«Això és un desert»: veïns de l’entorn de Barcelona demanen més refugis públics contra la calor

No obstant, no totes les ciutats disposen de la mateixa quantitat de refugis climàtics i no tots aquests refugis compten amb unes mateixes condicions. Tot i que la XMRC registra 74 refugis climàtics el 2023, la posada en escena d’aquests instruments contra la calor està a debat ciutadà.

A les consultes d’EL PERIÓDICO, representants veïnals d’algunes de les ciutats més vulnerables a la calor segons un estudi editat per l’AMB, entre les quals hi ha Badia i Cerdanyola del Vallès, expliquen com estan vivint la canícula. També s’han obtingut testimonis veïnals d’altres grans urbs on o bé no hi ha refugis climàtics en el marc de la citada XMRC, com Sant Cugat del Vallès, o bé que únicament en tenen un, com Badalona.

«Aquesta ciutat no està dissenyada arquitectònicament per assumir tanta calor», explica a aquest diari Antonio López, president de l’Associació de Veïns del barri de les Fontetes(Cerdanyola). «Els edificis no estan preparats, no tenim corrents d’aire i es crea un ‘microclima’ molt negatiu a les vivendes i als carrers», assenyala López.

Segons les dades de la XMRC, Cerdanyolano disposa de cap refugi climàtic a la xarxa metropolitana, mentre que l’ajuntament, per la seva banda, n’assenyala nou: una biblioteca, el parc Cordelles, el Parc Esportiu Municipal Guiera, dos museus, dos centres cívics i una masia. En to crític, un altre veí de Cerdanyola, Gerard Martínez, de 24 anys, exposa que la «comunitat juvenil no anirà a una biblioteca a passar la calor». «Difícilment anirà a un centre cívic sense tenir cap activitat motivadora», comenta Martínez.

Més enllà dels equipaments municipals i els parcs, Martínez qualifica de «sort» poder gaudir de la muntanya de Collserola, pròxima a la seva ciutat: «Opto per anar a passejar pel bosc, és on estic més fresc». Així ho corrobora també el president de l’associació veïnal: «La sensació tèrmica, tot i que amb els mateixos graus, canvia [per a bé] radicalment a Collserola en relació amb la ciutat».

«Aquesta ciutat és un desert»

La indignada reivindicació la secunda el president de l’Associació Veïnal de Badia del Vallès, Juan José Díaz, que gràficament diu que «aquesta ciutat és un desert». Molt crític amb l’escenari actual, denuncia «la necessitat urgent de conquerir més ombres».

El parc de les illes Balears, el casal de la gent gran i la biblioteca Vicente Aleixandre són els tres refugis climàtics de Badia, integrats dins de la xarxa dels espais de l’AMB.

Tot i que el president veïnal critica «els pocs llocs per protegir-se», és encara més exigent amb les condicions dels refugis climàtics: «¿De què serveix que la biblioteca estigui alguns dies oberta al matí i d’altres a la tarda? ¡Hauria d’estar oberta de manera permanent!», reclama, i manifesta «el poc sentit» de considerar el parc com a refugi climàtic: «No és gaire encertat perquè allà fa una calor impressionant».

Sant Cugat, ciutat sense refugis climàtics

Tal com ha radiografiat aquest diari, Sant Cugat del Vallès és la ciutat amb més piscines de Catalunya, però la puixança d’aquests recursos contrasta amb la xarxa pública de refugis climàtics, que té «carències». Així ho qualifica Miquel Jiménez, membre de la junta del Centre Popular Andalús (CPA) de Sant Cugat. «Sant Cugat no està preparada. Si volem ser una ciutat de primera, hem de tenir serveis de primera. I lamentablement no és així», denuncia Jiménez.

«Si arribem als 45 graus i no tinc aire condicionat ni piscina, ¿què faig?», es pregunta Jiménez, que es respon ell mateix: «La gent busca supermercats, però em sembla ridícul arribar a aquestes situacions límit, perquè no tenim refugis climàtics.»

L’Ajuntament de Sant Cugat confirma a aquest diari que la gran ciutat catalana de 95.000 habitants no disposa de refugis climàtics. No obstant, fonts municipals detallen que opten per l’obertura de dues piscines municipals –la de la Floresta i la del Parc Central– en els pics més alts de calor. Concretament, a partir del nivell tres sobre sis del risc alt de calor segons els estàndards de Protecció Civil. Aquest any ja s’han posat a disposició ciutadana les piscines públiques en dues ocasions. 

La directora del Centre Gilgal Solidari, Rebeca Galán, assegura a aquest diari que hi ha persones que fan servir el centre com a refugi climàtic, tot i que no tingui pròpiament aquesta etiqueta: «És indignant la situació, per això hem decidit acollir persones vulnerables i oferir-los un espai perrefugiar-se de la calor: cada dia hi venen com una desena de persones». Galán assegura que tant Creu Roja com Càritas fan la mateixa tasca de manera voluntària.

Notícies relacionades

La gestió de l’aigua a Sant Cugat i 12 ciutats més de l’àrea de Barcelona fa tres anys que està als llimbs

Sant Cugat es proposa limitar l’auge dels ‘colivings’ que «expulsen veïns de la ciutat»

Badalona, per la seva banda, únicament té en l’actualitat un refugi climàtic pròpiament, tal com va explicar aquest diari: el parc de Can Soler i Ca l’Arnús. Sobre aquest únic recurs per a una ciutat de 223.000 habitants, Antonio Salguero, president de l’Associació de Veïns de Lloreda, assegura que al barri «no ens podem queixar gaire» perquè compten amb enclavaments on protegir-se de la calor extrema com la plaça de la Segona República i el parc de les Muntanyetes.

Si bé Salguero admet que la calor sufocant «genera molts problemes a la ciutadania». Una mostra d’això és «l’atapeïment de terrasses del parc de les Muntanyetes», precisa Salguero, «sobretot per part dels veïns del barri de la Pau».