Afectacions físiques i cognitives

Sis mesos ingressat per covid, la síndrome postuci

La pandèmia ha posat el focus en un conjunt de símptomes que pateixen els pacients que estan molt temps en aquestes unitats

Sis mesos ingressat per covid, la síndrome postuci

Ferran Nadeu

3
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

Entorn d’un 60% dels pacients amb covid que ingressen en una uci desenvolupen la coneguda síndrome postuci, un conjunt de símptomes físics, neurocognitius i psiquiàtrics que deriven d’haver passat tant temps en aquestes unitats. «És una síndrome que pot afectar qualsevol malalt en una uci, però és especialment freqüent en la covid-19», explica el cap de Medicina Intensiva de l’Hospital de la Vall d’Hebron, Ricard Ferrer. A la Vall d’Hebron, hi ha hagut pacients que han estat més de 100 dies a l’uci per covid. A l’Hospital del Mar, el rècord és de sis mesos i mig (uns 195 dies).

L’afectació física dels pacients que pateixen una síndrome postuci es deu al fet d’haver estat molt temps enllitats, per a la qual cosa necessiten rehabilitació física. L’afectació cognitiva es presenta en forma de desorientació. I la psiquiàtrica inclou la possibilitat de desenvolupar estrès posttraumàtic, ansietat o depressió, que es deu al fet d’haver patit un estrès molt agut.

«Per prevenir això, comencem la rehabilitació física quan encara són a l’uci. Per a la part més cognitiva, intentem que el pacient estigui com més acompanyat millor, tot i que amb la covid ha sigut molt difícil», explica Ferrer. Tot i que aquests pacients acaben recuperant-se, molt pocs, fins i tot 90 dies després, han recuperat la seva vida normal. «La majoria no s’han reincorporat a la seva feina encara», precisa l’internista.

Solapament de símptomes

A més, com explica la cap de secció responsable del seguiment de l’uci de l’Hospital del Mar, Mapi Gracia, en els pacients amb coronavirus se solapen altres símptomes deguts a la infecció. «Són pacients que al sortir de l’uci pateixen símptomes que es deriven d’aquestes estades prolongades en ucis i de la mateixa infecció viral. Han de fer front a totes aquestes seqüeles, la recuperació és lenta i requereix molts esforços», diu Gracia.

Les seqüeles principals que els queden als pacients amb coronavirus a les ucis són respiratòries. «És conseqüència que han estat molt temps amb respirador i que el mateix virus produeix dany pulmonar», assenyala Gracia. De fet, com precisa Ferrer, molts d’aquests pacients desenvolupen una fibrosi pulmonar.

«El pacient que entra en una uci, però a qui podem evitar-li la intubació, hi està menys d’una setmana. L’intubat, entre dues i tres setmanes. El màxim nivell de gravetat és aquell en què el pacient necessita recolzament amb ecmo [oxigenació per membrana extracorpòria]: sol estar entre quatre i sis setmanes a l’uci»,afegeix Ferrer. A partir de les dues setmanes amb ventilació mecànica, el pacient ha de ser sotmès a una traqueotomia.

Abordatge multidisciplinari

Segons Gracia, la clau per afrontar tot aquest conjunt de seqüeles és el «maneig multidisciplinari». «Pneumòlegs, intensivistes i fisioterapeutes treballen junts per afrontar la recuperació el més aviat possible. I hi ha dos punts clau més: el mateix esforç del pacient i el suport familiar», diu aquesta metge de l’Hospital del Mar.

Notícies relacionades

«Treure els malalts a veure el Mediterrani entra dins del nostre programa d’humanització de l’uci i forma part de la teràpia emocional». Hem vist que emocionalment al pacient li va molt bé», afegeix. Aquest programa està dirigit a pacients amb covid que porten molt temps a l’uci.

Com explica Ferrer, la síndrome postuci està descrita en la literatura mèdica des de fa 10 anys i cada vegada els metges li presten més atenció. «Abans es donava al pacient d’alta de l’uci i se li feia seguiment des de planta, però ara els intensivistes ja visiten aquests pacients dins de l’uci i els donen seguiment específic a llarg termini», explica. La covid, conclou, ha posat «més en rellevància» aquesta síndrome.