La gestió de l’aigua a Sant Cugat i 12 ciutats més de l’àrea de Barcelona fa tres anys que està als llimbs

La qüestió clau és que aquests municipis(entre els quals es troben també Tiana, Ripollet o Sant Andreu de la Barca), amb concessions caducades anys enrere, han gestionat fins ara el servei de l’aigua cada un pel seu compte, amb base a la seva heterogènia sobirania local i a través de concessionàries (Sorea, Aqualia o empreses públiques locals) alienes a l’àmbit d’actuació propi de l’AMB, protagonitzat per ABEMCIA.

No puja el preu

Aquest escenari explica que a aquestes 13 ciutats no se’ls apliqui de moment el nou increment del preu de l’aigua, únicament repercutit sobre les 23 ciutats liderades per Barcelona que queden incloses en l’àmbit d’actuació de la societat mixta ABEMCIA (Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l’Aigua, SA), participada en un 85% per capital privat (70% Aigües de Barcelona, Agbar, i 15% Criteria CaixaBank) i en el 15% restant per la mateixa AMB. La intervenció pública li suposa a l’administració metropolitana un ingrés d’uns 20 milions d’euros en concepte de cànon.

el Prat de Llobregat, ara bé, en suposa una excepció, ja que les tarifes de l’empresa pública que subministra aigua a la ciutat, Aigües del Prat, les aprovarà l’AMB conjuntament amb les d’ABEMCIA el 28 de novembre. En aquest cas, a diferència del preu de l’aigua a Barcelona i les altres 22 ciutats, on puja uns 2,5 euros al mes per unitat familiar, en termes absoluts es preveu que l’increment sigui d’1,4 euros per família al mes.

Aquesta autonomia local sobre el servei resulta, no obstant, incompatible amb una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d’octubre del 2020 que va ratificar la competència metropolitana sobre el servei de l’aigua i va obligar l’AMB a anul·lar i reformar el Reglament Metropolità del Servei del Cicle Integral de l’Aigua. Fins ara, i a partir d’una modificació reglamentària impulsada l’abril del 2017 pels Comuns sota la presidència metropolitana d’Ada Colau,preservava l’autonomia dels municipis per a la prestació del servei.

La incògnita en aquests moments passa per la decisió sobre quin tipus instrument legal (per exemple, una nova societat participada per l’AMB) manté la competència que els tribunals atorguen a l’AMB sense generar un enfrontament amb les ciutats, algunes de les quals (Sant Cugat o Ripollet, sense anar més lluny) s’havien mostrat favorables a la gestió directa, escenari que xoca amb la sentència del TSJC i que hauria de comptar amb el beneplàcit de l’AMB. Fonts coneixedores de la controvèrsia asseguren a EL PERIÓDICO que, malgrat ser la competent, l’administració metropolitana ja està portant a terme reunions amb cada ajuntament per mirar d’arribar a acords.

El buit legal entorn de la gestió de l’aigua en aquestes ciutats és rellevant perquè entre elles hi ha les que més consum domèstic d’aigua per habitant registren, segons dades del 2021 analitzades per l’Institut Metròpoli. Cervelló (140,2 litres per habitant i dia), Sant Cugat del Vallès (136 litres) i Tiana (134,4 litres) són les tres ciutats metropolitanes que més consum domèstic d’aigua registren. Badia del Vallès (88 litres), Santa Coloma de Gramenet (99,5 litres) i l’Hospitalet de Llobregat (99,8 litres), les que menys. La mitjana metropolitana està entorn dels 100 litres per habitant, segons càlculs de l’AMB.

Sense estudi tres anys després

Per fer efectiva la resolució judicial i encarrilar el complex encaix competencial, el desembre del 2020 el Consell Metropolità de l’AMB, màxim òrgan de govern de l’ens, es va comprometre a crear una comissió específica perquè, en un termini de dos anys, desenvolupés un estudi que identifiqués el model de gestió de l’aigua més eficient per a les ciutats, que actualment operen amb pròrrogues de concessions caducades temps enrere.

La comissió es va arribar a configurar però, després de diverses sessions, va quedar en terra de ningú després d’alguns desacords polítics en el seu si intern. Quant a l’estudi que va acordar impulsar el Consell Metropolità, l’abril d’aquest 2023 l’AMB, encara sota la presidència de Colau (ara de Jaume Collboni), va licitar la redacció de dues informes de viabilitat, un per a una potencial empresa pública i un altre per a una possible societat mixta metropolitanes, que no obstant va quedar desert el juny d’aquest any, just després de les eleccions municipals del 28 de maig. Sí que es va arribar a confeccionar un estudi intern que concloïa que «les dues formes de gestió [directa i indirecta] són viables; no obstant, la gestió directa és més flexible i genera menys conflicte d’interessos», malgrat que no va arribar a discutir-se ni aprovar-se al Consell de l’AMB.

Notícies relacionades

Sant Cugat es proposa limitar l’auge dels ‘colivings’ que «expulsen veïns de la ciutat»

Col·lapse de trànsit per la caiguda d’un barco a l’AP-7 a Sant Cugat

Aquest octubre es compleixen tres anys de la sentència del TSJC i aquest desembre altres tants des que el Consell Metropolità va acordar desenvolupar l’estudi que posés fi a l’actual «situació d’excepcionalitat o transitorietat», en paraules del TSJC. Tenint en compte que el termini estipulat era de dos anys i que havia d’estar a punt el desembre del 2022, l’estudi no s’ha fet encara efectiu i té un retard d’un any.

Consultades per aquest diari sobre l’anomalia que suposa l’actual escenari, fonts de l’AMB es limiten a afirmar que es tracta d’«un tema que està en estudi amb els ajuntaments i, per tant, encara no farem declaracions».