Finals polèmics de sèries (3): ‘Los Serrano’, ¿i si tot, tot, tot fos un somni?

‘Los Serrano’ mai va ser una sèrie que evités el conflicte o l’amargor, malgrat la seva condició de producte familiar distès, però a la ‘finale’ ‘Desmontando a Diego’ (17 de juliol de 2008) va depassar els seus propis límits dramàtics i es va col·locar amb temeritat en territoris entre dostoievskians i tristament lynchians. 

Allò començava, al cap i a la fi, amb el petit Curro (Jorge Jurado) consumit per la culpa d’haver atropellat i haver deixat inconscient el Paquito, el xurrer més estimat de Santa Justa. Per a súmmum de mals, el Curro i el seu col·lega han fugit. «Quan et fas més gran, de sobte, un dia, descobreixes que res ni ningú pot impedir que et trobis sol davant la vida», reflexiona el xaval en veu en off. Però no està del tot sol, sinó que té un pare protector, el Diego (Antonio Resines), capaç d’inculpar-se a si mateix per salvar el seu injustament detingut germà Santiago (Jesús Bonilla) i, després, el mateix Curro, finalment descobert, de l’inevitable càstig. 

I allò acabava, al cap i a la fi, en un pur neguit no exempt d’aire al·lucinogen. Alguns caps es lligaven feliçment: el Raúl (Alejo Sauras) i l’Afri (Alexandra Jiménez) es tornaven a fondre en l’abraçada de l’amor i assistíem al naixement del segon nadó de Lourditas (Goizalde Núñez) amb el mestre del pernil Santiago. També la Teté (Natalia Sánchez) i el Guille (Víctor Elías) semblaven tenir un horitzó brillant a Barcelona, però per al Diego aquesta escapada no era cap triomf, sinó una altra mostra de com de malament ho havia fet tot com a patriarca. 

Estranya foto de família 

Estranya foto de família Amb el Curro detingut i el Guille camí a les Rambles, el Diego prenia la decisió, una mica precipitada, de treure’s la vida tirant-se per un pont. Tornava a obrir els ulls, i en principi, no en el més enllà, sinó en un més aquí alternatiu on la dona que va perdre feia quaranta episodis (la Lucía, encarnada per Belén Rueda) continuaria viva. Els misteris de l’univers, o més ben dit, uns guionistes desbocats li han donat l’oportunitat de fer les coses millor. Està altre cop en el matí posterior al dia del seu casament. Tota la colla és a la casa. La felicitat hauria de ser total. Però almenys per a l’espectador, aquesta foto de família resulta inquietant, perquè els actors més joves apareixen caracteritzats com a nens (la Teté amb trenes de col·legiala, el Curro en una cadira gairebé per a nadons) i tot respira una artificiositat terrorífica.

És a dir, el que es va haver d’imaginar com un final sorprenent, emotiu, carregat de llum, tenia més de gir estrany de ‘La dimensión desconocida’ o la mítica ‘Misterio’ de la productora Hammer. Encara avui, pensar en aquest final desperta esgarrifances. El mateix Daniel Écija, cocreador de la sèrie amb un altre ‘hitmaker’, Álex Pina, sembla recordar-ho amb certa inquietud: «Hi va haver un moment en què, si hagués pogut fer marxa enrere, ho hauria fet», deia recentment a ‘El País’ sobre la motivació personal d’aquest gir final. «I no vaig mesurar... Sens dubte, va generar soroll». 

Precedents controvertits

Notícies relacionades

Finals polèmics (2): ‘Los Soprano’, el tall a negre més discutit

Agatha Christie immortal: guia per veure les millors sèries basades en les seves novel·les

Precedents controvertitsLa idea del ‘tot ha sigut un somni’ és una constant en narratives de tota classe i format. En el terreny de les sèries, abans de ‘Los Serrano’ alguns es van atrevir a rematar així temporades completes. Quan Patrick Duffy va deixar ‘Dallas’, el seu Bobby Ewing va morir atropellat per un cotxe (com gairebé passa al xurrer Paquito), però la davallada en audiències va obligar a recuperar l’actor i convertir tota una temporada en un somni de la Pam (Victoria Principal). D’altra banda, al final de ‘Roseanne’ revelava que la novena i última temporada, en la qual els Connor disfrutaven del seu premi de loteria, era només la trama d’un llibre escrit per la protagonista. En realitat, el Dan (John Goodman) havia mort de l’infart que tenia al final de la vuitena temporada. 

El que passa a ‘Los Serrano’ és encara més atrevit: no parlem d’una temporada imaginada, sinó de tota, tota, tota una sèrie, tret d’aquells 15 primers minuts sobre el casament. El seu cas és comparable potser, únicament, al d’‘Hospital’, una altra sèrie el final de la qual va fer soroll. Al final d’aquesta, el Tommy (Txad Allen), el fill autista del Dr. Westphall (Ed Flanders), sacsejava una bola de neu i la deixava sobre una tele mentre anava a rentar-se les mans. La càmera s’acostava i vèiem què hi havia dins de la bola: una rèplica del St. Eligius, l’hospital al centre de l’acció. És a dir, tota la sèrie havia passat dins de la ment d’un xaval autista. Impossible deixar de parlar sobre finals així.