PSICOLOGIA

Com viure en parella: set consells

La convivència pot generar estrès en els primers mesos

41393276-pares-en-el-pas-en-saln-usa-el-ordenador-porttil

41393276-pares-en-el-pas-en-saln-usa-el-ordenador-porttil

3
Es llegeix en minuts
Ángel Rull

Les parelles tendeixen a passar per una sèrie d’etapes seqüencials que van consolidant l’amor i la unió. No es deu a una necessitat de construir la relació partint d’estàndards socials, sinó a la necessitat de consolidar-la amb passos que porten a una unió més avançada, com és, en aquest cas, anar a viure junts. Aquesta etapa sempre es viu amb il·lusió i nerviosisme i sembla que tot sortirà bé des del primer moment. No obstant, com en qualsevol tipus de convivència, es necessita un període d’adaptació, cedir en alguns punts i arribar a un equilibri més gran.

Conviure amb algú és un pas crucial en tota relació, especialment amb la parella. Pot suposar estrès i discussions i, si no es va amb compte, podria deixar ferida la relació. De fet, en alguns casos, és en el període de convivència en què apareixen les ruptures, al no haver-hi una compatibilitat. L’esmentada incompatibilitat pot no ser real, sinó que no s’han adaptat l’un a l’altre. Viure en parella és un pas que cal fer, primer estant-ne segurs, i segon, sabent com fer-ho perquè es faci des del creixement mutu.

Construir una llar

La convivència mai és fàcil, però aquest no és motiu perquè tot el bo es vegi eclipsat. Al col·locar en una balança tot el que ens suma i tot el que ens resta, si ho estem fent bé i si estem amb la persona que encaixa amb nosaltres, sempre guanyarà la part bona. Això no surt a la primera i comporta un esforç i un temps d’adaptació per a les dues parts.

Si volem que hi hagi una bona relació al viure amb la nostra parella, haurem de seguir una sèrie de passos que ens ajudaran a aconseguir-ho:

1. Ajustar-se a la realitat

Quan pensem a viure amb algú, podem caure en la idealització, en què tot serà meravellós i mai hi haurà discussions. En aquest cas, en el moment en què apareix la primera enganxada, el mite cau i el concepte que tenim de l’altre es veu seriosament malmès.

2. Individualitat i parella

Caiem en l’error de considerar que, si hi ha parella, no hi ha independència. Això ens genera rebuig i ens hi resistim. No obstant, es pot i s’ha de viure en parella i tenir un mínim d’independència. És necessari tenir espais propis i moments sense l’altre.

3. Equilibri

En una casa hi ha diverses tasques que s’han de dur a terme, des de la neteja fins al pagament de les factures. Això implica que cadascú aporti alguna cosa, que exerceixi un paper on hi hagi gairebé un equilibri. Si jo netejo, tu t’has d’encarregar de fer la compra, per exemple. Rols clars i definits des del primer moment.

4. Les meves manies

Tingues sempre clar que les teves manies no són una necessitat ni per a l’altre ni per a la convivència. Si necessito que els coixins del sofà estiguin col·locats abans d’anar-me’n a dormir, és una mania meva que l’altre no ha de complir. Encarrega’t tu mateix de les coses que tu necessitis.

5. Que valgui la pena

Tornant a la metàfora de la balança, podem de vegades malinterpretar el sentit de sospesar les coses bones amb les dolentes. Les relacions no fan que valgui la pena allò negatiu, sinó que això és insignificant i sempre sortim guanyant. Si hi ha parts dolentes que no van amb els nostres valors, no tenim motiu per continuar patint.

6. Tinc dret a canviar d’opinió

Quan anem a viure amb una persona, creiem que és un punt de no retorn. Una vegada que compartim casa, no podem tornar a la independència. Això genera por i aclaparament quan ens adonem que la convivència, independentment del motiu, no està sortint com ens agradaria. No obstant, podem canviar d’opinió. Tornar a viure separats i replantejar-nos en el futur com fer les coses. Aquesta certesa ens ajudarà a relaxar-nos.

7. El bo

No oblidis dedicar cada dia un temps a la teva parella, a compartir i cuidar els petits detalls. Amb el pas de les setmanes i la rutina diària, de vegades només passem per la vida. Hem de posar el focus en l’altre, en les seves necessitats i en el que ens fa estar amb ell o amb ella.

Notícies relacionades

La convivència exigeix normes, adaptació, esforç i nombroses coses bones. És un espai de seguretat i intimitat on compartir. Però, per a això, hem de tenir en compte que hi haurà certes coses que haurem de canviar i millorar perquè la relació no pateixi.

Ángel Rull, psicòleg.

Temes:

Psicologia