Anar al contingut

Un agost amb Joyce McKinney, l'exmiss que va violar un mormó

El Periódico

Un agost amb Joyce McKinney, l'exmiss que va violar un mormó

L’agost del 2008, la notícia que reclamava més atenció era la imminent inauguració dels Jocs Olímpics de Pequín, però un laboratori de Corea del Sud reclamava els seus cinc minuts de glòria. Presumia d’haver clonat cinc cries de pit bull. La propietària dels cadells posava amb un d’ells a la mà, com un trofeu. A un parell de periodistes del ‘Daily Mail’, les faccions d’aquella dona els van resultar familiars. Van anar a l’arxiu a la recerca d’una carpeta, la del cas del mormó emmanillat. Això d’emmanillat no es referia a cap tipus de núpcies, tan freqüents entre els membres de l’Església dels Sants dels Últims Dies. Era un cas inoblidable. Que es presentés una ocasió per desempolsegar-lo era un primer premi de la loteria periodística. Juan Ruiz Sierra va destapar aquí el xampany d’aquell premi.

9 d’agost del 2008

La dona que ha clonat el seu gos va violar un mormó fa 30 anys. Aquest era el títol. Els subtítols no ranquejaven al seu costat. Joyce McKynney va drogar, va segrestar i va lligar al seu llit un missioner a Anglaterra. «Això és porqueria, no soc jo», afirma la nord-americana sobre la rocambolesca història. El text estava a l’altura.

La rocambolesca història de Joyce McKinney –que ara es fa dir Bernann McKinney– sembla sortida d’una pel·lícula de Russ Meyer, una d’aquestes en les quals hi ha dones superdotades que causen terror a la carretera i abusen de qualsevol home que es creua amb elles, però amb un últim tomb argumental tan inversemblant que fins i tot el cineasta addicte als pits impossibles hauria descartat. Només que aquí tot és més real. Segons els registres de Carolina del Nord, el seu estat natal, i les declaracions de diversos coneguts, McKinney, la nord-americana que es va veure fa uns dies abraçant i fent petons als seus cinc cadells de pit bull –els primers gossos clonats amb finalitats comercials– és la mateixa dona que 30 anys enrere, quan residia al Regne Unit, va segrestar un missioner mormó, el va encadenar a un llit i el va obligar durant dies a tenir sexe amb ella. La dona, no obstant, l’únic que ha dit sobre això és: «Això és porqueria, no soc jo».

Any 1977, el poble d’Ewell, al sud de la Gran Bretanya. Kirk Anderson és un jove nascut a Utah, l’estat dels mormons. Vesteix amb pantalons negres, camisa blanca i corbata i és a Anglaterra perquè té una missió: trucar als timbres de les cases perquè el deixin entrar i predicar la paraula de Joseph Smith, fundador de l’Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies. McKinney és una antiga animadora esportiva. Ha guanyat algun concurs de bellesa de nivell mitjà, però ara ha travessat l’Atlàntic i és a Ewell.

Quan tots dos es creuen, ella treu una pistola i l’encanona. Amb l’ajuda d’un amic, anomenat Keith May, la dona que ara ha tornat a fer-se famosa droga el missioner amb cloroform, el fica al seu cotxe i condueix centenars de quilòmetres, fins a una finca llogada del segle XVII situada a Devon. Allà, el pobre mormó veu com l’encadenen a un llit, amb una cama emmanillada a cada cantonada inferior del llit. Durant dies, McKinney el força a tenir sexe amb ella, fins que Anderson aconsegueix escapar-se i surt corrents de la casa. La violadora dirà després que l’únic que pretenia era tenir un fill, una cosa que no va aconseguir, de la mateixa forma que ara només volia cinc cadells que fossin idèntics al seu estimadíssim pit bull Booger, mort el 2006.

