PREN-T’HO EN SÈRIE

‘Dark winds’, el ‘thriller’ navajo que ha causat la gran sorpresa

  • Parlem amb el creador de la sèrie estrella del servei AMC+, una espècie de ‘True detective’ amb policies nadius americans al capdavant

‘Dark winds’, el ‘thriller’ navajo que ha causat la gran sorpresa

AMC

4
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

¿Queda espai en les nostres vides (i saldo en els nostres comptes corrents) per a un enèsim servei de ‘streaming’? Potser sí per al nouvingut AMC+, una proposta econòmica (3,99 euros al mes) i amb no poques sèries interessants ara mateix en catàleg: allà queden ‘61st street’, nou drama legal de Peter Moffat (‘Presunto culpable’, ‘Your honor’); ’Kin’, amb Charlie Cox (últim Daredevil) com a membre reticent d’una família criminal irlandesa, o l’acabada d’estrenar ‘The beast must die’, relectura amb repartiment de luxe (Cush Jumbo, Jared Harris) de la novel·la de Nicholas Blake que ja va adaptar Claude Chabrol en ‘Accidente sin huella’.

I la setmana vinent, dijous, dia 21, arriba una aposta especialment sonada: ‘Dark winds’, thriller psicològic sota l’influx de ‘True detective’ que, en un gir inesperat fins i tot per als seus creadors, va ser renovat per a una segona temporada tot just estrenar-se el segon capítol als Estats Units. Els seus aires de procedimental sobrenatural poden no ser una cosa mai vista, però el seu paisatge geogràfic i cultural és més únic. Protagonitzen la història dos policies tribals navajo del sud-oest dels Estats Units: Leaphorn i Chee, creació de Tony Hillerman per a una sèrie de novel·les dels setanta amb fans tan importants com Robert Redford i George R.R. Martin, tots dos productors executius de la sèrie. 

«Redford va ser realment part de l’equip creatiu que va ajudar a aixecar aquest projecte», ens explica el seu creador, Graham Roland, ell mateix de sang nativa americana, com la resta de guionistes de la sèrie. «El que més li importava era que l’escenari fos idèntic al de la novel·la. No volia fer-ho contemporani». L’acció arrenca el 1971 a Gallup (Nou Mèxic), on assistim primer a un atracament a furgó blindat amb helicòpter pel mig, seguida una mica després per un doble assassinat, el d’un avi navaho i la jove neta de la dona medicina a qui el vell havia anat a consultar.

És feina del tinent Leaphorn (Zahn McClarnon, l’Akecheta de ‘Westworld’) investigar aquest últim crim, qüestió personal per a ell. Comptarà amb ajuda d’un nou agent, Jim Chee (Kiowa Gordon, que ja havia coincidit amb McClarnon en ‘The red road’ o ‘Frontera’), en realitat un agent de l’FBI supervisat per Whitover (enorme com sempre Noah Emmerich), que sospita que darrere de l’atracament hi figura un grup radical navajo. Chee sembla cridar l’atenció de Bernadette Manuelito (Jessica Matten), sergent de policia que no té temps per a tonteries.

Historial de versions

‘Dark winds’ és l’adaptació del tercer llibre de la saga de Hillerman, ‘Listening woman’, amb alguns elements del següent, ‘People of darkness’. El documentalista Errol Morris havia adaptat el cinquè a la pel·lícula de 1991 ‘Tempestad en la llanura’, que no va arribar a acabar per diferències creatives amb el seu productor Redford. Morris va seguir amb els seus documentals. El 2002 s’estrenava a televisió ‘Skinwalkers’, el primer de tres llargs poc vistos de Leaphorn & Chee, els dos primers dirigits pel talent natiu americà Chris Eyre, ara signant de la primera temporada d’aquesta sèrie.

Al principi, Redford, Martin i Eyre van desenvolupar ‘Dark winds’ per a HBO, però la cadena ‘premium’ va desestimar el projecte per les seves semblances amb ‘True detective’. «Ens han parlat sovint de les semblances», diu Roland. Però, alhora, la nostra sèrie és única en molts aspectes. El món de la reserva, en primer lloc –van tenir permís per rodar en terres tribals, cosa que dona un plus d’autenticitat–. I el fet que estem davant una sèrie amb dos protagonistes natius americans que són realment els herois de la seva pròpia història». Ara també tenim ‘Reservation dogs’ i ‘Rutherford falls’, però quan vam començar a preparar la nostra, no existia res semblant».

Notícies relacionades

«A les pel·lícules sobre el món natiu americà, sovint entrem en aquest paisatge del braç d’un personatge blanc –continua Roland–. Aquí és diferent. Vam comnençar amb el punt de vista d’un nadiu americà, i així és com experimentes en el món». Certament, Roland i equip no ens sobreexpliquen aquest univers, ni l’idioma, ni els conceptes, ni les supersticions. «Vam prendre la decisió conscient, molt al principi, de deixar que l’espectador mirés d’obrir-se camí a soles. El públic actual és sofisticat. No volíem haver d’explicar en què consisteix cert acte cerimonial. Era suficient que s’entengués la importància que tenia per als personatges i la seva funció en l’acció».

Les lliçons de ‘Perdidos’

Les lliçons de ‘Perdidos’Quant a la ràpida renovació de la sèrie, Roland encara no s’ho acaba de creure. «Mai abans havia estat en una sèrie que fos renovada tan ràpidament», ens assegura. I ha estat en unes quantes. Abans de crear ‘Dark winds’, aquest exmarine havia passat per les sales de guionistes de ‘Prison break’, ‘Perdidos’ o ‘Fringe (Al límite)’, i cocreat ‘Jack Ryan’ amb Carlton Cuse, antic ‘coshowrunner’ de ‘Perdidos’. Diu que en aquesta última sèrie va aprendre dues lliçons importants: «D’una banda, que la pregunta sempre és més fascinant que la resposta. Hi ha molt poder en això de no revelar tots els teus secrets ràpidament. D’altra banda, no has de tenir por a canviar de raïl si una ruta no funciona. Has de tenir la ment oberta durant el procés creatiu». Inspirada per lliçons com aquestes, ‘Dark winds’ promet vertigen del bo. 

Temes:

Sèries