Anar al contingut

La xacra de les agressions a les dones

Les festes majors es blinden contra el masclisme

Els ajuntaments instal·len 'punts lila' per prevenir i aturar agressions sexuals en festes majors

Les professionals demanen projectes a llarg termini i il·luminar els carrers propers als concerts

Elisenda Colell

Les festes majors es blinden contra el masclisme

ANGEL GARCIA

Els ajuntaments miren d’evitar l’assetjament i les agressions sexuals durant les festes majors amb protocols específics i instal·lant punts d’atenció per les dones. La iniciativa va sorgir fa poc més de tres anys, de la mà de grups feministes i de dones organitzades i s’ha anat estenent als diferents municipis. Aquest estiu, i després del protocol que ha desenvolupat la Conselleria d’Interior, cap consistori s’atreveix ja a no disposar d’un ‘punt lila’ que atengui les dones. 

“Recordin que aquest és un espai de festa lliure d’agressions masclistes”, és un missatge que va sonar durant els concerts que es van celebrar a les festes majors de Vilanova i la Geltrú, la setmana passada. Roses, Manlleu, Badalona i Barcelona són algunes de les localitats on pròximament se celebraran festes majors. A tot arreu han decidit instal·lar almenys un punt violeta, un espai que serveixi per reconèixer una agressió masclista i sexual, però també prevenir que no passin, expulsar homes al mínim tocament no consentit i atendre les víctimes si n’hi ha.  Molts compten amb un protocol ja existent, d’altres apliquen el que ha desenvolupat la Conselleria d’Interior aquest any.

No és per menys, les agressions sexuals a Catalunya han augmentat un 7,6% durant el primer semestre de l’any, i els abusos sexuals han despuntat fins al 20% respecte al primer semestre del 2018. De fet, els espais de lleure on es barreja música i alcohol a l’aire lliure són considerats “de risc” segons els experts.

Barcelona, xarxes a cada districte

Una de les primeres festes més grans que va desenvolupar un punt d’atenció a la víctima i un protocol contra les agressions masclistes va ser idea de grups feministes del barri del Poble Sec el 2014. A partir d’allà, la idea es va estendre a tots els districtes amb protocols i formació a totes les persones que formen part de les comissions de festes. Un exemple són les Festes Majors de Gràcia, que se celebren a partir del 14 d’agost. “El treball comunitari previ a cada barri és clau, si no hi treballem conjuntament ajuntament, cossos de seguretat i organitzadors de la festa no aconseguirem espais lliures de masclisme”, assegura Maria Gas, directora de Serveis de Feminisme i LGTBI de Barcelona.

Un any més, l’ajuntament muntarà un estand sota el lema ‘Només Sí és Sí’, i com l’any passat s’instalarà a la plaça de la Revolució. Estarà obert a partir de les 21.30 hores i tancarà quan acabin els concerts. Els tres primers dies fins a les cinc de la matinada, els tres següents fins a les quatre. I el 21 d’agost, l’últim, fins a les dues. Igual que l’any passat, dues educadores es mouran pels diferents carrers, sensibilitzant i actuant en cas que vegin comportaments masclistes o agressius.

Un altre cas és el punt lila que s’ha instal·lat al Front Marítim. “Allà no tenim tanta cooperació amb les discoteques”, assegura Gas. Constata que és un espai on han vist “homes esperant per aprofitar-se de les dones que beguin alcohol”. A diferència de les festes majors, l’ajuntament no pot identificar l’assetjament o les agressions que passen dins dels locals, ni expulsar-ne els agressors.

Roses, el primer ‘punt lila’ de la seva història

Aquest dimarts comencen les festes majors de Roses (Alt Empordà). És la primera vegada que existirà un punt lila, és a dir un espai a la festa que es dediqui a sensibilitzar sobre les agressions sexuals o l’assetjament, i acompanyar les víctimes si es produeix algun cas. Una decisió que arriba després de les eleccions municipals. “Quan èrem a l’oposició cada any demanàvem un punt lila, ara que som al govern no hem dubtat a instal·lar-ne un”, assegura a aquest diari el regidor de Festes Èric Ibañez (ERC).

Un equip d’educadores i psicòlogues especialistes del grup NUR, que ofereixen aquest servei a tots els pobles de la comarca, assessoraran durant les cinc nits que hi ha festa nocturna, des de les 11 de la nit i fins a les 5 de la matinada. Ibañez assegura que també l’aplicaran durant la nit de Carnaval.

Manlleu, la lluita de les joves

Fa anys que les festes d’estiu de Manlleu (Osona) compten amb la Festa Jove, que barreja concerts, rialles i consum d’alcohol fins a la matinada. El 2016, les noies que integren aquesta comissió van decidir que no volien suportar més tocaments ni agressions. L’any següent, en vista que “l’ajuntament no s’hi posava”, van decidir crear un punt lila, basant-se en el que feien a llocs com el Poble-sec, segons explica la membre de la comissió feminista de la Fes-te Jove, Judith Caballeria.

Van atendre 25 incidències, la majoria “quan sortien de la festa cap a casa”. Van exigir un bus nocturn a l’ajuntament per tornar als seus domicilis. I el van aconseguir. El 2018 van ser només 10 incidències. Per a les festes d’aquest any (del 9 al 18 d’agost) mantenen el punt lila per atendre i sensibilitzar a la zona de concerts, però hi ha una nit de festa, La Nit de la Serpent, que l’organitza l’ajuntament. “Hem anat sempre per darrere d’elles, i aquest any serà el primer que, durant aquesta nit, nosaltres garantirem el punt lilaaquí els polítics hem hagut d’aprendre dels moviments feministes”, reconeix el regidor d’Igualtat, Rafa Cuenca (ERC).

