva activitat principal, el clan també liderava un circuit de compravenda local, per garantir la seva protecció respecte d’altres clans aliens, i per dur a terme venjances i imposar disciplina. «Una pistola podia comprar-se per 500 euros»,afirma Rodríguez.

‘Camells’ cobrant 3.000 euros 

Sota les ordres del líder, l’organització s’estructurava en tres àrees: la comercial, amb els seus punts de venda, la logística i la financera. Els ‘camells’ cobraven «prop de 3.000 euros al mes, i feien horaris de vuit hores distribuïts en tres torns, perquè l’activitat no cessés les 24 hores del dia»,diu Rodríguez. «Igual que una fàbrica o una oficina», afirma.

Una de les claus de l’èxit erala qualitat i el preu de la cocaïna: «una ‘paperina’ petita podia costar 10 euros, mentre que el mig gram es venia a 25, amb una puresa molt elevada, del 75%», il·lustra l’intendent. És per aquesta raó que l’àrea rebia una gran afluència de clients molt heterogenis. Un dia fructífer, els beneficis podien ascendir a 15.000 euros.

Missatges en clau

«Aneu a veure el xicot» significava recollir la cocaïna en una paperera escollida en ple carrer. Aquest era un dels molts missatges en clau enviats entre membres de l’organització per poder fer les entregues periòdiques de la droga, llesta per vendre, a Sant Adrià del Besòs i Badalona des de Santa Coloma de Gramenet.

28 detinguts, 11 dels quals a presó, en un dispositiu realitzat divendres passat contra el narcotràfic, el tràfic d’armes i el blanqueig de capitals https://t.co/P3oEiJLvp1 pic.twitter.com/G0KPUs0h3M

— Mossos (@mossos) 5 de diciembre de 2019

I és que una de les característiques més inusuals d’aquest grup criminal va ser la creació d’un «centre logístic» a la ciutat colomenca. Un pis franc, controlat per un altre clan de confiança, convertit en una «caixa forta»amb grans quantitats de diners i cocaïna. També era on es feia el tall de la substància i es preparaven les dosis per als punts de venda.

Blanqueig de capital

Si només a Badalona es generaven entre 10.000 i 15.000 euros al dia, ¿com es podien introduir tots aquests diners en el circuit legal? La solució del patriarca va ser invertir en actius patrimonials.

Notícies relacionades

Un dels "jardins de marihuana" d’Europa

Reinventar el periodisme

L’estratègia consistia a adquirir immobles en efectiu a un preu favorable, amb una doble finalitat: d’una banda, mitjançant testaferros de confiança, l’organització comprava vivendes que s’utilitzaven com a punts de venda de droga a la zona d’influència del barri de Sant Roc.

D’altra banda, amb una voluntat d’inversió, es buscaven propietats d’‘alt standing’, fins i tot a València o Mallorca, passant per una finca de diverses hectàrees a Alella, «a la qual, si finalment s’arriba a decomissar i passa a l’erari públic, ens agradaria que se li donés un ús policial», afirma el cap de la Divisió d’Investigació Criminal. Els Mossos estimen que en els últims cinc anys els narcos haurien blanquejat fins a tres milions d’euros al mercat immobiliari amb inversions o poders notarials per simular transaccions a testaferros.