Anar al contingut

POLÈMICA JUDICIAL

Els juristes avalen la presó provisional amb el recel de víctimes i acusats

Jutges, fiscals i advocats no veuen necessari reformar la regulació actual, que, segons la seva opinió, és "garantista"

Els experts admeten un marge de "discrecionalitat" en els magistrats a l'hora valorar el cas

J. G. Albalat

Els juristes avalen la presó provisional amb el recel de víctimes i acusats

RICARD CUGAT

L’exprofessor dels Maristes Joaquim Benítez està en llibertat després d’haver sigut condemnat a 21 anys i nou mesos de presó per haver abusat sexualment de quatre alumnes; els cinc membres de ‘La manada’ també poden passejar pel carrer tot i que sobre ells recau una condemna de nou anys de presó per haver abusat sexualment d’una noia en els Sanfermines del 2016, i l’expresident del Barça Sandro Rosell va estar 22 mesos entre reixes esperant el judici i després va ser absolt. Aquestes sentències no són fermes. Però hi ha altres exemples, els acusats per l’agressió a dos guàrdies a Altsasu (Navarra) van passar mesos per la presó provisional i els dirigents independentistes jutjats pel procés continuen en aquesta situació.

Aquesta és una mesura excepcional aplicada de diferent manera, depèn de cada jutge i tribunal, tot i que amb uns criteris comuns. És habitual que les víctimes o els imputats, depèn del costat en què trobin en el procés judicial, critiquin com s’adopta. Els juristes consultats per aquest diari, no obstant, avalen la regulació actual i defensen que el sistema espanyol és "molt garantista" amb la presumpció d’innocència. Això sí, els experts reconeixen que existeix un marge de "discrecionalitat" dels jutges, que, en definitiva, han de valorar les circumstància personals, econòmiques, socials i d’indicis delictius de l’acusat i del seu entorn.

La presó provisional està regulada en la Constitució i en la llei d’enjudiciament criminal. La seva finalitat és assegurar la presència de l’imputat en el procés quan hi hagi risc de fuga, evitar l’ocultació o destrucció de proves, impedir que l’acusat pugui actuar contra la víctima o la possibilitat de reincidència. Aquesta mesura és excepcional, perquè és la més costosa en el sistema penal i afecta la llibertat de les persones. El criteri de l’alarma social va deixar d’aplicar-se fa anys arran d’una reforma legislativa.

No és una pena anticipada

El president de la Unió Progressista de Fiscals (UPF), Emilio Fernández, i el vicepresident a Catalunya de l’Associació Professional de la Magistratura (APM), Joaquín Gadea, són de l’opinió que no és necessària una nova regulació de la presó provisional. "La regulació actual és garantista, respecta els tractats internacionals i la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans. No pot ser un compliment de la pena anticipada, sinó que amb aquesta mesura es persegueixen objectius concrets, com ara evitar la fuga de l’acusat, la destrucció de proves i la seva reincidència. Malgrat que la pena sigui elevada, si no es dona alguna d’aquestes circumstància, no es pot adoptar la presó provisional", recalca Fernández. "S’aplica correctament i de manera restrictiva", afirma.

El magistrat Joaquín Gadea reconeix que "la presó provisional és una de les decisions més complicades que pugui prendre un jutge o un tribunal, perquè afecta la llibertat de la persona". Això sí, no depèn només de la voluntat del togat, com abans, sinó que ha de ser sol·licitada per la fiscalia o les acusacions. El vicepresident de l’APM admet que "hi ha un marge de discrecionalitat del jutge". La valoració, al seu parer, "no només se circumscriu al delicte o a la pena, sinó que és molt més àmplia i global". "Els pressupòsits recollits en la llei unifiquen bastant les decisions", recalca. A més, existeix la possibilitat de recórrer.

L’advocat penalista Miguel Capuz recalca que la presó provisional és una "mesura excepcional" i considera que "no és necessària una nova regulació". Incideix que "el més complex és que s’ha de dur a terme un judici de pronòstic, és a dir, el jutge o el tribunal ha de valorar si l’investigat o acusat violentarà les finalitats" que marca la llei. Per tant, és un pronòstic i no una certesa. "Com a judici de pronòstic sempre és possible no encertar", afirma.