«Soc un 'homeless', però sé que tot anirà bé»

¿S'imaginen un homeless fent una conferència a Esade? Doncs Vincent Helvig (Londres, 1968) ho va fer fa uns dies. Dorm en un alberg del Poble-sec i cada dia va als menjadors socials. Però té una peculiaritat: una força mental sense fissures.

-¿No li fa ràbia tenir davant un auditori tan carregat de diners?

-¡És una benedicció! Jo miro d'una altra manera la idea que quan els rics són més rics, els pobres són més pobres. Estic convençut que els que creuen en l'èxit tenen més èxit i els que no hi creuen no en tenen.

-¿Què entén per èxit?

-Tenir èxit és fer el que vols, quan vols i amb qui vols.

-Vostè no està en aquest moment.

-Encara no. Però hi arribaré.

-Expliqui com va començar la seva caiguda.

-A la Gran Bretanya tenia una bona feina

-era monitor de primers auxilis-, però també ganes d'expandir el meu món. Veia vídeos de l'orador motivacional Tony Robbins i em sentia fort. Vaig arribar a Barcelona el 2015. Vaig fer un parell de feines i em van contractar en un rènting de bicicletes per a turistes del carrer de Pintor Fortuny, amb dret a allotjament. Al cap de pocs mesos el cap va vendre el negoci i el nou amo va anunciar que no ens podia pagar.

-¿Tenia un dineret estalviat?

-Només uns 1.100 euros. Vaig buscar feina, però la meva màgia no funcionava. Entre la pensió i el menjar, en dues setmanes els diners es va esfumar. Vaig deixar el meu equipatge a casa d'un amic i me'n vaig anar a dormir a la platja de la Barceloneta. Va començar a fer fred i em vaig acomodar entre la mitja dotzena de homeless fixos del pont del McDonald's del Bogatell. I quan va fer més fred encara, en un caixer del Raval que havia de deixar a les vuit del matí.

-¿Això va durar molt temps?

-Vaig estar tres mesos al carrer. El pitjor va ser la gana, perquè et fa mal l'estómac. Durant dues setmanes no vaig ingerir a penes més que aigua. Però quan entrava a netejar-me al Mercadona o al McDonald's, em mirava al mirall i repetia: «Vincent, alguna cosa bona arribarà, això no és per sempre».

-¿No el feria el menyspreu de la gent?

-La meva pinta no era la d'un homeless. La meva roba estava neta. Portava sabates. Mai he demanat almoina (si demanes diners, en depens). Anava directe a la Biblioteca de Catalunya o a la del Bogatell a buscar feina a internet, a aprendre castellà i a escoltar audiollibres com Piense y hágase rico, de Napoleon Hill, que va dissenyar una estratègia d'èxit després d'estudiar el perfil de diversos milionaris.

-És una raresa entre els sensesostre.

-La majoria de homeless diuen: «Aquesta és la meva realitat». En una d'aquelles nits vaig conèixer un escocès que parlava cinc idiomes. Li vaig preguntar: «¿Què et passa, tio?». «M'agrada beure», va respondre. Altres amb qui vaig parlar asseguraven que volien ser lliures. ¿Lliures? La llibertat està molt bé, ¿però et quedes aquí per sempre? La vida és massa gran. Si t'enfoques en alguna cosa bona, passarà.

-Quan no es té res, es pot estar desesperat.

-No és un bon estat mental. El meu cos estava allà, al caixer, però no la meva ment. La meva ment era lliure. No importa l'economia ni el Govern, és la ment. Ets l'únic que pot créixer. L'actitud ho és tot.

Notícies relacionades

Els incendis a Espanya deixen gairebé 400.000 hectàrees arrasades i 33 detinguts; el vent dificulta l’extinció

Astúries entrarà amb maquinària pesada a Lleó per prevenir nous incendis: «Farem una línia de defensa»

-L'actitud no omple l'estómac.

-Algú em va dir que podia anar al menjador social del convent de Sant Agustí. «Déu meu, ¿no tinc per què passar gana?», me'n vaig alegrar. I vaig ensopegar amb Andrew Funk, el fundador de Homeless Entrepreneur. Em va donar bons consells, contactes que m'han permès guanyar uns diners fent classes d'anglès i la proposta de participar en el workshop d'Esade. ¿La meva filosofia? Aprèn, creix i ensenya a una altra gent.