‘A la caza del amor’, a la recerca d’elles mateixes

Lily James (‘Baby driver’, ‘Yesterday’) interpreta la Linda, sexualment alliberada, mentre que el paper de la Fanny, amb més presència que al llibre, recau en Emily Beecham (‘Little Joe’). Les actrius despleguen una química pròpia de cosines, millors amigues o col·laboradores des de temps immemorials, però mai havien treballat juntes. «Trobar la química va ser fàcil perquè la Lily és una persona molt oberta», assenyala Beecham. «D’altra banda», continua James, «que et dirigeixi Mortimer és el millor que et pot passar. Les tres compartíem la passió pel text font i voler fer una sèrie tan reveladora i valenta com fos possible. Superar totes les idees preconcebudes que pogués tenir algú sobre aquest llibre, aquella època o les dones». 

En la vibrant minisèrie, Mortimer remarca el component satíric del llibre de Mitford, ‘roman à clef’ sobre la mateixa família de l’autora, exemple d’aïllament i xenofòbia. Dues de les sis germanes de Mitford, la Diana i la Unity, van ser conegudes per recolzar el feixisme; una altra d’elles, la Jessica, va abraçar el socialisme i es va escapar de casa per lluitar a la Guerra Civil espanyola. El nefast Tío Matthew (Dominic Cooke) de novel·la i sèrie és un transsumpte del pare de totes, el baró de Redesdale, home xenòfob i misogin per a qui una filla amb pensament propi (de qualsevol signe polític o filosòfic) semblava un malson.

Lluites d’ahir i ara mateix

«No és tan difícil trobar paral·lelismes entre el que Mitford va escriure i els problemes i lluites actuals de la dona», afirma Beecham. «Encara avui sentim aquestes pressions socials, aquests judicis». James al·ludeix a la pervivència del concepte de feminitat: «¿Què significa? ¿Per què ens hi hem d’ajustar? Cada dia rebem missatges contraris sobre el que se suposa que ha de ser una dona. Els nostres personatges creuen alliberar-se al sortir de casa, però la seva lluita contra l’statu quo només es fa més i més gran una vegada al món real».  

Notícies relacionades

Agatha Christie immortal: guia per veure les millors sèries basades en les seves novel·les

‘El problema dels tres cossos’

La seva recerca de l’amor i d’algun significat per a les seves vides es bifurca per diferents camins. (Emily): «La Fanny i la Linda són realment diferents. La primera va ser abandonada per la seva mare [Emily Mortimer], que va ser denigrada per la societat per passar d’un marit a un altre, i intenta buscar-se a si mateixa, ser presa seriosament i tenir les mateixes oportunitats que el seu marit. La Linda també busca aquesta autonomia, però de forma diferent, més impulsiva». Aparent barreja de diverses germanes, incloent-hi la mateixa Nancy, la Linda es llança a la caça de l’idil·li més passional possible. 

Per Mortimer, hi ha cert punt de rock’n’roll en tot això. Per això la banda sonora està encreuada per cançons anacròniques de Le Tigre, Sleater-Kinney o Cat Power. «Teníem una ‘playlist’ amb aquesta música i la sentíem sempre, mentre ens maquillaven, per exemple», explica James. La seva (ara clarament) amiga Beecham afegeix: «Volíem que la qualitat salvatge de l’aquí i l’ara estigués en la sèrie, en aquestes noies que no es defineixen per la seva feminitat i que miren de descobrir qui són realment».