9 de cada 10 matrimonis a Catalunya ja no passa per l'Església

Catalunya és la comunitat autònoma amb més percentatge de matrimonis civils, amb un 90,9% del total el 2018 i més de 10 punts per sobre de la mitjana estatal situada en el 79,3%, segons l’informe 'Laïcitat en xifres, 2018' de la Fundació Ferrer i GuàrdiaFundació Ferrer i Guàrdia, en el qual ha recollit dades estatals.

Segueixen Catalunya, el País Basc, amb el 87,4%, i les Illes Balears, amb un 86,8% de matrimonis civils, mentre que les comunitats on més gent es casa per ritu religiós, sense sobrepassar la meitat dels casos, són Ceuta, amb un 47,5%, Castella-la Manxa, amb un 30,2%, i Extremadura, amb un 31,5%.

El tècnic d’investigació de la Fundació Ferrer i Guàrdia Josep Mañé ha remarcat que la tendència en els matrimonis "s’ha revertit totalment" –el 1992 el 79,4% dels matrimonis eren religiosos– i any rere any augmenten els matrimonis civils.

Fills fora del matrimoni

Una altra tendència que creix, ha explicat Mañé, és el naixement de fills sense que els seus progenitors estiguin casats, amb un 46,8% del total el 2017, una xifra que el 1990 només representava el 9,6%.

El nombre de persones que es declaren atees, agnòstiques o no creients ha augmentat fins al 27% dels espanyols, després d’anys estable entorn del 25% i que creixen des que el 1980 estava situada en el 8,5%.

Els joves es mantenen com el grup d’edat menys religiós, ja que entre els 18 i els 24 anys se situa en el 48,9% –per un 48,5% de creients–, una adscripció religiosa que va creixent amb l’edat, ja que el 88,6% dels majors de 65 anys es declaren creients.

Mañé ha afirmat que la menor consciència religiosa dels joves pot tenir una explicació històrica, a causa de la "relació estreta" entre l’Estat i l’Església en el passat, i al fet d’anar cap a una normalitat europea, més secularitzada.

Entre les persones creients, la pràctica religiosa a Espanya experimenta també un descens, ja que del total de 69,5% que es defineix com a creient, el 42,9% són no practicants.

Educació

En l’àmbit educatiu, durant el curs 2015-2016, un 33% de l’alumnat va realitzar activitats alternatives a la religió, una proporció que puja al 46% en els estudiants de l’ESO, segons l’informe de la fundació.

Catalunya també se situa com la comunitat autònoma on més alumnes fan activitats alternatives a la religió, amb un 66,8% a la primària i un 68,2% a la secundària, mentre que en l’altre extrem hi haExtremadura i Ceuta.

La Fundació Ferrer i Guàrdia ha iniciat la campanya 'Parem el Concordat’ en el 40è aniversari dels acords entre el Vaticà i Espanya, i ha criticat els "privilegis" que, segons la seva opinió, té l’Església catòlica en l’àmbit econòmic, educatiu i jurídic.

Notícies relacionades

La UE amenaça de suspendre TikTok Lite, que paga per veure vídeos

Catalunya unifica la preinscripció d’FP i donarà places segons la nota

La directora de la fundació, Sílvia Luque, ha dit que són uns acords internacionals que limiten l’acció dels parlaments.

La campanya advoca per acabar amb els "privilegis econòmics" de l’Església catòlica com la casella de l’IRPF –recordant que ha passat del 36,6% el 1998 al 14,2% el 2015 el nombre de persones que la marquen–, eliminar la religió en l’àmbit escolar i mantenir la laïcitat de l’Estat.