‘Alerta pop’ a Vilanova

A Vilanova i la Geltrú la festa major va acabar la setmana passada. Més enllà d’haver format tots membres de la comissió de festes, i comptar amb un punt lila format per professionals, aquí hi ha una particularitat. Quan alguna noia denuncia alguna agressió greu, sona l’alerta pop i el concert s’atura. “Aquest any no va fer falta”, explica el tècnic de Joventut, Jordi Valls, però sí que diversos homes van ser expulsats pels vigilants de seguretat, la majoria per haver tocat dones sense el seu consentiment.

Badalona, poca cooperació

Les festes d’agost de Badalona, que tenen lloc la setmana que ve, també comptaran amb la instal·lació d’un punt lila. El contracta l’ajuntament per a les tres nits de concerts del dia 13 al 15 d’agost. No obstant, a la comissió de festes no li agrada aquesta manera de treballar. “Els hem dit que ens agradaria cooperar amb ells, fer un protocol conjunt, però res. Nosaltres amb prou feines sabem res de com funciona el punt lila ni on s’instal·larà”, es queixa Txell Cots, membre de la comissió de festes de Badalona. “Si tots els membres de la festa no treballen junts, el punt lila és com un bolet, no serveix per a res”, explica Valls, de Vilanova i la Geltrú.

Un refugi lila

Un grup de noies de 16 anys s’acosten al punt violeta i expliquen que hi ha un grup de 15 nois que s’han situat en un carrer. “Diuen a totes les noies que volem passar per allà que els hem de fer un petó”. “He conegut un noi aquesta nit, ens hem començat a fer petons i ell ha intentat introduir els seus dits a la meva vagina”. Ella li va dir que parés, es va resistir i ell va optar per mossegar-la al coll. “Sort que vaig cridar, i uns amics em van venir a ajudar”. Són només dos casos que recull la memòria del Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats (CJAS) després de la seva experiència en 54 punts lila de 13 localitats en els últims tres anys.

De setembre del 2019 a maig del 2018, a través dels punts lila, el CJAS va registrar 178 agressions a dones. Una de cada quatre són acorralaments, persecucions o invasió de l’espai personal. El 23% corresponen a tocaments sense consentiment. En una de cada cinc les dones es van sentir humiliades amb insults o comentaris. Deu van ser agressions físiques, i dues dones van ser violades.

“No ens arriba tot el que ens hauria d’arribar”, assegura Raquel Gómez, psicòloga i coordinadora del projecte Fes-te la nit, del CJAS. “Pensem en l’agressor sexuals com un home desconegut que ve i ens agredeix. Sí que passa, però no sempre és així”, afegeix. I és que, segons Gómez en molts casos els agressors són amics, parelles o exparelles. “Encara falta molta feina per identificar i deixar de normalitzar certs comportaments que són agressions sexuals”. Per exemple, no poder decidir el mètode anticonceptiu, o haver de realitzar pràctiques sexuals que a una no li venen de gust.

Precisament per això és tan important el treball de prevenció que fan els punts lila, normalment a l’inici de la nit, fins i tot abans dels concerts si deixen que s’instal·lin. El grup Nut l’integren psicòlogues especialistes en violència masclista i de crisi, que gestiona diversos punts lila, especialment a la província de Girona. “Fem una dinàmica per ajudar a identificar casos d’assetjament o control”, explica una de les professionals, Mireia Casellas.

Nenes de 14 anys

“Hi ha nenes de catorze anys que ja ens expliquen que han viscut almenys sis situacions d’aquest tipus, és molt greu”, assegura la psicòloga. Si bé és cert que l’augment de persones que els arriben també és per què les dones han dit prou. “Les noies joves es queixen de qualsevol tocament, les més grans normalitzem molts actes de violència”, constata Judit Caballeria, membre de la comissió feminista de la Fes-te Jove.

 “A partir de les dues de la matinada és quan arriben les dones que han sigut agredides”, explica Casellas. Tot i que la majoria d’elles no reporten situacions viscudes en l’espai de festa, sinó casos previs. L’informe del CJAS parla de 18 agressions que van passar en festes anteriors. “Hi ha persones que mai abans s’han sentit còmodes per relatar un abús, maltractaments en la parella o una violació, fins i tot en la infància”, diu Casellas. “És molt greu, hem de reflexionar sobre què està fallant en el sistema perquè mai abans hagin trobat un espai d’escolta que no les responsabilitzi ni les culpi”, afegeix Gómez.

Per això, les expertes demanen més educació sexual a les escoles i un coneixement més gran del sistema mèdic i els espais d’assessorament a la víctima, amb professionals formats suficientment perquè la víctima no se senti culpable. En definitiva, polítiques públiques més enllà del punt lila durant les festes.

Una vegada acaba la festa major les professionals elaboren exhaustius informes sobre els espais de la festa. “No pot ser que les festes siguin en zones de bosc o que s’hagi de passar per carrers sense il·luminar, això augmenta les possibilitats de risc d’agressions”. Un altre espai clau, els lavabos, que és un ‘punt calent’ d’agressions. “De vegades veiem que estan aïllats de la festa, o que estan col·locats enrere, entre tanques, de manera que no hi ha un control visual del que hi pugui passar”, critica Gómez.