Lluïsa Moret: «Les preocupacions dels ciutadans de Sant Boi giren entorn de l'espai públic»

Lluïsa Moret (Barbastre, Osca, 1965), alcaldessa de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) des de mitjans del 2014 després de la renúncia del seu predecessor, Jaume Bosch, reivindica el feminisme com a fórmula política per garantir els drets de les dones en àmbits com la prostitució. L’alcaldessa socialista conversa amb EL PERIÓDICO sobre les principals problemàtiques de Sant Boi –la falta de pisos de lloguer, la preocupació ciutadana per la neteja de l’espai públic– i perfila els reptes municipals a curt i mitjà termini: acabar de definir urbanísticament la ciutat, reprendre les obres de la C-245 i recuperar l’espai de la caserna militar, entre d’altres.

---

Pregunta (P). Va arribar a l’alcaldia de Sant Boi a mitjans del 2014. ¿Quins canvis ha observat a la ciutat des d’aleshores?

Resposta (R). Més que canvi, jo destacaria que en aquest mandat hem aconseguit consensuar l’estratègia de la ciutat. El 2015 va finalitzar una estratègia en què es van identificar els eixos a prioritzar, i a partir de llavors crec que hem sigut capaços de repensar la ciutat. Després de resoldre les conseqüències del context de crisi econòmica, hem identificat quins són els actius de la ciutat i com aquests poden configurar una estratègia per als pròxims 15-20 anys. 

En aquest sentit, volem una ciutat on la sostenibilitat i tot el relacionat amb els aspectes de salut, elements íntimament vinculats, siguin determinants. La nostra aposta claríssima és posar de relleu la preservació de l’entorn natural i els aspectes vinculats amb els sectors econòmics; i, d’altra banda, consolidar la lògica vinculada amb la salut tant des d’una perspectiva preventiva com d’oferta assistencial.

P. ¿Quines són les principals queixes que li fa la gent pel carrer?

R. Han anat evolucionant, igual que el context econòmic i social de la ciutat. Com a tinenta d’alcalde, vaig patir i vaig assumir les conseqüències de la crisi econòmica: les preocupacions més grans dels ciutadans i ciutadanes eren l’atur, la immigració i la seguretat. En aquests moments, en canvi, les preocupacions més importants giren entorn de l’espai públic, la neteja viària, la mobilitat i l’aparcament. Hi ha hagut un canvi substancial, i això es deu que hem aconseguit canvis estratègics com la generació d’ocupació a la ciutat i la consegüent caiguda de l’atur.

P. Una de les línies que ha seguit el seu Govern ha sigut la de les polítiques feministes. Fa poc vam cobrir el 5è Consell de Dones del Baix Llobregat, i el president del Consell Esportiu del Baix Llobregat, Salvador Valls, va parlar de "la instauració de quotes temporals a empreses i clubs privats esportius"

R. Sant Boi és una ciutat referent a Catalunya a l’hora d’impulsar polítiques públiques per garantir els drets de les dones. En aquest sentit, nosaltres podem compartir aquests plantejaments comarcals, però el que hem fet en l’àmbit local és una estratègia conjunta amb el recolzament dels clubs de tots els esports de la nostra ciutat. En aquests moments, gairebé tots els clubs de la nostra ciutat tenen ja equips femenins en totes les categories, però la línia estratègica també és que hi hagi dones en les juntes directives i que la seva presència no sigui únicament testimonial.

A això es refereix el tema de les quotes; a això es referia Salvador. La creació d’una Taula Local de l’Esport Femení va en aquest sentit: acordar una sèrie de compromisos amb els clubs. Per nosaltres també és molt important dotar de referents les nenes que vulguin practicar esport, i el que hem fet és identificar figures femenines de rellevància a la ciutat, fer-les visibles i treballar la sensibilització de les famílies en relació amb l’acompanyament de les nenes en esports tradicionalment masculinitzats.

