Gol al Gurugú

No existeix ni un sol poble, ni llogarret, ni cabanya, ni racó per petit i recòndit que sigui en aquest món on un parell de porteries i uns quants clavant puntades darrere d'una pilota no arrenqui somriures. El futbol és un fenomen universal que traspassa les fronteres del pur espectacle esportiu. Amb sabatilles, xancletes o descalços... el que realment importa és jugar. Compartir, córrer, suar, riure, cridar, concentrar-se en una pilota, a la porteria i intentar marcar. Oblidar-se de tot i desconnectar de la realitat. Això és just el que passa al camp de futbol del Gurugú. En aquests campaments muntats a les muntanyes del Marroc més pròximes a Melilla, convertits en la sala d'espera de la nova vida, el temps passa més de pressa jugant a futbol.

Al cim d'aquest refugi de desheretats sense més esperança que la que esperen conquistar a l'altre costat de la tanca, els homes han esgarrapat un bon tros de muntanya i hi han col·locat dues porteries de tres pals que el vent s'encarrega de vèncer tan bon punt bufa una mica més del compte allà a dalt. En aquest camp s'hi juguen només els partits oficials. Els de les seleccions internacionals. El que correspon a aquestes imatges va ser un Camerun contra Mali de fa dues setmanes i es va saldar amb la victòria dels primers per dos gols a zero.

Notícies relacionades

Les temperatures extremes posen en alerta sis comunitats a l’inici de l’onada de calor

El celibat voluntari s’obre pas entre les joves: «Fa dos anys que estic sense relacions i mai he estat millor»

Va ser un partit especial. El Camerun comptava des de feia set mesos de titular amb una atacant que era pur nervi, Mireille, la jove de 17 anys que es va convertir, poques hores després d'haver jugat aquest enfrontament, en la primera dona que aconseguia saltar la triple tanca que separa el Marroc de Melilla.

La tarda de partit, la poca vida als campaments es paralitza. En processó, els homes desfilen en fileres muntanya amunt. A mesura que van arribant al cim es col·loquen dibuixant amb la seva presència els límits del camp de futbol. Hi ha àrbitre, té xiulet i s'ajuda de dos jutges de línia. També hi ha una pilota, de les bones. És de color groc cridaner i porta dibuixades les lletres AFRICA en negre. Cada puntada de peu és un cop al cor d'un continent incapaç de retenir els seus fills. Ni tan sols per jugar a futbol.