Com tornar a començar: 10 sèries sobre el final dels temps

Gairebé un segle després d’una apocalipsi nuclear, el que queda de la humanitat arrossega els seus ossos per una estació espacial de nom bíblic: L’Arca. Quan l’oxigen comença a escassejar, es decideix enviar a la Terra els cent del títol perquè investiguin si podríem repoblar el vell planeta. Una aventura Young Adult de primer ordre, espècie de baula perduda (mai millor dit) entre ‘Perdidos’ i ‘Senyor de les mosques’.

Aquest mà a mà entre l’escriptor Tom Perrotta, autor de la novel·la en què es basa, i el gran Damon Lindelof (‘Perdidos’, sempre ‘Perdidos’) descriu els efectes psicosocials d’una Marxa Sobtada per la qual s’evapora de la Terra el dos per cent de la humanitat. Des de la seva segona temporada, va tenir a la sala de guionistes Patrick Somerville, futur creador d’‘Estación Once’.

En un món postapocalíptic sota el control de barons feudals, amb electricitat o vehicles terrestres però sense armes de foc, un mortífer sicari (Daniel Wu, estrella del cine d’acció de Hong Kong) i un jove de misteriosos poders (Aramis Knight) s’embarquen en un viatge conjunt revelador. El primer episodi compta amb una escena de lluita com a servei de ‘The Grandmaster’; l’acció d’entregues posteriors no defrauda. 

En un futur, així és, postapocalíptic, algú ha trobat la fórmula per enviar consciències al passat i inserir-les en persones que semblen a punt de morir, però que reviuen al rebre aquesta identitat. Aquests ‘viatgers’ han de prevenir el que va posar el nostre món en doina. Però, compte, és tot menys transcendent del que sembla: alguns no han trobat el cos apropiat. Entre ‘Terminator’ i ‘Jumanji: Bienvenidos a la jungla’.

La pluja no sempre és una solució: a l’univers de ‘The rain’, és transmissora d’un virus que sacseja Escandinàvia. Dos germans (l’excel·lent Alba August i Lucas Lunggaard Tønnesen) fa sis anys que estan amagats en un búnquer quan un grup de joves supervivents els anima a donar la cara. L’aventura és tant física com moral: sobreviure sí, però no a qualsevol preu. 

Adaptació (bastant lliure) d’una novel·la gràfica de Brian Ralph, aquesta aventura juvenil es desenvolupa en una Glendale (Califòrnia) on una explosió nuclear ha aniquilat molts adults i convertit d’altres en una espècie de zombis. És a dir, els joves tenen el comandament de la societat, per a bé i per a caos. Tot i que barrejava amb encert John Hughes amb la saga ‘Mad Max’, va durar només una temporada. 

Aquest ‘spin-off’ de ‘The walking dead’ n’ha durat només dues, però aquesta va ser sempre la idea. Directe i sòlid, ens introdueix en les vides de la primera generació d’adolescents crescuda en la postapocalipsi zombi. Com a ‘Estació Once’, és una sèrie, malgrat tot, carregada d’esperança, a causa de la joventut dels seus personatges. Les germanes Iris (Aliyah Royale) i Hope (Alexa Mansour) lideren una expedició a la recerca del seu pare, líder de la Colònia Campus i científic desaparegut. 

El director Jim Mickle ja havia explorat un món postapocalíptic a ‘Vampiros del hampa’, però el que ens mostra a ‘Sweet tooth: El niño ciervo’, adaptació lliure del còmic de Jeff Lemire, és diferent, més verd i càlid. Una gloriosa Nova Zelanda fa d’uns Estats Units trastocats per l’aparició d’una generació de nens meitat humans, meitat animals que molts culpen d’un virus anihilador. 

Notícies relacionades

‘Estación Once’, el paisatge després de la supergrip

‘Estación Once’, crítica final: una curació a través de l’art

En aquesta llargament esperada adaptació del còmic de Brian K. Vaughan i Pia Guerra, una catàstrofe global acaba amb tots els mamífers amb cromosoma Y, tret d’un home cisgènere i el seu mico. Ben dirigida (només per directores) i, per moments, amb millors diàlegs que el còmic, no mereixia ser cancel·lada abans d’estrenar-se el final de la seva primera temporada. 

Com a ‘Estación Once’, un drama pandèmic estrenat en plena pandèmia. I com amb la creació de Somerville, no hi havia mala fe: Niccolò Ammaniti adapta aquí una novel·la pròpia de 2015; va començar a rodar mesos abans de l’explosió del coronavirus. L’escriptor i director aplica un to somiador a la seva faula distòpica, en què els adults sucumbeixen a un virus i, a posteriori, els qui assoleixen la pubertat pateixen la mateixa sort.