El foc de Lleó calcina gairebé 10.000 hectàrees, en el pitjor incendi de la dècada a Castella i Lleó

Un estiu catastròfic. Desastres naturals en forma d'incendis corprenedors. A la catàstrofe de l'Empordà d'aquest agost se sumen noves flames, aquesta vegada aLleó. L'incendi que des de diumenge passat crema la zona sud-oest de la província de Lleó al voltant del terme municipal de Castrocontrigo ha igualat ja la superfície cremada pel foc més greu registrat els últims 10 anys a Castella i Lleó, el que es va produir a la zona del port d'El Tremedal, província d'Àvila, el 2003 i que va assolir unes dimensions superiors a les 8.000 hectàrees.

El foc deCastrocontrigoseguia cremant sense control la nit d'aquest dimarts després de cremar més de 10.000 hectàrees. El Govern autonòmic el cataloga ja com una "catàstrofe", que constitueix l'incendi més greu de la història de la Comunitat. Els treballs d'extinció havien de continuar a la nit sobre dos focus actius que continuen cremant amb "gran virulència", segons apunten fonts de la Delegació del Govern a Castella i Lleó, que descarten que hi hagi perill per als nuclis habitats.

Sobre el terreny han treballat durant aquest dimarts 443 membres de la Unitat Militar d'Emergències (UME) i més de 300 voluntaris desplegats per la Junta de Castella i Lleó, així com al voltant d'una vintena de mitjans aeris. L'incendi, que afecta sobretot zona de pins, es manté per tercer dia consecutiu en el nivell dos d'INFOCAL -en una escala de zero a tres- i la causa probable que estudia el Govern autonòmic és que hagi estat intencionat.

Condicions meteorològiques adverses

El Govern autonòmic ha fet una crida a la ciutadania per promoure una "mobilització social" i denunciar les actuacions "negligents" o "criminals", causants de més del 90% dels incendis forestals. Les circumstàncies meteorològiques han contribuït que el foc assolís una "extrema gravetat" encara que la tasca dels mitjans desplegats ha evitat que hagi tingut unes dimensions molt superiors.

L'alcalde deCastrocontrigo, Aureliano Fernández, ha assegurat que s'han portat a terme esforços "herculis" per frenar l'avanç del foc i ha reconegut que les últimes dues nits han estat "infernals" per als veïns de la localitat. El batlle, que ha responsabilitzat del foc "algun malnat que li va agafar per cremar alguna cosa", ha subratllat que l'estat d'ànim és d'"inquietud" i "decaïment", si bé "el foc segueix" i la preocupació ara se centra en els habitants de les poblacions limítrofes.

L'estampa de pobles com Torneros de Jamuz -l'evacuació del qual es va avaluar dilluns-, Tabuyo del Monte i Quintanilla de Flórez destacava pels seus carrers buits i cases tancades a pany i forrellat, ja que molts dels seus veïns han optat per abandonar casa seva davant l'amenaça del foc. Veïns de les localitats afectades per l'incendi han afirmat que els serveis d'extinció de la Junta de Castella i Lleó es van confiar en els primers moments, cosa que, en la seva opinió, va facilitar que el foc es descontrolés.

Notícies relacionades

CCOO Lledoners denuncia l'agressió sexual d'un intern a una treballadora del centre

Evita ser estafat amb només desactivar aquesta opció del telèfon

Per la seva part, la Unió del Poble Lleonès (UPL) ha anunciat que demanarà un ple extraordinari a l'Ajuntament de Castrocontrigo (Lleó) per demanar la declaració de zona catastròfica, ja que el foc ha castigat sectors com el resiner, el de la fusta, el ramader, la caça, el turístic i el micològic, que donaven ocupació a la zona i dels quals depenien "diverses famílies" del municipi.

Zona devastada

Per al batlle de Castrocontrigo, aquest incendi obligarà molts veïns a "girar full" i buscar-se la vida d'una altra forma o en un altre lloc, ja que el "microcosmos" de la zona està devastat. Aquesta part de la comarca de La Bañeza, on es calcula que el front del foc ronda els 15 quilòmetres, pateix així la pitjor destrucció per un incendi a Castella i Lleó els últims deu anys, segons ha establert el director general de Medi Natural de la Junta, José Ángel Arranz.