Les 'cookies' que ho saben tot

Els sistemes d’identificació d’usuaris únics en serveis que utilitzen diferents plataformes (ordinador, mòbil, tauletes i televisors) estan causant bastants maldecaps als seus responsables. Són les anomenades 'supercookies' o 'cookies zombis', una denominació genèrica que es materialitza en diferents variants tecnològiques, de l’anomenat «enriquiment de capçaleres» (UIDH, en anglès) que usen les operadores de telefonia a la famosa 'cookie DART' de Facebook, tan criticada per les autoritats europees perquè, a més, dura dos anys, davant la durada estàndard d’un mes de les cookies convencionals.

En general, les legislacions de protecció de dades accepten qualsevol 'cookie' sempre que aquest xivato tecnològic avisi els usuaris que està actuant, li digui quin tipus d’informació dona als seus propietaris, que aquesta no sigui una dada sensible (salut, religió, afiliació política i sindical…) i expliqui per a què la vol.

Denúncies i sancions

Però no sempre és així, i llavors és quan s’incorre en denúncies i expedients que acaben en sanció. Telefónica va rebre el setembre passat una sanció de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades de 20.000 euros per usar UIDH sense avisar. Segons la resolució, l’operadora enviava aquest tipus de petició de dades que utilitzava per classificar (i poder facturar) els clients que havien adquirit serveis premium a altres empreses amb qui tenien acords comercials dins de Movistar. Però ho feia de manera indiscriminada i sense avisar els clients, cosa que explica la sanció.

Als EUA, Verizon, actual propietària de Yahoo, va rebre una multa d’1,3 milions de dòlars per una cosa molt semblant. I els navegadors Chrome i Mozilla es van veure implicats en una polèmica fa dos anys perquè no hi havia manera d’esborrar el rastre d’aquestes supercookies.

Notícies relacionades

Facebook permetrà a les botigues contactar-te per WhatsApp

#DeleteFacebook: els problemes per esborrar-se de Facebook

En el cas de Facebook, les 'upercookies' també identifiquen l’usuari en les diferents plataformes, però no tothom ho interpreta igual. Per a la mateixa empresa, és un sistema per evitar el frau. Per a les autoritats belgues, és com el cavall de Troia de la privacitat, perquè permet creuar dades entre les diferents plataformes per compondre perfils.

En el cas de WhatsApp, aquestes dades serien el tipus d’usuari, la localització, el dispositiu, el navegador i els contactes, a més de les interaccions que fa. Amb elles, i les que té Facebook, es compon un perfil que permet enviar publicitat personalitzada.