Anar al contingut

INNOVACIÓ EDUCATIVA

La UB i escoles de primària usen 'Wonder' per a un projecte pioner

Alumnes de 10 i 11 anys orienten i avaluen els estudiants del grau d'Educació Social

Han de gravar, en equips mixtos, un vídeo per sensibilitzar contra l'assetjament escolar, entre altres temes

María Jesús Ibáñez

La UB i escoles de primària usen 'Wonder' per a un projecte pioner

RICARD FADRIQUE

Martí Cheng és un noi silenciós. Té 10 anys i uns bonics ulls ametllats que desvia cap a terra cada vegada que un adult es dirigeix a ell. «És que és molt tímid», el justifica Eva Martínez, la seva mare. Però quan acaba la pel·lícula aquest noi tan i tan vergonyós arrenca a aplaudir. Li ha agradat molt, confessa amb un gran somriure. Martí Cheng i la seva família van anar diumenge passat al cine, en sessió matinal, per veure Wonder, el llargmetratge inspirat en el llibre del mateix nom de la nord-americana R. J. Palacio que s’ha estrenat aquest cap de setmana a Espanya. La novel·la, que ha sigut un èxit de vendes a tot el món, narra la història d’August Pullman, un nen amb una greu malformació facial que als 10 anys va per primera vegada a col·legi.

També Aina dona un efusiu like –aixeca amb vigor el seu dit índex, en llenguatge emoticònic– a la pel·lícula, interpretada per l’actor Jakob Tremblay, que va haver de ser convenientment maquillat i caracteritzat. «Suposo que no era fàcil trobar un nen amb el mateix aspecte d’August», reflexiona una mica decebuda la noia, estudiant de quart d’ESO. Com Martí Cheng, Aina va néixer amb una fissura labiopalatina (popularment coneguda com a llavi leporí), que li provoca una malformació a la cara.

Aina, que de gran vol ser il·lustradora, acumula als seus 15 anys diverses operacions quirúrgiques. «Les últimes han sigut, una, del nas i, una altra, per reconstruir-li el llavi superior… I la pròxima serà a la mandíbula i, de nou, el nas», detalla la seva mare, Gemma Olivella. També el protagonista de Wonder explica, tot just arrencar el film, que ell ha sigut sotmès a 27 intervencions: «M’han ajudat a respirar, a veure-hi, a sentir-hi sense audiòfon… Però cap ha aconseguit que sembli normal», explica el nen.

Els xavals que aquest gèlid diumenge s’han donat cita als cines El Punt de Cerdanyola del Vallès també són wonder. I agraeixen al llibre, al seu protagonista i també a la pel·lícula com els han ajudat a donar a conèixer la seva patologia i altres de similars, com la de Treacher Collins, que també afecta la formació del crani i la cara.

ELS TIPUS DE MIRADA

«Més que ajudar-me a mi, jo crec que aquesta història ha servit perquè moltes persones entenguessin una mica millor com ens sentim quan la gent ens mira pel carrer», assenyala Aina. Ella, acostumada que la gent expressi reaccions molt diferents quan la veuen de cara, ha elaborat la seva pròpia classificació. «Hi ha diversos tipus de mirades –descriu–: les de fàstic, les de però això què és i les d’ui». Cap d’aquestes mirades és agradable per a un nen.

Moltes vegades, les mirades més o menys doloroses només són el preàmbul de comportaments de rebuig, d’un assetjament que arriba més tard. «Jo els vaig demanar als meus pares que em canviessin d’institut a primer d’ESO. Ho vaig passar molt malament aquell curs», confessa Aina. De fet, Wonder, que a Catalunya és lectura a molts centres de secundària, s’ha convertit, a través del boca-orella, en una eina pedagògica per tractar el bullying a les escoles.

El fet que la història estigui narrada des de diferents punts de vista –el del mateix August, el de la seva germana Via, el d’una amiga d’aquesta i el d’un company del col·legi– aporta perspectives diferents de com aquests nens i els seus entorns viuen el fet de ser diferents.

FÀCIL IDENTIFICAR-S’HI

Aquest plantejament facilita la identificació amb algun dels personatges, reconeixia l’abril passat l’autora de la novel·la, R. J. Palacio, de visita a Barcelona per Sant Jordi. «Com que és un llibre que parla sobre les relacions entre les persones, sobre l’amistat i sobre temes que els preocupen, sempre des d’un punt de vista amable, els joves han vist Wonder com una cosa pròxima a ells», subratllava llavors Palacio. Cinc milions d’exemplars venuts ho acrediten.

«Fins i tot les mares ens hi identifiquem d’alguna manera», assegura Gemma Olivella, la mare d’Aina, que juntament amb altres progenitores va muntar fa uns anys Fícat, l’Associació de Fissurats de Catalunya. Tampoc per a elles és fàcil conviure amb la situació. «Haver d’estar sempre donant explicacions als altres consumeix una energia enorme», explica Olivella.

«I el pitjor  –prossegueix– no és quan la gent pregunta. El pitjor és quan aquesta gent no pregunta, però sí que mira, i tu veus que al teu fill això li fa mal perquè se sap diferent». «Ara, gràcies a Wonder i a la pel·lícula, podem presumir que som una mica Julia Roberts, que a la pel·lícula interpreta la mare d’August», diuen fent broma les mares. 

0 Comentaris
cargando