El Montseny alberga més de 8.000 espècies de flora i fauna

El parc natural del Montseny acull una biodiversitat sense parió en comparació amb altres espais muntanyosos de latituds similars, amb més de 8.000 espècies catalogades de flora i fauna, incloent-hi 240 vertebrats, però al mateix temps pateix una pressió antròpica descomunal -un milió de visites anuals- que ha de gestionar-se perquè no pertorbi tota aquesta riquesa. «Si volem conservar, primer hem de catalogar el patrimoni i identificar els perills», resumeix el biòleg Daniel Guinart, coautor de l'exhaustiu pla de gestió que ha de servir de base per a la gestió futura del parc natural. L'estudi el van presentar oficialment ahir les diputacions de Barcelona i Girona.

Més que excés de visitants, el que constata l'anàlisi és que els turistes es concentren en poques zones, amb un nucli al voltant de Santa Fe, i en dues èpoques: a la primavera, amb la floració, i a la tardor, quan s'omple de boletaires i castanyes. No obstant, un turisme d'aquestes característiques té inesperades contrapartides positives: per una part, la resta del parc es manté en bon estat, fins al punt que els territoris més valuosos, que sumen el 9%, són poc freqüentats; per una altra, concentrar les visites permet organitzar senders controlats, considera Guinart.

Tots els espais protegits estan obligats a disposar d'un full de ruta per a la seva gestió futura. En l'elaboració del pla del Montseny, que ha suposat quatre anys de treball, hi han participat més d'un centenar d'especialistes coordinats per les dues diputacions.

El parc s'enfronta a més al repte que el 86% del territori és de propietat privada i inclou 18 termes municipals, de manera que totes les decisions s'han de prendre «per consens», diu Guinart. «L'estudi no proposa restringir la recollida de bolets o l'accés motoritzat -afegeix-, però sí que insisteix que s'ha d'estudiar el problema i aportar dades per prendre decisions». Un bon acord, prossegueix, és l'obtingut amb els municipis del Montseny per limitar les zones per on poden transitar carreres de muntanya.

Notícies relacionades

CCOO Lledoners denuncia l'agressió sexual d'un intern a una treballadora del centre

Evita ser estafat amb només desactivar aquesta opció del telèfon

MENYS AIGUA / Un altre problema a què ha de fer front el parc és el descens del nivell de la capa freàtica a causa de les captacions d'aigua per proveir masies, urbanitzacions i plantes embotelladores. «S'han de millorar les aportacions d'alguns torrents construint dipòsits per limitar les extraccions a l'estiu», posa com a exemple Guinart.

Al marge de la pressió humana, el biòleg considera que el principal factor que afecta la biodiversitat és la regressió de les activitats agroramaderes tradicionals, que creaven un gresol de paisatges molt atractiu per a la fauna. El bosc està creixent, però això no significa que augmenti la biodiversitat perquè bona part són plantacions forestals. «Ens fan falta boscos vells i millorar els boscos de ribera», comenta Guinart. En aquest sentit, l'especialista de la Diputació de Barcelona comenta que nombrosos marges fluvials pateixen una colonització a gran escala d'espècies exòtiques, com robínies, senecis o canyes de bambú, mentre que els estanys del parc s'estan omplint de barb vermell, perca americana i perca sol. El panorama, en canvi, sembla optimista per al tritó del Montseny, l'únic vertebrat exclusiu de Catalunya.