Aquí les coses es posen encara més estranyes. El missioner, tot just sortit del llit dels horrors, alerta la policia, que pentina Devon i acaba trobant la dona i el seu company. McKinney trepitja la presó, però tres mesos després surt en llibertat provisional sota fiança pel seu delicat estat mental. I és llavors quan torna a ajuntar-se amb el seu còmplice i tots dos deixen el Regne Unit rumb al Canadà disfressats de mims. Tres anys més tard és detinguda a Utah, on havia tornat el missioner, per haver-lo assetjat de nou.

Com recordava ahir Ian Cobain al ‘Guardian’, el succés va ser un «somni fet realitat per als tabloides». ‘Un cas d’esclavitud sexual mormona’, va titular el ‘Daily Mail’. El ‘Daily Mirror’ va optar pel més literari ‘McKinney i el mormó encadenat’. Però la història hauria quedat aquí, com un succés gairebé oblidat que va escandalitzar els britànics temps enrere, si no hagués estat perquè fa una setmana la dona va començar a concedir entrevistes per parlar dels seus flamants cadells clonats.

Els primers que trobar el nexe entre la inflada dona que ara petonejava els seus gossos i l’atractiva rossa que va segrestar i va violar un missioner fa 30 anys van ser els periodistes del ‘Daily Mail’. «¿És vostè de veritat Joyce McKinney?», li van preguntar per telèfon. «¿Em preguntarà pels meus gossos o no? Perquè només estic disposada a parlar d’això», va contestar ella.

Els científics sud-coreans que van clonar el pit bull li van cobrar a McKinney 33.000 euros, un terç de la seva tarifa normal, perquè ella es va prestar a difondre l’exitós experiment als mitjans, però és difícil que el laboratori fos conscient del tipus de publicitat que l’assumpte implicaria. McKinney podria ser ara extradida al Regne Unit.

Joyce McKinney, amb 30 anys de diferència, que no van passar inadvertits per als periodistes del ‘Daily Mail’.

10 d’agost del 2008

El ‘feedback’ informatiu, abans de l’adveniment de les xarxes socials, podia ser una simple coïssor, la intuïció que el lector s’havia quedat amb ganes de saber-ne més. La segona entrega podia semblar oportunista, però només per la primera frase ja valia la pena. El títol era curt, per qüestions de maquetació. L’obsessió mormona.

«L’estimo tant que em posaria uns esquís i baixaria nua l’Everest amb un clavell a la boca si ell m’ho demanés», va dir Joyce McKinney. La frase, una de les millors que es recorden per descriure una relació malaltissa, va ser pronunciada fa 30 anys per aquesta dona –que segons tots els indicis és la mateixa que ara, sota el nom de Bernann McKinney, ha tornat al circ mediàtic al clonar el seu pit bull–, durant el judici a Anglaterra per drogar, segrestar i violar el mormó Kirk Anderson. Tots dos havien tingut una tortuosa relació, que McKinney va prolongar després del succés que va fer escandalitzar els anglesos.

Va anar el 1972 a Utah, el cor de l’Amèrica del Nord mormona, on McKinney va conèixer el futur missioner. Tots dos van tenir un idil·li, però el devot Anderson, aconsellat pel seu pastor, va decidir tallar en sec i fer proselitisme a Anglaterra. Ella –antiga animadora esportiva, reina de concursos de bellesa i model de revistes eròtiques, amb un llarg historial de problemes psíquics– no es va donar per vençuda. Va seguir els seus passos fins a trobar-lo i, el 1977, li va donar cloroform per després conduir-lo fins a una finca de la campanya anglesa. Allà el va lligar i el va obligar a tenir sexe amb ella.

Segons va dir llavors McKinney, tot va ser un joc. Només desitjava tenir un fill amb la persona per qui moriria nua a les faldilles nevades de la muntanya més alta del món, així que va carregar durant el segrest amb el llibre ‘El placer de amar’, d’Alex Comfort, un manual sobre sexe que feia furor a l’època. D’aquí les manilles amb les quals va lligar el missioner mormó, ideals per reactivar una parella en hores baixes.