P. ¿Llavors hi haurà quotes?

R. Quan encara no hi havia un marc legal de paritat, es parlava de quotes, que és la presència mínima de dones. Nosaltres anem més enllà. Evidentment que les quotes són un pas i hi estem d’acord, però nosaltres hem d’anar cap a la paritat. Perquè hi ha un marc legal que ho defineix i que concreta que en tots els àmbits de la vida pública i privada s’ha de recollir la presència de les dones. I com bé deia Salvador Valls, les quotes són un primer pas que han de ser consensuades amb el consell esportiu, però després el que s’ha de treballar és la paritat.

P. Seguint amb la línia feminista, Gavà, municipi pròxim a Sant Boi, ha liderat l’estratègia abolicionista contra la prostitució enviant multes a domicili a clients de prostitutes i despenalitzant les prostitutes. ¿Aplicarà aquestes mesures també Sant Boi? 

R. De fet, Sant Boi és el municipi que coordina la Xarxa Catalana de Municipis Lliures de Tracta de Dones: les accions de Gavà formen part d’aquesta xarxa. Cada localitat és diferent: la realitat de Gavà, sobretot a l’autovia i les carreteres que arriben a la platja, no és la que té Sant Boi, tot i que totes dues entenem que la nostra ciutat ha de ser lliure de tràfic i explotació sexual. Des de la Xarxa també reivindiquem a les administracions competents: Estat i Generalitat; necessitem un marc estatal legal que reculli aquesta lògica, i sembla que serà així. També la Generalitat té marcs legals vinculats, com la llei relativa els locals, que per nosaltres són molt complicats perquè són un colador de creació de prostíbuls.

Quant a la prostitució, a més d’haver incorporat el servei especialitzat per a dones víctimes de la prostitució, evidentment contemplem la sanció als clients. Però per una altra via: en aquest sentit, hem de revisar les nostres ordenances municipals, tal com va fer Gavà per poder executar les sancions.

P. ¿Hi ha data prevista per a aquest canvi?

R. Ho estem revisant ja: des dels nostres serveis jurídics hi ha aquest procés de revisió de les ordenances. Per exemple, un altre tema molt important és la publicitat en l’espai públic. Tots hem vist, sobretot a les rondes, grans tanques publicitàries de serveis d’acompanyament de noies en què hi ha un substrat d’explotació sexual. I això tampoc podem permetre-ho. Per impedir-ho s’han de revisar els processos de concessió i de contractació de les tanques publicitàries a empreses.

P. Quant a les prostitutes, ¿han notat a Sant Boi més presència d’aquelles dones que se n’han anat de Gavà?

R. Les prostitutes són víctimes: ho tenim claríssim. Les dones víctimes del tràfic i l’explotació sexual que, més que prostitutes, estan prostituïdes, són víctimes. A Gavà i a tot arreu. Al municipi el problema no són elles; el problema són les persones, prostituidores o clients, que el que volen és comprar un servei, un servei que és un cos. Una pràctica que connecta amb una explotació sexual. Per aplicar l’acció necessitem estar molt segurs de com estan les nostres ordenances. No hem començat perquè, insisteixo, el que hem fet és compartir amb Gavà aquesta bona pràctica i els seus serveis jurídics ens estan explicant com s’ha fet i quan puguem l’aplicarem.

P. Canviant de tema, fa poc s’ha publicat un estudi de la un estudi de la Gasol Foundationtermini?

R. En la nostra estratègia preventiva de l’obesitat infantil, d’una banda hem de mantenir els recursos perquè aquest estudi continuï ampliant el seu àmbit: aquesta vegada hem començat ja en nens de 3 anys. D’altra banda, hem d’implicar tots els centres educatius en aquesta i totes les iniciatives de l’estratègia 'Sant Boi sa', relativa a hàbits alimentaris saludables, pràctica esportiva i estabilitat emocional.

