MEDI AMBIENT

Catalunya: bones platges, millor mar

El 93% de les zones de bany catalanes té una qualitat de l'aigua excel·lent, per sobre de la mitjana espanyola

La presència de bacteris d'origen fecal només es dispara després de les riuades que saturen el treball de les depuradores

Catalunya: bones platges, millor mar

JOAN CORTADELLAS

5
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, política municipal, educació, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Moltes platges catalanes s’han despertat aquest dijous amb bandera groga. Són les coses delscicles naturalspoden ser meduses, però si el dia anterior plou de manera abundant, és probable que part de les aigües residuals que solen anar a les depuradores acabin al mar. D’aquí l’advertència de la possible presència de bacteris d’origen fecal, que sona fatal però són el pa de cada dia en qualsevol entorn humà. De la mateixa manera que el ciutadà no és conscient de la contaminació que flota en l’aire de les grans ciutats, el banyista tampoc percep tot allò que hi ha al seu voltant mentre està nedant. Potser l’alerten els troncs i els plàstics que hi ha després d’una tempesta. Però hi ha moltes més coses. Però no ens espantem, perquè el 94% de les aigües dels sorrals catalans tenen una valoració d’excel·lent (per sobre de la mitjana espanyola i el global europeu), i només una registra límits preocupants. El resultat no és flor d’un dia, sinó l’acumulat en cicles de quatre anys a través de les dades recollides cada 15 dies durant la temporada de bany per l’Agència Catalana de l’Aigua  (ACA), que realitza aquesta tasca des de 1990.

Mariona de Torres és la responsable de la Unitat d’Aigües Marines de l’ACA i es digna a mostrar com es fa la recollida d’aigua a la platja barcelonina del Somorrostro. L’acompanya el tècnic de medi ambient Fidel Picó, que serà l’encarregat de ficar-se al mar i d’omplir el flascó a un pam de profunditat. Sempre al mateix lloc, a les 254 zones de bany catalogades en 69 municipis del litoral català, a les quals cal sumar les 14 zones de bany continentals (embassaments, rius, pantans...). En el punt de mostreig és habitual que algun estiuejant curiós s’acosti amb les mans a l’esquena. "Ens solen preguntar per la temperatura de l’aigua, si hi ha meduses...", detalla el Fidel. Tota aquesta informació, per cert, es pot consultar al web de l’agència o a través de l’aplicació mòbil Platgescat. El procés respon a una directiva europea (la 2006/7/CE) relativa a la gestió de la qualitat de les aigües de bany, i del que es tracta, bàsicament, és de mesurar la presència d’Escherichia coli i d’Enterococos intestinals.

El flascó amb l’aigua de mar per analitzar / JOAN CORTADELLAS

El balanç és molt positiu i demostra fins a quin punt s’està fent un bon treball amb les plantes depuradores d’aigües residuals, que es van començar a desplegar a partir dels anys 70, amb les primeres instal·lades a la Costa Brava. "A Catalunya, totes les actuacions de sanejament que es fan als municipis del litoral han eliminat els abocaments directes al mar. Ara les aigües es tracten degudament i arriben al Mediterrani de manera convenient", explica la responsable de l’ACA. De les 254 zones de bany del litoral, 238 obtenen la qualificació d’excel·lent  (un 93,7%), 10 són bones, dues són suficients i només una, la platja del Rec del Molí a l’Escala no passa el tall d’aquests quatre anys de dades acumulades i es queda amb un insuficient. Tres més no es van poder classificar per diferents raons. Quant a les àrees continentals (interiors), 11 obtenen la màxima nota (són el 78,6%), una té una qualitat bona i dues s’han quedat sense anàlisi. Sumades les aigües interiors i litorals, el percentatge d’excel·lents es queda en el 92,9%. Sobre el fet que s’estigui parlant de banyar-se entre microbis d’origen fecal, De Torres recorda que n’hi ha "a milions per tot arreu, i això entra en la més absoluta normalitat". "Hem de ser conscients que no vivim en un món asèptic, nosaltres mateixos si ens posem en una banyera durant 10 minuts i després analitzem aquesta aigua, ens quedarem horroritzats amb la quantitat de bacteris que portem a sobre". 

Sense depuradores, esport de risc

Inevitable preguntar-se com era banyar-se abans de les depuradores. Segons De Torres, i en un càlcul aproximat, ni el 20% haurien aconseguit la nota excel·lent. Tot anava directe al mar, d’aquí aquestes imatges dels anys 90 de rates flotant davant el litoral barceloní. Picó, que porta 20 anys en això, assegura haver vist no pas més de tres múrids flotant sense vida, tots a la desembocadura del Besòs. Les fortes pluges mediterrànies, curtes i intenses, explica la responsable de l’ACA, "poden afectar un terç de les platges catalanes", sobretot en zonesd’una concentració urbana elevada. És el que es coneix com a descàrrega dels sistemes unitaris, això és, la saturació de la xarxa de sanejament urbà, incapaç d’absorbir tota la pluja que, per arrossegament, condueix aquesta contaminació fecal directament a les platges, alterant temporalment la qualitat de l’aigua de bany. En aquests casos, n’hi ha prou amb 24 o 48 hores perquè l’aigua recuperi la normalitat.

La màquina que mesura la salinitat i la temperatura / JOAN CORTADELLAS

Notícies relacionades

També en tot aquest fenomen hi tenen a veure els corrents. S’han produït riuades al Llobregat que han acabat amb troncs al Delta de l’Ebre 10 dies després. "El mar tira sempre cap avall, des del golf de Lleó i fins a l’estret de Gibraltar", concreta l’experta. Tot acaba al Mediterrani, per això a les seves aigües s’han trobat cotxes, bicicletes, neveres, pneumàtics..., fins i tot a l’ocàs del Besòs "va aparèixer un porc mort".

Millor que Europa

Pel que fa a la situació a la resta de l’Estat referent a la qualitat de les aigües marítimes el 2018, de les 1.965 zones analitzades, un total de 1.812 són excel·lents (el 92,2%, 1,5 punts menys que a Catalunya) , mentre que les aigües continentals, de les 263 àrees vigilades, 127 obtenen la màxima puntuació (el 48,3%, 30 punts menys que la qualificació catalana). Si se sumen les costaneres i les interiors, el percentatge d’excel·lents baixa al 87% sis punts per sota del cas català. Si es mira la gràfica de 10 anys enrere, les platges excel·lents eren el 88%, però si es viatja als anys 90, la nota màxima amb prou feines s’aconseguia en el 55% dels sorrals mentre que més del 10% tenien una qualitat de l’aigua insuficient. Si es fa la mitjana del total de les aigües, a Espanya el 87% són excel·lents, dos punts per sobre de la xifra europea (la suma de 22.131 zones de bany rastrejades), la classificació de la qual tanquen Romania (50%) i Bulgària (44,2%). Les aigües amb menys presència fecal, a Xipre.