Després de sortir en llibertat provisional, es va escapar d’Anglaterra disfressada de mim rumb al Canadà, on va iniciar un periple amb indumentàries diverses –un hàbit de monja, un sari indi, un vestit que imitava el de Sinbad el marí– fins que va tornar a trobar l’objecte de la seva passió, que havia tornat a Utah. Allà, quan rondava per l’església d’Anderson, va ser detinguda de nou per la policia.

¿És la mateixa dona que ha pagat 33.000 euros a un laboratori per clonar el seu gos? Ella diu que no, però les proves resulten aclaparadores: totes dues són antigues misses, han tingut un pit bull i van habitualment en cadira de rodes. La semblança física entre Joyce i Bernnan McKinney és sorprenent, hi ha veïns que juren que són la mateixa persona i, segons el registre de Carolina del Nord, el seu estat natal, el seu nom és Joyce Bernann McKinney, els dos que ha utilitzat en les dues fases de la seva vida. Però potser Bernann sigui un clon de Joyce.

Joyce McKinney proclama la seva innocència amb un cartell des del furgó policial després de la seva detenció

11 d’agost del 2008

A Pequín ja es penjaven les primeres medalles els esportistes. Els tabloides britànics reclamaven la seva per obtenir la confessió de McKinney. La dona que va clonar el seu gos admet un fosc passat. Aquest va ser el títol aquí. Sostenia al subtítol que la relació filosadomasoquista amb el mormó va ser un joc consentit, però qui havia de creure-se-la a aquestes altures.

Joyce McKinney, la dona nord-americana que fa una setmana va rebre d’un laboratori sud-coreà cinc cadells clonats, va reconèixer ahir ser la mateixa persona que 31 anys abans, el 1977, va segrestar a Anglaterra un mormó per convertir-lo en el seu esclau sexual. Dies enrere, quan els mitjans van començar a publicar les similituds entre una i altra dona, McKinney, que ara es fa anomenar Bennan –el seu nom complet és Joyce Bennan–, va negar de forma categòrica qualsevol relació amb l’antiga animadora esportiva, reina de bellesa i model de revistes eròtiques que es va obsessionar tant amb el missioner Kirk Anderson que el va seguir fins al sud del Regne Unit per acabar lligant-lo a un llit d’una finca llogada i violar-lo durant dies. Però ahir, quan va parlar per telèfon amb l’agència AP, la dona va admetre el que ja era obvi.

Això sí, ella només és una víctima en tot aquest assumpte. Plorant, segons consigna el teletip, la dona que fa tres dècades va protagonitzar un dels més sucosos casos en la història de la premsa sensacionalista britànica va dir que havia tornat a la llum pública abraçada a les rèpliques del seu pit bull Booger, el primer gos clonat amb finalitats comercials, perquè va pensar que ningú vincularia les seves cinc mascotes amb la «porqueria» del passat. «Vaig creure que la gent seria prou honesta per veure’m com algú que estava provant de fer el bé», va explicar, sense argumentar per què desemborsar 33.000 euros perquè clonin el teu gos mort suposa una bona obra. «La meva mare sempre em va ensenyar que havia de dir una cosa bona o no dir res, però ara crec que vaig confiar massa en la gent».

Perquè McKinney, com fa 30 anys durant el judici a Anglaterra per drogar amb cloroform, segrestar, emmanillar i violar el missioner mormó, continua avui mantenint que aquells dies a la campanya anglesa amb Anderson com a ostatge van ser només un «joc» entre tots dos, ja que abans, quan vivien a l’estat nord-americà de Utah, havien tingut un idil·li. «Ens ho vam passar tan bé... Va ser com en els vells temps», va dir el 1977. «Jo no el vaig violar», va dir ahir.