Estem fent campanyes de consum de producte fresc i de qualitat del Parc Agrari, a través de la promoció dels mercats municipals i del mercat de pagès, que són dos instruments importants. D’altra banda, també potenciem la pràctica esportiva en l’entorn natural, creant activitats i dotant els nostres entorns naturals d’aparells per a la pràctica esportiva dels membres de la família.

P. L’agost de l’any passat, Idealista va qualificar Sant Boi com un dels 'punts negres’ del lloguer

R. És cert que Sant Boi, en l’entorn metropolità, és una de les ciutats on patim la falta d’oferta suficient i assequible de vivenda de lloguer. L’ajuntament té previstes accions a curt termini per contrarestar aquesta situació, com identificar sòl públic per garantir la construcció en els pròxims anys de vivenda de lloguer i de protecció oficial. Està previst que en els pròxims dos o tres anys comptem amb 400 vivendes noves amb aquesta consideració.

D’altra banda, estem en el procés de promoure el lloguer de la vivenda buida de propietaris privats, oferint-los incentius. A més, estem contents de recuperar el marc legal que permet l’acció important de recuperar, a través de la Generalitat, els pisos buits titularitat dels grans tenidors com són els bancs. Aquestes línies i altres com ajuts econòmics a les famílies més vulnerables creiem que són polítiques que podran contrarestar aquesta situació de partida.

P. ¿L’ajuntament s’ha plantejat fer efectiva la moratòria urbanística que demanen des de la Federació d’Associacions de Veïns per suspendre projectes com 'Zona 21 Can Gavarrot' o 'Cosint Barris de Muntanya', que qualifiquen de contraris al premi a la millor ciutat sostenible?

R. Quan plantegem l’estratègia de ciutat, mirem quines zones podem repensar i quines oportunitats d’urbanització hi ha, tenint en compte també les zones verdes i residencials. I n’hi ha moltes, a diferència d’altres ciutats de l’àrea metropolitana en què ja no hi ha terra disponible.

Creiem en la participació de tots els ciutadans i ciutadanes, el que passa és que, respecte a les entitats que han demanat aquesta moratòria, tenim previst mirar com enfocar-ho, perquè la moratòria fa referència a plans definits i aprovats, i hi ha lògiques que es poden parlar però que formen part de compromisos assumits.

P. Arran del que va passar a Esplugues a finals de l’any passat,

R. Això és ja un acord de tots els municipis que formem part de l’àrea metropolitana. És cert que des de fa un any hi ha una presència molt important d’aquest tipus de vehicles i, com passa amb el tema de la prostitució, estem revisant les nostres ordenances per veure com ho regulem. Creiem en anar de la mà de l’àrea metropolitana: cada municipi no pot anar per lliure perquè no estem parlant de mobilitats diferents; necessitem una normativa genèrica perquè és un fenomen que passa a totes les ciutats.

P. ¿Quina ha sigut la dificultat més gran del seu Govern durant aquest mandat?

R. Les dificultats són les del dia a dia: donar resposta a les demandes dels veïns i veïnes i moltes vegades no tenir prou recolzament d’altres administracions. Haver d’afrontar això en solitari, trucar a portes i no tenir respostes, sí que ha sigut una dificultat en aquest mandat.

Per exemple, estem pendents del desdoblament del CAP Montclar, una de les demandes històriques de la xarxa d’atenció primària. Estem tenint reunions amb Salut i estem esperançats que això es tracti. També tenim altres temes pendents de la ciutat, com són la C-245 i l’espai que ocupa la caserna militar de Sant Boi al centre neuràlgic de la ciutat. Quant a la variant C-245, està en la fase d’acabament que ha quedat parada al final del 2016, perquè l’empresa adjudicatària es va declarar en concurs de creditors i estem pendents que es resolgui definitivament i es reprenguin les obres.

