Missió espacial

Vídeo | Així serà l'odissea de l'ESA per Júpiter

Aquesta missió europea es llançarà l'any 2022 a bord d'un Ariane 5 per estudiar el planeta i els seus satèl·lits

juiceas-jovian-odyssey / periodico

3
Es llegeix en minuts
Europa Press

L’Agència Espacial Europea (ESA) ha produït un vídeo de la missió Juice, un creuer a Júpiter i les seves grans llunes amb oceans al seu interior, que serà llançada el maig del 2022.

Juice (Jupiter Icy Moons Explorer) investigarà l’aparició de mons habitables al voltant dels gegants de gas i el sistema de Júpiter, com un arquetip per als nombrosos planetes gegants ara coneguts que orbiten al voltant d’altres estrelles.

Un Ariane 5 portarà Juice a l’espai des del port espacial europeu a Kourou (la Guaiana francesa). Una sèrie de sobrevols d’assistència gravitatòria a la Terra, Venus i Mart col·locaran la nau espacial per a la seva trobada l’octubre del 2029 amb el sistema jovià, tal com s’aprecia en el vídeo.

S’espera que s’activin diversos instruments durant les assistències gravitatòries (indicades pels diferents feixos de colors que exploren els planetes) i es prendran mesures per al calibratge i per verificar la salut dels instruments.

Les visualitzacions dels sobrevols de la Terra mostren els enfocaments més propers sobre el planeta segons la planificació actual: sobre l’oceà Pacífic Sud, l’Argentina i el Perú, respectivament. Al llarg de l’animació, els colors de feix de l’instrument corresponen a les observacions d’exemple de Janus (verd), Majis (vermell), Uvs (porprat), Gala (blau) i Rime (gris), que són càmeres, espectròmetres, un altímetre làser i un radar.

Observacions al pas per Venus i Mart

Durant el sobrevol de Venus, se’n podran fer observacions limitades, perquè la nau estarà orientada per ser protegida de la calor del Sol experimentat en el Sistema Solar interior. El sobrevol de Mart veurà Juice volar sobre el pol sud del planeta per fer observacions científiques.

Juice començarà la seva missió científica uns sis mesos abans d’arribar a l’òrbita del gegant gasós, fent observacions a mesura que s’acostarà a la seva destinació. Una vegada al sistema jovià, farà un sobrevol d’assistència per gravetat de la lluna més gran de Júpiter, Ganimedes, la lluna més gran del Sistema Solar, que ajudarà la nau a entrar en òrbita al voltant del gegant gasós 7,5 hores més tard.

Mentre estigui en l’òrbita de Júpiter, la nau espacial estudiarà el sistema jovià com un arquetip per als gegants gasosos, fent observacions de la seva atmosfera, la magnetosfera, els seus anells i satèl·lits. Durant el recorregut, Juice farà dos sobrevols d’Europa, que tenen una forta evidència d’un oceà d’aigua líquida sota la seva coberta gelada. Juice observarà les zones actives de la lluna, la seva composició de superfície i la seva geologia, buscarà bosses d’aigua líquida sota de la superfície i estudiarà l’ambient de plasma al voltant d’Europa.

Una seqüència de sobrevols de Cal·listo no només s’utilitzarà per estudiar aquest món antic i ple de cràters que també pot allotjar un oceà subsuperficial, sinó que canviarà l’angle de l’òrbita de Juice respecte a l’equador de Júpiter, cosa que permetrà investigar-ne les regions polars i el seu entorn en latituds més altes.

Trànsits lunars

Durant el recorregut també hi haurà períodes únics per observar esdeveniments com els trànsits lunars. L’exemple en aquesta animació mostra Europa passant davant Júpiter el 27 de gener del 2032. Aquest tipus d’esdeveniment és estrany, i s’espera que n’hi hagi menys de 10 durant el recorregut de Juice pel sistema jovià.

Una seqüència de sobrevols a Ganimedes i Cal·listo ajustarà l’òrbita del Juice per permetre-li entrar en òrbita al voltant de Ganimedes, fet que farà que sigui la primera nau espacial que orbiti a la lluna d’un altre planeta (a part de la nostra). L’òrbita el·líptica anirà seguida d’una òrbita circular de 5.000 quilòmetres d’altitud i, posteriorment, d’una òrbita circular de 500 quilòmetres.

Ganimedes és única al Sistema Solar, ja que és l’única lluna que té una magnetosfera. Juice investigarà aquest fenomen i el camp magnètic intern de la lluna, i la interacció del seu ambient de plasma amb el de Júpiter.

Notícies relacionades

També estudiarà l’atmosfera, la superfície, el subsol, l’interior i l’oceà intern de la lluna, investigant la lluna com un objecte planetari i possible hàbitat.

Amb el temps, l’òrbita de 500 quilòmetres es descompondrà naturalment (eventualment no hi haurà prou propel·lent per mantenir-la) i acabarà amb un impacte de la nau a la superfície. L’animació acaba amb un exemple de com podria ser aquest desenllaç.

Temes:

Astronomia