Mentrestant, els habitants de Newland, el poble de Carolina del Nord on va néixer McKinney, van desgranar els seus records sobre l’orgullosa propietària dels pit bulls clonats. És molt coneguda allà; hi ha diverses causes arxivades contra ella. «És la nostra Joy», va assenyalar James Stamey, el marit d’una dona a qui l’antiga reina de bellesa va amenaçar fa un temps. «Ara és més lletja que un pecat –va continuar Stamey. Però es tracta d’ella, sens dubte.»

La fitxa policial de McKinney, amb la corresponent descripció del delicte comès.

18 d’agost del 2008

El ‘cas McKinney’ es mereixia una clausura amb focs artificials com els JOCS OLÍMPICS de Pequín. Xabier Barrena va ser l’encarregat d’encendre la metxa. El passat assetja l’exmiss que va clonar el gos i va violar un mormó. Que fa anys hagués cavalcat per Carolina del Nord com una Lady Godiva ja ni tan sols causava estranyesa.

Els errors que algú comet en el transcurs de la seva vida poden ser resumits en tres tipus: les relliscades, les grans ficades de pota i el que ha fet Joyce McKinney, la dona a qui un laboratori coreà li va facilitar cinc còpies clonades del seu estimat pit bull, mort fa dos anys. Mai una persona amb tant a amagar –i tan estrambòtic– s’havia exposat abans gratuïtament als focus de tot el món. I ha passat el que havia de passar: que s’estan desempolsegant arxius policials d’allò més variat.

Després de segrestar i emmanillar un missioner mormó per violar-lo durant diversos dies en un ‘cottage’ anglès, escapar al Canadà disfressada de mim i ser detinguda als seus EUA natals per assetjar de nou el missioner mormó, ahir es van revelar nous i esperpèntics detalls del negre passat de la que un dia molt llunyà va ser Miss Wyoming: fa quatre anys, va induir un menor al robatori per aconseguir diners i comprar una pota ortopèdica per al seu cavall coix.

McKinney estima els animals, d’això no n’hi ha dubte. Per tenir fins a cinc còpies de la seva mascota morta va desemborsar 33.000 euros. Però abans que un pit bull, el 2004, va tenir un cavall. El novembre d’aquell any va ser arrestada a l’estat de Tennessee quan estava en una furgoneta en companyia d’un adolescent de 15 anys. Segons els informes judicials de l’època, l’antiga reina de la bellesa va demanar al noi que irrompés en una casa i robés prou fons per comprar una pròtesi
per a l’equí de tres potes. McKinney es va esfumar sense deixar rastre i ni tan sols es va presentar a una vista prèvia, el 2005, per conspiració criminal per cometre un robatori amb violació de domicili i inducció al crim a un menor.

Les imatges de McKinney amb un dels pit bulls de laboratori no només ha tret les teranyines dels armaris de la policia, sinó que ha refrescat la memòria dels que, en algun moment, han sigut veïns de la dona. Per exemple, els de Newland, a Carolina del Nord, on va néixer. Molts la recorden sobre el seu cavall a les desfilades locals a què són tan aficionats els nord-americans. En concret l’evoquen, segons citava ahir ‘The Times’, vestida a la guisa de Lady Godiva quan cavalcava pels carrers de Coventry al segle XI. És a dir, despullada.

Les aventures amb el mormó van tenir lloc a finals dels anys 70 i principis dels 80. La inducció al crim del noi de 15 anys, a començaments d’aquesta dècada. Queden –per a espant de RNL Bio, l’empresa coreana que va rebaixar el cost a pagar pels pit bulls a canvi que McKinney expandís als quatre vents l’èxit de l’experiment– 15 llargs anys per trillar. Mentrestant, el laboratori sud-coreà afirma que no pensa investigar si els seus clients menteixen sobre les seves dades. McKinney els va donar targetes de visita falsa i es va fer passar per guionista de Hollywood. Potser no mentia i tan sols estava escrivint ja la seva biografia.

Postdata: Gràcies, Juan; gràcies, Xabier.

Temes: Sèries