P. ¿Han comès algun error? 

R. A la pràctica quotidiana sempre vas detectant coses que es poden enfocar d’una altra forma, però la veritat és que crec que la metodologia de treball, basat en la proximitat, permet també un feedback per ser útils per als ciutadans. Si alguna vegada s’ha fet alguna actuació que no ha acabat de donar resposta o que havia generat algun tipus de malestar, crec que hem tingut la capacitat de resoldre aquests malestars justament amb la participació de la ciutadania.

P. ¿Ha tingut algun contacte amb el Govern de la Generalitat durant aquests mesos? ¿I amb el Govern de l’Estat? 

R. Els canvis de Govern, al tenir ja acords amb consellers, han provocat haver de tornar a interactuar amb nous interlocutors i tornar a posar sobre la taula els temes. Estàvem preocupats, insisteixo, per tres temes que en les últimes interlocucions han quedat ben enfocats. Un és el desdoblament del CAP Montclar: milloraria d’una forma molt clara la xarxa d’atenció primària de la nostra ciutat, ja que és un CAP molt saturat.

El segon tema és la millora dels nostres espais educatius: tenim prevista una reunió amb el conseller i tenim reivindicacions que esperem que estiguin ateses. Finalment, també tenim un tema pendent vinculat amb el Departament d’Afers Socials, que és la posada en marxa d’una residència per a persones amb discapacitat intel·lectual i malaltia mental. La residència ja es va construir, i estem pendents de la concertació de places per poder impulsar el projecte.

P. ¿Considera que el pressupost per al 2019, recentment aprovat

R. És coherent amb els nostres compromisos, que passen per tres eixos bàsics: dotar de recursos l’àrea d’igualtat i drets socials com a vivenda o emergència social; continuar invertint en cuidar l’espai públic, que inclou l’eficiència energètica i millorar encara més la gestió de residus perquè el 2020 entrarà en vigor una normativa europea que ens penalitzarà si no complim; i, finalment, atendre l’estratègia de ciutat, que és tot allò relatiu a la sostenibilitat, preservació de l’entorn natural i conservació del Parc Agrari com a motor econòmic. Volem generar un punt de connexió entre el Clúster de Salut Mental i el de biomassa, perquè la nostra aposta és la gestió prioritària dels nostres boscos.

P. Fa algunes setmanes es va publicar que altres alcaldes metropolitans, com Antonio Balmón o Núria Parlon

R. Pel que sé, aquests companys i companyes han anat a presó arran de demandes explícites d’aquestes persones. Jo respecto i crec que són correctes totes les iniciatives que afavoreixin el diàleg i espais per rebaixar tensió, però jo no he tingut cap petició de cap polític o líder social pres. En aquest sentit, confio plenament en els companys que hi han anat i han compartit amb tots nosaltres quins han sigut els feedbacks: crec que és una via de connexió perfecta per part dels líders del PSC.

P. ¿I si l’hi demanessin?

R. Si m’ho demanessin m’ho plantejaria, per descomptat.

P. ¿De quina manera creu que pot afectar la qüestió catalana, que va molt més enllà de la política estrictament municipal, a les eleccions del 2019?

R. Ara estem en una situació d’incerteses, en uns contextos d’inici de judicis... el que tinc clar és que en les municipals, com en qualsevol altra convocatòria electoral,  totes aquestes coses generen opinió. El que tinc clar és que on jo em situo és en el relat local. Jo puc respondre pel balanç del Govern municipal i pel projecte de futur que el Partit Socialista pot plantejar en aquesta nova convocatòria de les municipals. En la resta, la nostra capacitat d’incidència és poca.

P. Però el seu partit, que és de caràcter autonòmic, és un dels principals actors de la situació a Catalunya.

R. Com dic, en aquests moments i a dia d’avui no t’ho sé dir. Espero que beneficiï la posició no només del PSC, sinó del PSOE. Espero que la realitat es recondueixi per generar espais amb menys tensió i més facilitadors del diàleg. Al final, això beneficiarà tots els ciutadans de Catalunya. Totes les altres coses no beneficiaran ningú, ni els santboians ni els catalans. 

