Porros d'hortènsia

La sorpresa del jardiner quan l'endemà al matí va a regar les seves hortènsies i troba que les hi han robat; i la pregunta, ¿on són les meves hortènsies? La seva sorpresa quan descobreix que han robat hortènsies a tot el barri. La seva estupefacció quan llegeix a la premsa que les seves precioses flors, que ha regat cada dia, que ha mimat, amb les quals ha parlat fins i tot, han estat utilitzades -horror- per fer porros. ¡Porros! El seu desconcert, finalment, quan s'assabenta dels detalls, que van destruir la planta, que es van quedar les fulles i els pètals, que els van assecar al sol, els van triturar, els van barrejar amb tabac i els van fumar. Les seves hortènsies. Les seves precioses hortènsies. Tractades com a herba de porretes.

De tant en tant apareixen aquestes coses. Esnifar canyella col·loca. Fumar brins de plàtan col·loca. Fumar porros d'hortènsia col·loca. ¿Col·loca, realment? La notícia ve d'Alemanya, on algú molt curiós o molt desesperat va descobrir un dia que els pètals secs, triturats i fumats produïen algun efecte, i va convertir el seu experiment, potser no en tendència, però sí en costum entre un grup amb tanta curiositat o desesperació com ell. «Una certa ebrietat», es descriuen els seus efectes a internet; «com un alcohol estrany». No exactament com fumar cànnabis, però semblant.

Alemanya: és allà on regularment desapareixen les hortènsies dels parcs, o d'algun jardí privat, on s'han presentat les denúncies per robatori (més d'un miler en els últims anys) i on hi ha una certa preocupació policial. Allà i a França: el portal France Info informava fa uns dies de tres denúncies i una vintena de casos a la regió de Pas-de-Calais, i recollia el nom amb què la policia, en una mostra d'humor càustic, es referia als lladres: la banda de l'hortènsia. Tot molt estrany, molt rocambolesc, tot difícil de creure.

Ufanor enganyosa

«Sí, al principi vam pensar que era una ensarronada, perquè acostumen a aparèixer coses així, sobretot a internet, però hem confirmat que se li està donant aquest ús». Núria Calzada és la coordinadora d'Energy Control, probablement la font més fiable en el tema de les drogues recreatives a Espanya; la gent que sap si es fuma hortènsia o escorça de iuca. «Però no aquí, no a Espanya -diu-. Aquí no tenim constància d'aquest fenomen». Centrada en el control de riscos, l'organització barcelonina disposa entre altres d'un servei d'anàlisi que permet a qualsevol conèixer la composició precisa del que pretén consumir; sobretot productes químics. Ningú, naturalment, enviarà a analitzar el seu porro d'hortènsia, però si ho fes trobaria que és molt més perillós que el que la ufanosa textura dels pètals fa pensar. Una sobredosi d'hortènsia, bàsicament, mata.

«Hi ha una cosa bastant clara i és que l'hortènsia té uns compostos denominats heteròsids cianogenètics, que quan es trenquen, en certes circumstàncies, alliberen cianur d'hidrogen», explica Salvador Cañigueral, doctor en Farmàcia i professor de Farmacognòsia i Fitoteràpia a la Universitat de Barcelona (UB). «El cianur on va primer és al sistema nerviós central. Jo no sé en les quantitats d'un porro d'hortènsia si pot fer res o no, no ho sé, però si hi ha una exposició aguda al cianur el primer que es produeix és una estimulació del sistema nerviós central, a la qual després segueix una baixada. Probablement l'ebrietat de què es parla és aquesta estimulació». El problema amb el cianur d'hidrogen és que és tòxic i, en determinades quantitats, mortal. «El que passa al fumar hortènsia és que es produeix intoxicació per cianur, i el que creiem és que els consumidors confonen que és psicoactiva amb el fet que és tòxica», diu Calzada.

S'han descrit tres fases d'intoxicació per cianur d'hidrogen, i a la primera -la lleu- s'associa l'ebrietat com a efecte. Una reacció tolerable, que probablement és el que va descobrir el curiós o desesperat pioner. «Però si augmenta la dosi, també augmenten els efectes adversos. Fumar hortènsia comporta perills importants, és una pràctica perillosa que produeix enverinament. Per això sembla estrany que ni a Franca ni a Alemanya s'hagin detectat intoxicacions greus o morts associades al consum des dels serveis d'urgències. Si tots aquests robatoris estiguessin destinats al consum, hauria d'haver passat una cosa així».

Vigor i resistència

Notícies relacionades

Catalunya acumula 25 casos de xarampió el 2025

A la presó el matrimoni que tenia tancats els seus tres fills a Oviedo

És la naturalesa: les seves pocions més letals solen tenir la forma de la bellesa. Però l'hortènsia té camins més subtils per fer mal. Fumar-la desprèn verí, al capdavall, i en petites dosis també és capaç de causar estralls. «Els principals problemes que pot donar el cianur d'hidrogen, en petites quantitats i exposició crònica, són neuropaties degeneratives, problemes visuals i auditius, i en segons quins casos malalties tipus Parkinson -diu el doctor Cañigueral-. «Aquesta exposició crònica s'acostuma a donar en treballadors de plantes industrials que fabriquen productes en què es fa servir el cianur, o en els fumadors, perquè el tabac també té aquest component».

Hydrangea és el nom científic de l'hortènsia. Hi ha gent que posa aquest nom a la seva filla. Se'n coneixen més d'un centenar d'espècies, però una en particular, la paniculata, està associada amb el consum. El gremi dels jardiners li té una estima especial pel seu vigor, la seva resistència al sol i el «color vibrant» de la flor, i els fumadors, els seus nous amics, perquè el seu consum no està penalitzat, probablement. Està penalitzat el robatori, que és el que persegueixen les policies de França i Alemanya. Als lladres de pètals en flor.