La cara amagada de la pandèmia

Els metges esperen un pic de Covid persistent després de l’estiu

Els metges esperen un pic de Covid persistent després de l’estiu

Jordi Otix

  • Cada onada incrementa el número de contagiats que segueixen amb símptomes, com a mínim, tres mesos després malgrat haver superat la malaltia

  • Un 10% dels joves que ara s’infecten acabaran desenvolupant una malaltia per a la qual encara no hi ha tractament ni cura

3
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

Aquesta cinquena onada pandèmica, que està afectant fonamentalment joves sense vacunar, augmentarà el nombre de pacients amb Covid persistent. La majoria d’aquests nous malalts seran joves.«Temem que, després de l’estiu, tindrem un pic d’incidència de Covid persistent», augura la pediatra María Méndez, coordinadora de la Unitat Pediàtrica de Covid Persistent de l’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti), a Badalona, que atén ja 100 pacients menors d’edat. A Catalunya, el Col·lectiu d’Afectades i Afectats Persistents per la Covid-19 ja compta amb unes 1.900 persones de totes les edats. Al febrer eren 1.500, cosa que reflecteix l’augment. I n’hi haurà més.

La majoria dels pacients amb una Covid-19 lleu es recuperen passades dues setmanes. No obstant, hi ha un 10% d’aquests que continuen tenint símptomes, com a mínim, tres mesos després. A partir d’aquí, els metges els consideren malalts de Covid persistent (o ‘long covid’, en la literatura científica anglosaxona): persones que, malgrat que les proves de coronavirus ja donen negatiu i no hi ha restes del virus, continuen patint símptomes com fatiga, dispnea (o dificultat respiratòria), dolors toràcics i de cap o boira mental. Molts estan així des de la primera onada: més d’un any.

Ni els nens ni els joves s’escapen d’aquesta malaltia. Méndez explica que els símptomes de la Covid persistent en els menors són «idèntics» que en els adults. Entre els menors, la majoria dels afectats, diu, són adolescents. Tot i que hi ha nens de cinc anys afectats, la franja més freqüent en aquesta unitat de Can Ruti és la de 12 a 18. Tots han passat una Covid lleu o fins i tot sense símptomes. «Molts pares diuen: ‘Abans tenia un adolescent a casa i ara hi tinc un avi’. Amb tota la repercussió que té patir cansament o fatiga mental en ple desenvolupament acadèmic», diu la pediatra.

Sense tractament

A causa del gran desconeixement entorn de la malaltia, la Covid persistent no té tractament. Els metges, de moment, no poden fer gaire més que treballar amb el pacient per superar la fatiga física i mental que l’incapacita per tenir una vida normal. Són programes de rehabilitació física i neurocognitiva.

Tot i que els símptomes són variables, el 80% dels menors amb Covid persistent pateixen fatiga. A alguns els incapacita per anar a l’escola, a d’altres no. D’altres només poden anar a la meitat de les classes. Un 50% han deixat les extraescolars. «Un altre símptoma és la boira mental: el 70% d’ells han tingut una disminució en el rendiment acadèmic. També tenen mals de cap, taquicàrdies, palpitacions...», diu Méndez, que reconeix estar «molt preocupat» per aquests joves que frivolitzen amb el virus. «Si sabessin que un percentatge d’ells tindrà Covid persistent, anirien amb més prudència perquè això els amarga la vida».

Sense finançament

Els metges ara busquen finançament per poder investigar aquesta malaltia. «Països com els EUA estan invertint 1,5 bilions d’euros en la investigació de la Covid persistent: s’han adonat que és un problema important. A Espanya i Catalunya, en el dia d’avui, s’inverteix poc en investigació», denuncia per la seva banda Lourdes Mateu, coordinadora de la Unitat de Covid Persistent per a Adults de Can Ruti i investigadora de la Fundació Lluita Contra la Sida. La Covid persistent genera costos econòmics als països; investigar-la resulta fonamental.

«Els pacients continuen augmentant. El gruix dels que tenim ara són de la primera onada, però també en tenim de la segona i de la tercera. Un 70% dels pacients amb Covid persistent no han necessitat ingrés hospitalari», certifica Mateu. A la seva unitat, que atén unes 300 persones, hi ha joves majors de 18 anys. L’edat mitjana és de 45 anys. «Però també tenim pacients de menys de 30 anys».

Sense cura (de moment)

Notícies relacionades

El més dolorós és no saber si aquesta malaltia té cura. «Hi ha pacients que tenen brots; d’altres, una clínica més contínua. Sí que hi ha un percentatge que està millorant, però no tots», explica la doctora Mateu. Alguns fins i tot milloren amb la vacuna de la Covid-19, però d’altres no. «Falten estudis seriosos sobre la malaltia». I, com el seu col·lega Méndez, augura un augment de malalts en aquesta cinquena onada: «El nombre d’afectats serà molt elevat, se n’incrementaran els casos».

El Col.lectiu d’Afectades i Afectats Persistents per la Covid-19 ja rep uns «cinc o sis correus diaris» de pacients nous. «Hi ha més gent jove. Venen els pares perquè no entenen per què els seus fills estan tan cansats», assegura la presidenta, Sílvia Soler. «Cada onada porta més gent al col·lectiu», diu. El correu electrònic d’aquesta entitat és: simplleusabandonatscovid19@gmail.com.