P. ¿Quan la presentaran com a candidata per a les municipals d’aquest any?

R. Estem molt centrats a acabar el mandat i tots els compromisos. Aquesta decisió es prendrà a començaments d’aquest any i la prendrà l’agrupació socialista de Sant Boi, que és el que decidirà.

P. Però vostè hi està disposada.

R. Estic il·lusionada a acabar aquest mandat i em poso a disposició dels meus companys si m’ho demanen, i es valora en positiu.

P. ¿De cara a possibles pactes, té alguna línia vermella, és a dir, hi ha algun partit amb el qual no pactaria?

R. Evidentment, com a PSC, nosaltres som respectuosos amb totes les forces polítiques des de la diferència i tenim una línia vermella, és clar, amb aquestes organitzacions polítiques d’extrema dreta que plantegen posicions radicalment oposades als nostres valors.

P. Es refereix a Vox.

R. Sí, evidentment. Plantegen posicionaments que estan als antípodes dels nostres.

P. ¿I què hi ha de Ciutadans, formació que va avantatjar el PSC en 6.000 vots en les últimes autonòmiques?

R. Jo ara no em plantejo res. El nostre plantejament és el d’obtenir el millor resultat possible. A partir d’aquí, els nostres plantejaments sempre són pactes d’esquerres i progressistes, i aquesta és la nostra posició actual. Esperem que els resultats de les pròximes eleccions municipals ens permetin aquest posicionament i si no fos així ja ens ho plantejaríem. D’entrada no m’ho plantejo.

P. Té por que pugui entrar al consistori un partit d’extrema dreta com Vox, tal com va passar el 2011 amb Plataforma per Catalunya (PxC) amb tres regidors? 

R. L’aparició de Vox de manera tan contundent s’ha de tenir en compte. És cert que al seu dia vam tenir tres regidors de PxC, però el 2015 van desaparèixer. Igual que van aparèixer, van desaparèixer, perquè els ciutadans van valorar que el que aportava aquesta formació política, a part de confrontacions, no eren projectes que tinguessin en compte les demandes de la ciutat. Confio en el mateix.

Tots els partits que basen el seu plantejament en enfrontaments, retallar drets i generar situacions de conflicte... al final els ciutadans són intel·ligents i savis, saben el que més els convé i així responen. Crec que l’exemple més clar és el que va passar a Sant Boi amb PxC.

P. L’octubre passat, Vox va fer un acte al casal Marianao que va promoure el rebuig de diverses entitats

R. No és una decisió local, és un plantejament global. Nosaltres mai promocionarem ni recolzarem l’organització d’actes que potenciïn la xenofòbia, el masclisme o l’enfrontament i posicions feixistes, però sí que hi ha unes normes i aquestes són que si se sol·licita un espai públic i aquest està disponible i compleix la normativa no ho podem impedir. Perquè això seria una il·legalitat. Però potenciar i facilitar, no incomplir normes i lleis tampoc.

P. Per acabar: ¿quins són els grans reptes de Sant Boi per al pròxim mandat (2019-2023)?

Notícies relacionades

Comença a funcionar el tercer sortidor de gas natural comprimit a l’ecoàrea Can Calderon de Sant Boi

Sant Boi tornarà a «reivindicar l’esperit de la Diada de 1976» aquest 2023

R. Acabar de definir urbanísticament els espais pendents juntament amb la ciutadania. S’ha de fer una aposta claríssima per la promoció de vivenda de lloguer, social i assequible. I, d’altra banda, continuar posicionant Sant Boi com una ciutat referent en l’àmbit de la preservació de l’entorn natural, la sostenibilitat i la salut. I, per descomptat, acabar d’explicar amb aquests serveis públics que abans comentava, com el nou ambulatori, la residència i millorar els centres educatius. A més de garantir, en la mesura de les nostres capacitats, els dos grans temes: la variant de la C-245 i la recuperació de l’espai de la caserna militar.

Més notícies de Sant Boi en l’edició local d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA