Demà juga el Barça, vigileu la vostra cartera

Si els carteristes tenen cartera pròpia, segur que hi guarden un calendari marcat amb tots els dies de partit al Camp Nou. Quan el Barça juga a casa, a Barcelona els lladres roben més. L'atractiu d'un equip amb Leo Messi, Neymar o Luis Suárez atrau una afluència massiva de públic a l'estadi, que es converteix en un calador ideal per als pispes.

Els vagons del metro en les hores prèvies i en les posteriors al partit són plens a vessar de viatgers logotipats de blaugrana. I als voltants de l'estadi s'amunteguen els simpatitzants en gairebé cada control. En aquestes situacions els ciutadans estan pendents de no perdre de vista el petit de la casa, de no separar-se de la companya o de trobar el número de porta adequada per entrar al camp. Són totes distraccions que convenen al carterista, que sap aprofitar-les.

Daniel Montolio i Simón Planells, investigadors de l'Institut d’Economia de Barcelona (IEB) de la Universitat de Barcelona (UB), han estudiat més de 600.000 denúncies presentades davant els Mossos d’Esquadra. Han fet dos grups, en el primer han sumat totes les registrades en dia de partit. En el segon, les recollides la resta de dies de l'any. La seva conclusió és que quan el millor equip del món juga a casa, a Barcelona es produeixen, de mitjana, 302 robatoris. Això significa 40 denúncies més (15%) que la mitjana de la resta de dies.

L'increment de sostraccions és particularment acusat quan el partit és important i l'estadi supera els 80.000 espectadors. Això passa en les cites de la Champions o en els partits amb rivals d'entitat en la Lliga, com el Reial Madrid o l'Atlètic de Madrid.

El 43% d'aquest repunt d'aquests furts es concentra als voltants del Camp Nou, a un radi d'un quilòmetre de l'estadi. L'altra meitat de l'augment es dóna a la Rambla i a la plaça de Catalunya, zones habitualment plenes de vianants que en els dies de partit són a més freqüentades pels seguidors dels equips visitants.

Aquest abordatge quantitatiu del fenomen ha comptabilitzat més de 200 partits, tots jugats entre el 2007 i el 2011, el període més lluminós de la història del club, el de l'eclosió de La Pulga a les ordres de Pep Guardiola. La meitat d'aquests són partits disputats a casa i l'altra meitat al camp del rival.

VIOLÈNCIA ALS VOLTANTS DE L'ESTADI

Els investigadors han observat un altre indicador al mateix estudi, el de les denúncies per agressions físiques. La seva conclusió, seguint la mateixa metodologia que amb els furts, és que aquestes s'incrementen molt lleument a la ciutat quan hi ha partit al Camp Nou. Però encara que es mantingui el nombre total de baralles que es produeixen a Barcelona aquestes nits -unes 14 de mitjana- creixen en un 87% les que es produeixen a les rodalies de l'estadi. "Es donen més interaccions socials" concentrades espacialment i això facilita que apareguin les friccions, explica Montolio. 

L'episodi recent més greu va tenir lloc el 10 de desembre del 2014, al finalitzar un partit de Champions que va enfrontar l'equip de Luis Enrique amb el París Saint Germain (PSG) i en què dos aficionats del club francès van resultar apunyalats.

 

El primer dels atacs amb arma blanca es va produir al carrer de Felipe de Paz, a 50 metres del Camp Nou, sobre les 23.00 hores, quan dos encaputxats van atacar per l'esquena un seguidor de l'equip francès. En el segon, produït a escassa distància del primer i més tard, a la veïna avinguda de Madrid, els agressors també van actuar ocultant la seva cara amb una caputxa i van agredir amb un ganivet un jove que sortia de veure el partit.  

 

BARÇA I ACTIVITAT CRIMINAL

 

A l'inici d'aquest treball acadèmic es reconeixen les innombrables bondats econòmiques que suposa per a Barcelona comptar amb un equip de futbol que és més famós al planeta que la mateixa ciutat. No obstant, també crida l'atenció sobre algunes “conseqüències negatives” que val la pena quantificar “perquè l'economia té les eines per fer-ho”, subratlla Montolio.

 

Les seves conclusions són traslladables, amb matisos, a altres grans concentracions de públic o esdeveniments, com el Mobile World Congress. I no aspiren tan sols “a aproximar el dany causat o a fixar nous impostos als promotors dels esdeveniments” sinó a ser tingudes en compte quan es plantegen les polítiques de seguretat.

 

Per exemple, en el cas del FC Barcelona, l'estudi detalla que el cost del desplegament extraordinari dels Mossos que requereixen els partits qualificats d'alt risc pot pujar fins a 55.000 euros, a raó de 35 euros per agent i hora. El club sufraga una part d'aquest despesa policial extra. En les cites futbolístiques més rellevants, la quota del club pot ser de fins a 35.000 euros. Tot això, no obstant, no resulta dissuasori per als carteristes. Aquests saben que el dispositiu policial se centra en amenaces més greus per a la seguretat, com les aficions ultres o el terrorisme. 

 

Notícies relacionades

Les denúncies per violència masclista augmenten quan perd el Barça

Els últims espeternecs de la borrasca Emilia encenen avisos per pluja i tempestes al litoral mediterrani

Destinar experts a analitzar el preu de l'activitat criminal forma part d'un corrent científic en auge als Estats Units. De fet, Montolio està actualment treballant a Washington. Aquest economista detalla que els robatoris no només s'han de mesurar quantificant el valor del que se sostreu. Fa falta tenir en compte tots els esforços destinats a impedir-los i també el que passa quan no resulta possible fer-ho, ja que la sensació d'inseguretat té una incidència directa en els hàbits de les persones.

El 2007, per exemple, les despeses de l'Administració pública americana en polítiques de seguretat, justícia i de reparació del dany causat pujaven a  uns 200.000 milions d'euros, “el pressupost en defensa de tota la Unió Europea”, remarca.