Bombers sense mànegues i altres carències del cos de la Generalitat

Les carències que pateixen els Bombers de la Generalitat van superar límits absurds durant la campanya forestal del 2018. La falta de subministrament de mànegues va fer que alguns parcs es veiessin obligats a reutilitzar i reparar-ne algunes de les rebutjades. Un recurs contrari a la normativa interna a què es va recórrer per evitar presentar-se a un sinistre –literalment– sense mànegues davant les flames. "Des de fa anys, el que s’espatlla ja no s’arregla", resumeix un bomber de Maçanet de la Selva, el parc del qual pateix goteres grotesques que travessen un sostre d’uralita que ningú sembla interessat a canviar. I aquesta "precarietat és extensible a tot el territori català i s’ha evidenciat al foc mortal de Badalona", avisen els sindicats UGT, CCOO, CATAC i CSIF.

Els dèficits que pateix el cos d’emergències són de material, d’instal·lacions i de personal, "sobretot, de personal", insisteixen bombers de diferents parcs consultats per EL PERIÓDICO. "Necessitem més bombers perquè som molt pocs i perquè la plantilla ha envellit", recorden des de Girona, on "la mitjana d’edat du estar per sobre dels 40 anys". La Conselleria d’Interior ha convocat 250 noves places i ha promès que hi haurà un concurs cada any –consecutivament– fins a arribar als 1.000 nous professionals.

Gairebé ningú confia que es compleixin aquests plans de la Conselleria. I fins i tot en el supòsit que així fos, com passa amb els Mossos d’Esquadra, tants anys sense promocions han deixat un forat difícil d’omplir. Actualment, segons els sindicats, hi ha 2.093 bombers de la Generalitat, un 25% menys que fa una mica més d’una dècada, quan ja es va constatar que eren insuficients. La comparació amb els bombers de l’Ajuntament de Barcelona, a més, és odiosa, especialment quant a recursos. Aquest any surten 80 noves places per al cos municipal i diversos bombers de la Generalitat tenen intenció de fer oposicions per canviar d’organització. 

Negativa a fer hores extres

En aquest context, sempre ha suscitat ressentiment entre els bombers els abundants contractes de lloguer i compra de mitjans aeris, o que “el 2013”, en l’equador de l’austericidi, “es renovés el contracte amb Abertis, que proveeix les comunicacions de Mossos, Bombers i Agents Rurals, per 160 milions d’euros en total, per a una xarxa que no permet el trànsit de dades i només serveix per a locucions de veu –a través de ‘walkies’– amb llacunes greus de cobertura en zones de risc de foc forestal, interiors o subterranis”, assenyala un cap de Valls al capdavant d’un xat intern de Telegram reivindicatiu. Tampoc els nou milions invertits a Eolia el 2010 "han aportat cap millora" en les comunicacions. Les recerques de persones perdudes es continuen realitzant "amb mapes de paper", sense haver integrat eines de geolocalització que els ciutadans ja utilitzen en el seu dia a dia. "I d’incloure drons en el futur, una cosa que ja és 'present’ en les emergències d’altres països, ni rastre, afegeix.

Parcs sota mínims 

En una votació interna recent, en la qual van participar tres quartes parts del col·lectiu, més de 1.000 van resoldre mantenir la negativa de fer hores extres. "No és una vaga, és una protesta per deixar al descobert la veritable mida del cos sense aquest esforç suplementari", matisen. Arran de la protesta, segons els sindicats, el 75% dels parcs estan sota mínims des de l’1 de desembre, quan va començar. Això implica que en molts punts del territori hi hagi dotacions de només tres bombers que obliguen a treballar en unes condicions arriscades tant per als mateixos funcionaris com els ciudadans a qui socorren.

També suposa que molts parcs, que ni tan sols compten amb aquests efectius, s’han de tancar durant guàrdies senceres. "Fa poques setmanes hi va haver un foc a Sant Hilari i els parcs de Cassà de la Selva, Hostalric i Amer estaven tancats. Quedaven Santa Coloma de Farners, que va acudir a Sant Hilari, i Maçanet, que va assistir a un sinistre a Lloret de Mar. Durant hores, la comarca de la Selva sencera es va quedar sense bombers. Això estressa molt perquè si hagués passat qualsevol cosa s’hauria tardat molt a arribar, imaginar que et presentes a un foc que fa mitja hora que crema...", expliquen funcionaris que han votat seguir amb aquesta negativa.

Els que més pressió tenen amb les carències materials "són els nostres comandaments", reconeix un bomber de Girona, que són conscients que contínuament estan liderant intervencions de risc basades en eines que "poden fallar". "Perquè fallen coses tan bàsiques com les màscares d’oxigen, els ‘lucas’ –màquina per alliberar persones atrapades per la carrosseria en un accident de trànsit– o lliteres de plàstic –esquerdades per anys exposades al caliu de les flames– que utilitzem per a rescats d’altura".

Aquestes són algunes mostres de la realitat de Bombers de la Generalitat que enumeren els mateixos funcionaris:

Camions antics 

La majoria dels camions comencen a acumular massa anys de servei. Però l’estat actual del parc mòbil no es justifica únicament per la falta de liquiditat a les arques de la Generalitat. Durant l’estiu passat, en plena campanya forestal, nombrosos vehicles es van quedar apartats perquè no s’havia previst instal·lar a temps cinturons als seients posteriors.

Instal·lacions deteriorades 

La majoria de parcs, un lloc en el qual els bombers fan guàrdies de 24 hores que inclouen la pernoctació, presenten un deteriorament notable. Aquest any hi ha hagut despreniments a la façana (Cambrils), goteres (Maçanet de la Selva) o portes vençudes de les cotxeres (Manresa). El parc de Moià continua sent de barracons.     

Falta d’equipaments bàsics

El dèficit de material afecta actualment coses tan prosaiques per a un bomber com les mànegues, les màscares d’oxigen o els EPI (equip de protecció individual). Els professionals afirmen que les sol·licituds perquè es reemplacin peces de l’uniforme s’allarguen 'sine die' i que la 'descontaminació' dels vestits d’intervenció, a diferència del que passa en cossos com el de Barcelona, dista molt de dur-se a terme després de cada actuació en la qual s’exposen a combustions tòxiques. 

Ariets 'casolans’ 

El cos va fabricar fa temps pel seu compte ariets per fer caure portes de domicilis. Era una eina casolana i circumstancial que hauria d’haver sigut substituïda per estris professionals. La realitat és que s’han consolidat com els ariets 'reglamentaris’. 

Camió de l’'AVE' espatllat

El parc de Figueres disposa d’un camió dissenyat per desplaçar-se a través dels raïls de l’AVE al túnel del Pertús, entre Catalunya i França. La seva existència respon a la necessitat de cobrir una emergència a l’interior d’aquest espai inaccessible amb els vehicles regulars. Actualment, i no és la primera vegada, està espatllat. 

Falta d’autoescales

Notícies relacionades

¿Qui va matar els guàrdies civils?

Catalunya va imposar sis sancions per LGTBI-fòbia el 2023

L’exigua flota de camions amb autoescala, decisius en un incendi com el de Badalona en el qual va caldre rescatar nombroses famílies a través de les finestres, implica que quan s’espatllen dos o tres alhora sorgeixin problemes per cobrir amb garanties zones grans amb poblacions importants. 

Externalització del treball

El model d’extinció d’incendis de Catalunya se sustenta en part sobre els bombers voluntaris i els ADF (Agents de Defensa Forestal). Són recursos necessaris de rang inferior als professionals. No obstant, a causa de la falta de funcionaris, cada vegada assumeixen un paper més gran en els focs forestals.