Finals polèmics (2): ‘Los Soprano’, el tall a negre més discutit

Quan parlem de l’episodi ‘Hecho en América’ (10 de juny del 2007), escrit i dirigit per Chase, solem passar dels seus cinquanta-dos primers minuts per centrar-nos en els últims quatre i mig. La família Soprano ha quedat en un ‘diner’, el Holsten’s, per ser precisos. El complicat patriarca Tony (James Gandolfini) és el primer a arribar. Fa un cop d’ull al petit ‘jukebox’ de la seva taula i elegeix el tema ‘Don’t stop believin’’ de Journey, que comença a sonar just quan la seva dona Carmela (Edie Falco) entra per la porta. La filla de tots dos, la Meadow (Jamie-Lynn Sigler), està tenint problemes per aparcar. Entra el fill, A. J. (Robert Iler), just darrere d’un individu intrigant que poc després, des de la barra, farà un aparent cop d’ull a la família. Aquest últim personatge s’acaba ficant al lavabo mentre dos homes més entren per la porta del local. Tots i tot semblen una amenaça. Sembla que per fi la Meadow entrarà. Se sent el ‘ding-a-ling’ de la porta i el Tony aixeca la mirada. Fosa en negre. 

Set llargs segons en negre, en silenci, abans d’uns crèdits també en silenci. (El negre sobre negre hauria d’haver durat fins a l’aparició final del logotip d’HBO, però el Sindicat de Directors va denegar a Chase una exempció de la regla que impedeix justament això). El desconcert s’apodera dels espectadors i milers d’ells truquen als seus proveïdors de cable per preguntar què ha passat amb HBO.

Visions divergents 

Visions divergents Les converses van ser enceses no només els dies següents, sinó també els anys posteriors. ¿Havia insultat Chase el seu públic o, més aviat al contrari, havia confiat en la seva capacitat per llegir certs senyals i no necessitar res explícit? ¿Hi havia senyals per llegir o en realitat allò era un final obert? Preguntat de manera més clara: ¿es van carregar el Tony o no? 

Des del bàndol dels que creien que sí, els senyals realment existien. Se solia citar una escena de l’episodi ‘Películas caseras de Los Soprano’ en la qual el Tony i el seu cunyat Robert (Steve R. Schirripa) parlaven que quan ets gàngster estàs molt exposat. «És probable que ni ho sentis quan passa, ¿no?», comentava Bobby Bacala. Conversa recordada, per acabar-ho d’adobar, en els últims moments de ‘Cometa azul’, episodi justament anterior a ‘Hecho en América’. 

Per als que confiaven en la supervivència (per ara) de Tony Soprano, aquest final indicava que el Tony havia de continuar en alerta tota la seva vida. ¿I els set segons en negre? Punts suspensius per omplir el gust; no obligadament amb essències de mort. 

Les versions de Chase 

Les versions de Chase En l’entrevista que va concedir a ‘The Star-Ledger’ poc després d’emetre’s el desenllaç, Chase va dir no tenir interès a «explicar, defensar, reinterpretar o afegir el que hi ha allà». I en aquesta posició es va mantenir al llarg dels anys. La sorpresa va arribar a principis del 2019, quan, entrevistat per Alan Sepinwall i Matt Zoller Seitz per al llibre ‘The Sopranos Sessions’, es va referir al final com a «escena de mort», una cosa que després va corregir assegurant que no es referia a l’escena del Holsten’s, sinó a una altra deixada pel camí. 

Notícies relacionades

Agatha Christie immortal: guia per veure les millors sèries basades en les seves novel·les

‘El problema dels tres cossos’

Però el novembre del 2021 va tenir una altra aparent relliscada, aquesta vegada enmig d’una conversa amb ‘The Hollywood Reporter’. Segons va explicar a Scott Feinberg, durant un temps havia donat voltes a una escena en la qual el Tony conduiria de Nova Jersey a Nova York (és a dir, al revés que en els icònics crèdits inicials) i arribaria a una reunió en la qual seria executat, però va acabar canviant d’idea després de passar per davant d’un petit restaurant a Ocean Park Boulevard. «I per alguna raó vaig pensar: ‘El Tony hauria de morir en un lloc com aquest’. ¿Per què? No ho sé».

L’enigma sembla resolt, però també es podria dir que la visió de l’autor sobre la seva pròpia obra no és l’única ni necessàriament la més important. És a dir: si vols creure que el Tony, en algun lloc, continua viu i temorós, estàs en el teu dret. Pots omplir aquests punts suspensius al teu gust. Això, sí, com a metàfora de mort sobtada són colpidors.