Pobles pel benestar emocional

Proporcionar a la ciutadania competències emocionals per ser feliç. És el que persegueix Viles pel benestar, un projecte pioner a nivell mundial que ha començat a implantar-se als municipis d’Hostalric i Breda, a la comarca de la Selva (Girona). Les impulsores, Mireia Cabero i Esther Gar-cía Navarro, després d’anys d’experiència en el Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica de la UB, fundat per Rafael Bisquerra, van observar la necessitat de desenvolupar el que defineixen com a «cultura emocional pública». Un aprenentatge de les eines emocionals que impregni de forma transversal i global tota la comunitat.

Els indicadors que van impulsar la iniciativa són clars. A Catalunya, el 2015 es van vendre 15,6 milions d’unitats de psicofàrmacs (antidepressius, antipsicòtics i ansiolítics) i un 30% de les visites al CAP van tenir relació amb la salut mental. Aquell mateix any, 70.500 menors (5%) van ser atesos en centres de salut mental; es van registrar 532 suïcidis i un total de 10.620 temptatives. Des del 2014, el suïcidi és la principal causa de mort entre els joves. Anem malament. «Aquestes i altres dades ens recorden que avui les persones patim excessivament de malaltia emocional», conclou Cabero, que ratifica el diagnòstic des de la seva experiència clínica. «Veiem diàriament pacients que pateixen molt per falta de recursos emocionals que els permetin viure de forma més constructiva i positiva i afrontar millor les adversitats a tots els nivells: de relacions, econòmics, socials...».

MÉS EMPATIA

Seguint el model teòric de Bisquerra, el projecte busca introduir valors emocionals i traduir-los en hàbits quotidians per crear un clima més positiu en tota la població. «Gestionar millor les emocions desfavorables i potenciar les favorables; augmentar l’empatia i disminuir la violència i la conflictivitat», resumeix la psicòloga.

El primer pas va ser dur a terme l’any passat un estudi sobre les necessitats dels dos pobles, les seves carències i fortaleses, amb la participació de tots els agents socials. A partir d’aquí es va dissenyar la intervenció. «La idea és desenvolupar el pla durant quatre anys amb un equip d’uns 25 experts i després que sigui el municipi qui ho perpetuï i nosaltres portar-ho a altres llocs», explica Cabero. Començar l’experiment en dues petites comunitats –de 4.000 habitants– facilita un model que aspira a expandir-se a localitats més grans. «A Barcelona seria més complex i hauria de fer-se a nivell de barris», sosté.

Per al primer any d’aquesta prova pilot han comptat amb ajudes de DipSalut de la Diputació de Girona i de Presidència de la Generalitat, a més a més d’aportacions dels dos municipis. El focus durant aquest 2017 es posarà en els àmbits de la política, l’educació, la tercera edat i en la transversalitat. Cabero dona exemples de les activitats: un banc d’experiència per combatre la soledat de la gent gran. «És un dels problemes constatats: avis que se senten sols i inútils. Treballarem què podrien aportar a les noves generacions, si saben cuinar, que ensenyin els joves o els immigrants; convertir-los en mentors que traspassin el seu coneixement». Aprenentatge emocional intergeneracional. Un valor perdut en aquesta societat que «dona prioritat als valors pragmàtics i econòmics».

Una altra mesura permetrà que joves professionals expliquin la seva experiència als estudiants que han de triar carrera. «No seran uns adults els que els informaran sinó altres joves que els parlaran del sentit del seu treball, les seves passions i talents». Localitzar referents juvenils de cada poble (dels geganters, el futbol, el circ...) perquè exerceixin de prescriptors és un altre dels objectius per a aquest entramat de salut emocional.

«NO T’ENSENYEN A VIURE»

La innovació social que proposa Viles pel benestar ha sigut possible per la implicació dels alcaldes d’Hostalric i Breda, Josep Antoni Frias i Dídac Manresa, respectivament. Tots dos comparteixen l’entusiasme de les impulsores en una cultura emocional que ajudi a canviar el món. «Els governs han d’evolucionar i en el futur tots veuran necessari donar un servei emocional. Que hi hagi una partida del pressupost destinada a les emocions ja és un èxit», esgrimeix Frias, el primer polític a apostar-hi.

Notícies relacionades

Rafael Bisquerra: "Estem atrofiats en el coneixement de l'interior"

Detingut un menor de 17 anys com a presumpte autor de vuit incendis forestals a Santiago

«Som una societat malalta, individualista, egoista, no compartim ni mirem al del costat perquè falta educació emocional. Ningú ens va ensenyar. Aprens una carrera però no t’ensenyen a viure», afegeix familiaritzat amb els problemes d’un poble en què es coneix tothom. «He hagut d’acompanyar al banc avis desesperats per cartes que no entenien. Tenim lleis per regular els recursos socials i assistencials, però mai hem ajudat a afrontar les dificultats. L’objectiu és l’apoderament del ciutadà, que sigui més feliç».

El seu homòleg de Breda hi afegeix els beneficis d’una «salut preventiva que estalviarà recursos» a la llarga. «Es reduiran els conflictes, el nerviosisme, les frustracions...», destaca Manresa. La soledat de la gent gran, agreujada per un sentiment d’inutilitat en aquest món tecnològic, és un dels fronts d’una població envellida, explica. També cal abocar-se a redefinir els valors dels mil·lennistes perquè sàpiguen distingir «la importància de les coses banals». «Els seus referents són youtubers que per dir quatre gràcies i pocasoltades ja són milionaris i exemples a seguir. ¡Però quins valors són aquests! ¡És terrible!».