Lectors fidels en pandèmia

«Estic a gust a casa, en la intimitat entre el llibre i jo»

  • Júlia Galisteo, de 78 anys, llegeix cinc hores diàries, està al dia de les novetats i visita, sempre que pot i malgrat la Covid, les seves llibreteres de capçalera de La Impossible

Es llegeix en minuts

Abans de la pandèmia, Júlia Galisteo, als seus 78 anys, solia baixar a peu des del seu pis, a prop del pont de Vallcarca, fins a La Impossible. No havia tornat a trepitjar presencialment la llibreria de Provença amb Enric Granados fins fa dues setmanes, quan, enyorada, es va plantar allà amb un petit ‘trolley’ en el qual va guardar un botí de 15 llibres que les seves llibreteres de capçalera, Olga Federico i Mireia Perelló, li van ajudar a portar fins al taxi que la va pujar de tornada a casa. Cal cuidar-la, les lectores com ella són tresors.

Galisteo viu sola amb la seva gata Mimi i des del coronavirus amb prou feines surt. Els seus tres fills, per precaució, la van a visitar l’indispensable. «Estic a gust a casa, en la intimitat entre el llibre i tu», somriu des de la butaca en la qual, des que es va jubilar, llegeix unes cinc hores al dia, envoltada de prestatgeries, que també reparteix en dues habitacions més, ordenades unes per editorials i d’altres per ordre alfabètic d’escriptors d’una banda i escriptores per l’altra. 

De Rodoreda a Zweig

Té sempre a mà dues llibretes. «En una apunto el que vaig llegint cada mes i a l’altra, per editorials, els llibres que tinc.» N’ha regalat molts, però ja no els deixa «perquè no tornen», lamenta. Marcats amb el seu ‘ex libris’, té més de mil títols a la seva biblioteca. És eclèctica. «Ho tinc tot de Mercè Rodoreda i de Stefan Zweig. M’agrada Joseph Roth però també la novel·la històrica, com la que fan la basca Toti Martínez de Lezea i Hilary Mantel, o l’assaig», explica mostrant les memòries de Francisco Ayala ‘Recuerdos y olvidos’. 

Té les obres completes de Pla («per llegir»), però també les d’Agatha Christie, tot i que «les seves històries s’han quedat antigues», diu una dona que no sol llegir el gènere negre. Ha llegit tres vegades ‘La muntanya màgica’ de Thomas Mann des que se la va recomanar un llibreter de La Central: «En cada relectura descobreixes coses noves». 

«No vaig tenir la sort de néixer en una casa amb molts llibres. Però, tot i que a la meva mare no li agradava gaire que llegís segons què, des de joveneta vaig començar amb els de Círculo de Lectores. M’agradava aprendre coses a través dels llibres. Tinc una obsessió per llegir», confessa aquesta dona assídua de llibreries com La Caixa d’Eines, Documenta, La Memòria, La Central i Casa Usher abans de rendir-se a La Impossible. Per estar al corrent de les novetats no dubta a recórrer a Instagram: segueix tant comptes de llibreries com d’editorials. 

Notícies relacionades

A les seves lleixes hi ha, visibles de cara, l’edició il·lustrada de ‘Cien años de soledad’, de Gabriel García Márquez, diversos llibres sobre llibres com ‘Leer’, d’André Kertész, i ‘Las mujeres que leen son peligrosas’, de Stefan Bollmann. ¿Una recomanació per a Sant Jordi? ‘Hamnet’, de Maggie O’Farrell i ‘El fill del xofer’, de Jordi Amat.