El coronavirus deixa les sèries sense doblatge a Espanya

HBO, una de les plataformes estrella de la quarantena, ho avisava fa uns dies: Si ets dels que prefereix veure les sèries doblades, hauràs de canviar d’hàbit o quedar-te enrere en moltes trames. «Degut a les circumstàncies actuals del Covid-19 a Espanya, així com en la resta del món, HBO Espanya ha parat les activitats de doblatge de les seves sèries per almenys dues setmanes», explicava en un comunicat. Molts episodis d’estrena només es podran veure en versió original amb subtítols; amb la tercera temporada de ‘Westworld’ o la minisèrie de David Simon ’La conjura contra América’, només hi ha hagut temps a doblar el primer capítol.

El canal digital AXN va avisar igualment que els nous episodis de ‘Lincoln Rhyme: Cazando al coleccionista de huesos' i 'Navy: Investigación Criminal’ només es podrien veure amb subtítols. Aquest dijous s’han pronunciat sobre això des de Movistar+: «Donades les circumstàncies actuals, els estudis de doblatge estaran tancats a fi de salvaguardar la seguretat de tots els seus empleats», es llegeix en el seu comunicat. «Per aquesta raó, algunes de les sèries disponibles a Movistar+ passaran a emetre’s només en VOSE [versió original subtitulada en espanyol] fins que la situació torni a la normalitat». Entre les sèries afectades figuren algunes de tan populars com ‘Outlander’, ‘Better call Saul’, ‘Riverdale’ o ‘The blacklist’.

El doblatge, segons es desprèn d’aquestes notícies, no és una primera necessitat i tornarà quan ho facin la resta de comoditats quotidianes, una cosa que inquieta el gremi dels dobladors espanyols. «Essencialment perquè no està clar quan serà», ens explica César Capilla, actor de doblatge i actor a seques el personatge fix més popular del qual és Patricio Estrella, de ‘Bob Esponja’. «Jo tinc sort perquè tinc personatges assignats i sé que, al tornar, tindré episodis acumulats amb els quals posar-me. Per als companys que no fan personatges amb gaires preses, això significarà perdre ingressos d’un mes i mig, si no més».

Doblar o no doblar

Tot i que a Espanya sigui el pa de cada dia, el doblatge és una pràctica bastant minoritària a nivell mundial. És una cosa habitual a Itàlia, Alemanya, França, Suïssa, Àustria, Hongria o la República Txeca, però a Portugal, Irlanda, el Regne Unit, els Països Baixos, Dinamarca, Noruega, Suècia, Finlàndia i Estònia, es limita a la programació infantil.

En països de l’est com Rússia, Polònia o Ucraïna s’estila un model, si més no, curiós: una veu autòctona llegeix la traducció per sobre de l’original; i no només en documentals, sinó també en les sèries dramàtiques. Més a l’oest, als Estats Units, no estan gaire acostumats al doblatge, però hi estan optant per consumir sèries europees de Netflix. Segons dades de la plataforma, el 85% dels espectadors nord-americans de ‘La casa de papel’ veu la sèrie doblada a l’anglès.

Els penúltims de la classe

Notícies relacionades

‘El problema dels tres cossos’

20 anys de 'Los Soprano'

L’ús de subtítols podria explicar, en part, per què els països nòrdics lideren regularment el rànquing de països que millor parlen anglès. Segons l’informe EF EPI 2019, Espanya ocupa en canvi la 35a posició en la classificació mundial, seguida per un altre país adepte del doblatge, Itàlia.

A Espanya, Itàlia i, per descomptat, Alemanya, el doblatge està lligat a l’auge del feixisme. Era una altra manera de tergiversar o ocultar totes les visions i idees que no interessessin. En la nostra versió de ‘Mogambo’, Grace Kelly i Donald Sinden passaven de ser marit i muller a germans, només perquè ella pogués enamorar-se de Clark Gable. Amb l’objecte de la moralitat, es va canviar adulteri per... incest: aquests germans compartien llit.