La gran apagada del Clínic: ¿com es treballa en un hospital sense internet?

Una cosa semblant ha patit l’Hospital Clínic de Barcelona aquesta setmana: una gran apagada (un ‘blackout’) del seu sistema informàtic a causa del ciberatac perpetrat per l’empresa de cibercrims Ransom House, que ha fet xantatge al Govern amb publicar les dades de l’hospital o vendre-les a tercers si no li paga 4,5 milions de dòlars. Entre aquestes dades es troben investigacions sobre càncer i malalties autoimmunes, camps en què el Clínic és punter.

A més de desprogramar molta de la seva activitat (en concret, més de 4.000 analítiques ambulatòries, més de 300 intervencions i més d’11.000 consultes expertes), durant tota aquesta setmana l’hospital no ha pogut accedir a internet, i continua sense poder fer-ho aquest divendres. El Clínictampoco pot utilitzar els correus electrònics ni entrar a la seva base de dades. Els professionals es veuen obligats a treballar manualment, amb paper i bolígraf. L’hospital espera tornar a la normalitat «dilluns o dimarts», segons el seu director mèdic, Antoni Castells.

«És com retrocedir 20 anys», certifica un dels seus cirurgians, un metge que va viure aquella transició del paper al digital. «Treballem com podem. No tenim accés al sistema informàtic ni a la història dels pacients, així que hem tornat a fer tot això que es feia fa anys i que s’havia anat informatitzant», assenyala aquest cirurgià.

Es refereix a utilitzar els papers físics en què els metges registraven tot, com per exemple, qui demanava una prova i per a què. «Per sort l’hospital mantenia aquests papers que s’utilitzaven fa anys», assenyala. Dins del quiròfan, no obstant, no ha canviat gaire la dinàmica. «És on menys ho hem notat perquè aquest és un treball més d’equip humà i menys de connexió de sistemes», respon. Tot i així, aconseguir accedir a les històries dels pacients va permetre operar amb seguretat.

Als hospitals d’avui dia, la prescripció de medicaments és digital. El ciberatac ha obligat a fer-la en paper. A més, també els tractaments estan informatitzats: el sistema permet controlar les dosis automàticament, una cosa impossible aquests dies. «Tenim moltes eines de càlcul [dels tractaments] segons la funció renal o hepàtica del pacient, del pes i l’altura... Fa anys utilitzàvem una espècie de calculadora. I aquests dies hem tornat a fer-ho amb l’ajuda de calculadores i apuntant-ho a mà», explica aquest metge, que no obstant creu que aquesta situació ha fet renéixer l’«esperit de la pandèmia» dels sanitaris. «Estem fent moltíssims esforços perquè això tingui el mínim impacte en els pacients».

Un ordinador per a 20 oncòlegs

A qui més per sorpresa ha agafat aquest ‘blackout’ és als metges més joves i, en concret, els MIR: aquesta generació que va néixer i es va criar immersa a internet. «Els sèniors ens diuen que això és com tornar a quan eren joves», comenta una resident d’oncologia.

«Com que tota la informació està recollida a internet, dilluns teníem tota una llista de pacients que es visitaven aquell dia, però no sabíem què tenia cada un. No sabíem quin tractament tenia i, per no saber, no sabíem ni on era el tumor», reconeix aquesta oncòloga. La situació va anar millorant a poc a poc, perquè l’hospital va instal·lar una sèrie d’«ordinadors nets» (uns 200 per a tot el centre) que permeten accedir a la base de dades de pacients.

Això sí, els han de compartir. «Nosaltres tenim un ordinador per a 20 o 30 oncòlegs», assenyala. Els metges visiten el pacient i ho van anotant tot en un paper o en un document de Word. «Un dels principals problemes és que els nostres pacients sempre necessiten analítiques. Com que ara hem de fer una sol·licitud en paper, l’analítica que abans trigava tres hores, ara triga un dia i mig o dos», assenyala aquesta oncòloga.

«Tot requereix més temps»

«És tot molt esgotador. Tot requereix molt més temps i més investigació de cada pacient. Com que no tenim ni idea de la seva història clínica, hem de consultar la història clínica compartida [no és l’historial propi de l’hospital, sinó el compartit amb la Conselleria de Salut, que posseeix molta menys informació]», certifica una altra metge d’urgències. «En el món mèdic el paper ha resistit molt. Però quan passa una cosa així t’adones que depenem totalment de la tecnologia», diu.

Un altre dels grans problemes d’aquesta setmana al Clínic és que s’ha generat molta informació fora del sistema. «Generem documents en ordinadors no connectats a la xarxa, en portàtils dels metges, que hem anat guardant en PDF per després emmagatzemar-los quan torni la normalitat», explica un ginecòleg.

Notícies relacionades

Ciberatacs contra hospitals, una amenaça aguditzada per la pandèmia

Un atac informàtic deixa la Universitat Autònoma de Barcelona sense serveis corporatius ni accés a internet

Hi ha hagut coses «molt difícils» de fer, com les extraccions sanguínies. «No es pot etiquetar tota aquesta sang, ni fer la traçabilitat de les mostres... I, si no hi ha seguretat en el control, és millor parar i derivar altres centres, com hem fet», explica.

No obstant, el CEO d’Advances in Surgery Channel (AIS Channel), Rod Menchaca, assegura sentir «esperança» al veure que, en menys de 24 hores després de l’atac, el Clínic va ser capaç d’activar els seus serveis més bàsics «gràcies a la feina espontània d’un equip humà sense fissures», entre el qual hi ha talent «de la vella escola», així com professionals de la «nova era».