La UB es planteja demanar la marxa del president del consell social

Un document dels presidents dels consells socials de les universitats públiques catalanes en què s'advoca per deixar el govern de la universitat en mans d'un profes­sional aliè a l'àmbit acadèmic nomenat pel Parlament, relegant els actuals rectors, ha posat el pre­sident del consell social de la Universitat de Barcelona (UB), l'empresari Joaquim Coello, entre les potes dels cavalls. El claustre de la UB tenia previst debatre demà, divendres, una proposta de resolució, promoguda pels estudiants, en què es demana al nou Govern, a qui competeix cessar-lo, que destitueixi Coello, per voler fiscalitzar la gestió de l'equip rectoral amb criteris estrictament empresarials. Ahir a la nit, no obstant, els estudiants es proposaven anar més enllà i reclamar en la reunió la dimissió de Coello, a qui acusen de ser «el propulsor» del citat document.

Les possibilitats que els estudiants obtinguin prou suports ­entre els professors i els treballadors de la UB per exigir, per una via o una altra, la marxa de Coello són elevades. En una carta enviada a començaments de setmana als 300 integrants del claustre, Coello defensa la seva gestió des que es va incorporar a la presidència del consell social el 2008, s'arroga la millora de la situació econòmica i recorda que la responsabilitat de la gestió competeix a l'equip rectoral.

La missiva, lluny de disminuir l'incendi, ha acabat complicant la situació. Un informe intern de la gerència de la UB elaborat davant la situació creada, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, manté que la tasca de supervisió del consell social ha estat «molt deficient» i que el seu president, no només no va aconseguir millorar l'estat dels comptes de la UB, sinó que «ha contribuït a la ­nefasta situació comptable» que ha heretat l'equip de govern actual. L'informe reservat assegura que Coello ha mantingut des del seu càrrec una «actitud prepotent, antidemocràtica i basada en la imposició» quan ha bloquejat l'aprovació d'acords del govern de la UB, «mitjançant la no incorporació d'aquests acords en l'ordre del dia dels plens del consell ­social, basant-se en arguments oportunistes», en línia amb les acusa­cions llançades des de les files estudiantils.

Notícies relacionades

Set ciutats franceses prohibeixen la tonyina als menjadors escolars

Marenostrum Fuengirola 2025: encara queden dies d'estiu i música en directe davant del mar

TREBALL POLÈMIC / Un portaveu de l'alumnat va explicar ahir que l'alarma havia augmentat entre el col·lectiu al conèixer el contingut del document que els presidents dels consells socials van presentar dimarts als rectors, el màxim impulsor del qual, segons ells, és Coello. El projecte, denominat Propostes de model del sistema universitari català, defensa un model de govern en què les universitats siguin regides per un consell superior presidit per un professional aliè a l'àmbit acadèmic designat pel Parlament en què els membres de la comunitat universitària es trobin en minoria davant d'«una majoria de representants de la societat». El rector tindria en aquest disseny un paper secundari i ni tan sols hauria de sortir de la mateixa universitat.

El document també ha desconcertat els rectors, del qual s'han distanciat. «És una visió parcial de la universitat, molt empresarial. Explica com l'empresari creu que ha de ser la universitat, però aquesta té una funció social que no pot descuidar», va assenyalar un d'ells. «Si algú tenia dubtes sobre el sentit del seu vot en el claustre de divendres de la UB, el document ha acabat aclarint-los», va afegir un altre dirigent universitari.