Un de cada tres municipis espanyols perd més del 25% dels seus habitants

Aquest segle, la població a Espanya ha guanyat 6,2 milions d’habitants, la qual cosa suposa un augment del padró del 15,37%, alhora que algunes zones del país s’han despoblat. A continuació unes dades contundents: dels8.131 municipis del país, un total de 6.111 (62,86%) han perdut habitants des del 2000 fins al 2018; i a 2.376 localitats (el 29,22%) el nombre de veïns ha disminuït per sobre del 25%. I si l’any 2000 hi havia 913 poblesper sota del centenar de veïns, el 2018 el nombre va augmentar fins als 1.333 (420 més, amb un increment del 46%).

És el fenomen de l’‘Espanya buida’ o l’‘Espanya buidada’, que no és res més que el creixement de població total però el despoblament de les zones rurals. Però més enllà de la mida de cada localitat, el que resulta encara més cridaner és la perspectiva de futur. O, el que és el mateix, el buit generacional que es detecta en algunes àrees que s’estan quedant (quan no ho han fet ja) sense població jove. Més xifres: hi ha 311 ajuntaments on no viu cap habitant de menys de 20 anys; i en 1.108 municipis no resideix cap nen d’entre zero i 4 anys.

Menys de 100 residents

Així ho revela l’informe 'La población en España: evolución en el siglo XXI, situación actual y perspectivas de futuro', elaborat per la consultora Stratego, que també posa el focus a Catalunya. A les quatre províncies augmenta la població (1.338.066 habitants en termes absoluts), però la que s’emporta el gat a l’aigua és la província de Barcelona, que concentra el 65% d’aquests nous habitants. La capital, la localitat catalana que més creix, suma 124.077 habitants nous. En el costat oposat hi ha els27 nuclis que perden més del 25% de la seva població. Els casos més extrems són Vallfogona de Riucorb (-48,17%), Forès (-38,24%) i Juncosa (-37,52%). Els dos primers pertanyen a la Conca de Barberà, i el tercer, a les Garrigues. L’any 2000 la població més petita de Catalunya era Tiurana (Noguera), amb 23 veïns, mentre que ara és Gisclareny (Berguedà), amb 26 (els mateixos que fa 18 anys). I si a començaments de segle Catalunya comptava amb 29 nuclis amb menys de 100 habitants, en l’actualitat aquesta xifra ha augmentat fins als 37. 

Sense nens

Hi ha més més coses de les quals preocupar-se: a 12 localitats de Catalunya no viu cap nen de zero a 4 anys, i en dos municipis aquest buit generacional s’amplia fins als 20 anys (Vallfogona de Riucorb i Forès). A més, es dona la circumstància que en sis nuclis de menys de 100 habitants no hi ha nens menors de 5 anys. I a Forès el 54,76% dels veïns ja han superat els 65 anys.

Notícies relacionades

La soledat no desitjada per Nadal: «M’agradaria celebrar-ho amb els meus fills, però sembla que no existeixo per a ningú»

Les proves d’accés a la universitat a Catalunya seran els dies 9, 10 i 11 de juny del 2026

Malgrat aquestes dades, la marxa de veïns als pobles catalans no arriba a les xifres d’altres comunitats. Encapçalen la classificació els municipis d’Astúries (89,74% d’aquests perd habitants); el segueixen Castella i Lleó (87,19%), Extremadura (84,27%), Aragó (77,15%) i Castella-la Manxa (73,78%).  Catalunya se situa en un 27,56%, just per davant de les Canàries (25%), País Basc (21,91%), Múrcia (13,33%), les Balears (5,97%) i Madrid (5,03%).

Però el transvasament de població també provoca que hi hagi municipis que creixin en nombre d’habitants. Per sobre del 50% n’hi ha 715 (sobretot a Catalunya amb 177 i Madrid amb 111).