‘She-Hulk: Abogada Hulka’: no és tan fàcil ser verd

Creada per Stan Lee amb el dibuixant John Buscema, la versió femenina de l’heroi verd i furiós va protagonitzar entre 1980 i 1982 ‘La Salvaje Hulka’, una sèrie de còmics sobre Jennifer Walters, advocada criminalista que sobrevivia a un tret gràcies a una transfusió de sang del seu cosí. Flac (o musculós) favor, si tenim en compte que el seu cosí es diu Bruce Banner i que rebre la seva sang significa convertir-se en una altra Massa, tot i que molt menys monstruosa: una gran amazona verda.

Després de passar per Els venjadors i Els quatre fantàstics, Hulka va obtenir a finals dels vuitanta una altra sèrie de còmics, ‘La Sensacional Hulka’, que va definir l’esperit més canònic de les seves històries: irreverent, satíric, autoreflexiu. Conscient de ser dins d’un còmic, Hulka podia discutir amb el seu dibuixant i guionista John Byrne. Sense trencar quartes parets, el guionista Charles Soule i el dibuixant Javier Pulido van mantenir la reflexió sobre el mitjà en la seva reivindicable sèrie del 2014. 

Una actriu habituada al canvi

Una actriu habituada al canviHulka ha sigut vista en versió animada en sèries de 1982 i 1996, però s’ha fet pregar en imatge (relativament) real. La pel·lícula frustrada dels noranta prometia: l’havia d’escriure el mestre de la sèrie B Larry Cohen (’Maniac cop’) i protagonitzar Brigitte Nielsen, l’1,83 d’estatura de la qual ajudaria a la caracterització.

Finalment ha correspost a Tatiana Maslany, una mica menys alta (1,63) però avesada a transformacions (fins a onze personatges encarnava a ‘Orphan black’), l’honor de convertir-se en Hulka, no per transfusió, sinó per la contaminació accidental amb la sang del seu cosí (convidat Mark Ruffalo) després d’un xoc amb nau espacial. En el primer episodi assistim al seu conscienciós entrenament per controlar els seus brots i treure’ls tot el partit possible. Per sort per a ella, quan es transforma, no perd intel·ligència; només es converteix en versió més poderosa de si mateixa. Això no significa que el seu treball sigui més fàcil: convertida en líder d’una divisió de casos de superhumans, haurà de defensar Emil Blonsky (Tim Roth), el mateix Blonsky que, transformat en Abominació, va mirar de matar el seu cosí a la pel·lícula ‘L’increïble Hulk’ del 2008. «Sota ordres directes del teu govern», li recorda el carismàtic brivall, cosa que gairebé ajuda Walters a sentir-se menys culpable.

Telecomèdia Marvel 

Notícies relacionades

‘Ms. Marvel’: jo vaig ser una superheroïna adolescent musulmana

¿Per què ‘Loki’ és el futur de Marvel?

Telecomèdia Marvel Després dels experiments inicials de ‘Bruja Escarlata y Visión’, Marvel torna a moure’s en terrenys de telecomèdia amb aquesta sèrie alhora exuberant i modesta, carregada d’efectes especials però també de plaers senzills: acudits sobre indignitats quotidianes, millors amigues que poden ser el pitjor, etcètera. Per moments, gairebé es diria que estem veient una versió superheroica d’’Ally McBeal’, però la guionista en cap Jessica Gao (autora del clàssic episodi ‘Pickle Rick’ de ‘Rick y Morty’) assegura haver tingut més en compte ‘Fleabag’ (en la qual es trencava la quarta paret cada dos per tres), ‘Better call Saul’ (el millor drama legal dels últims temps) i fins i tot ‘American crime story: The people v. O.J. Simpson’.

Dirigida, sobretot, per l’especialitzada en comèdia Kat Coiro (‘Colgados en Filadelfia’, ‘Modern family’), ‘She-Hulk: Abogada Hulka’ prescindeix de gravetats existencials per explicar amb lleugeresa les tribulacions de Walters als jutjats i també els bars on acaba en les seves cites ‘online’, que se li multipliquen, mai per bé, després de crear perfil per a Hulka. No és tan fàcil ser verd, com sabia la granota Gustau.