El llegat del metge barceloní

Josep Baselga, l’oncòleg que ho va transformar tot

Josep Baselga, l’oncòleg que ho va transformar tot

El metge barceloní recentment desaparegut, que va ser director mèdic del Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York, va iniciar la seva carrera a l’Hospital Vall d’Hebron, amb una investigació en càncer que el va situar com un referent internacional. Amics de la infància i col·legues de professió, impregnats per la seva extraordinària manera de treballar, repassen la seva carrera i defineixen la seva mort, als 61 anys per una malaltia degenerativa, com una «gran pèrdua».

7
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

El Pepe tenia una cicatriu a la galta. «Als 13 anys, va tenir un accident: el va atropellar un cotxe precisament davant l’Hospital Vall d’Hebron. Va haver d’estar tres mesos al llit i, durant aquest temps, cada dia dos companys de classe anàvem a veure’l per passar-li les lliçons». Era la dècada dels 70.

Qui parla és Antonio González, actual cap del Servei de Medicina Interna del Vall d’Hebron. I el ‘Pepe’ és Josep Baselga (Barcelona, 1959 - Cerdanya, 2021), «el metge espanyol que ha tingut el lloc més alt en la medicina mundial», segons el defineix González. I també «un amic lleial» i un oncòleg «tenaç» i «brillant». Baselga va morir el 21 de març per la malaltia degenerativa de Creutzfeldt-Jakob, un tipus de demència, mortal en el 100% dels casos, que li havien detectat al gener.

Baselga era, des del 2019, director d’investigació i desenvolupament de l’àrea d’oncologia de la farmacèutica AstraZeneca. Abans d’arribar-hi, a Barcelona, des de l’hospital davant el qual havia tingut l’accident de nen, va transformar la investigació del càncer: va crear el servei d’Oncologia del Vall d’Hebron i va fundar el Vall d’Hebron Institut of Oncology (el VHIO, una referència internacional). Del 2013 al 2018, va ser el director mèdic del Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York.

González el recorda al «col·le» com un nen «treballador i molt divertit». «També era molt esportista, li encantava esquiar», diu l’internista. Tots dos van ser amics des dels 10 anys, quan es van conèixer al Col·legi Sant Ignasi de Barcelona, fins al moment de la mort de Baselga. «Fam fer la carrera junts, ell venia a casa meva i jo anava a la seva», explica.

Dimarts es va haver d’acomiadar del seu amic de la infància. «Estic destrossat. No sabia que estava malalt, com no ho va saber gairebé ningú per desig exprés seu i de la seva família. Me’n vaig assabentar diumenge quan va morir», diu aquest internista. Al conèixer la seva malaltia, la família Baselga (ell, la seva dona i els seus quatre fills), que vivia als EUA, es va traslladar a casa seva a la Cerdanya, on el doctor va passar els últims dies.

Inicis en Medicina Interna

González i Baselga també van estudiar junts la carrera de Medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). De fet, aquest últim, malgrat que després es va dedicar a l’oncologia, va començar la seva residència en Medicina Interna al Vall d’Hebron, especialitat en què va fer els seus «primers passos». «Aquí vam seguim junts, fins que el tercer any del MIR va decidir anar-se’n als EUA a especialitzar-se en oncologia», diu González.

Segons el seu relat, Baselga va entrar a treballar en un hospital de Brooklyn i va viure en una habitació del centre mèdic. «Feia guàrdia dia sí, dia no. Era resident i, per primera vegada en la història d’aquest hospital, van triar un estranger, ell, per ser el cap dels metges residents», destaca l’internista del Vall d’Hebron. A l’acabar Medicina Interna a Nova York, Baselga va ser admès al Memorial Sloan Kettering Cancer Center per especialitzar-se en Oncologia.

Aquest amic seu de la infància el recorda, en l’àmbit professional, com la resta dels seus col·legues: «Era supertenaç, es posava un objectiu i hi arribava. Tenia una ment privilegiada per a la innovació i per a la visió de futur de les coses. Era molt exigent amb els altres, però principalment amb si mateix».

L’actual cap d’Oncologia del Vall d’Hebron, Josep Tabernero, que va conèixer Baselga en aquest hospital quan el primer era estudiant d’últim curs, en destaca que molt ràpidament se’n va adonar que «per avançar en la clínica dels pacients calia entendre bé les bases de la malaltia».

La seva tornada a Barcelona

El 1996, Baselga va tornar dels EUA al Vall d’Hebron per crear un departament d’Oncologia, especialitat que, segons González, llavors duia «bolquers». Però Baselga ho va revolucionar tot: «Va crear un programa per aglutinar la quimioteràpia, la ràdio i l’oncologia pediàtrica. Li va donar un enfocament multidisciplinari. Va començar un altre programa en investigació preclínica i clínica aplicada per traslladar els avenços als tractaments el més ràpid possible als malalts amb càncer. I tot i que ja havia aparegut la idea el 2000, va fundar el VHIO el 2006», explica Tabernero. Ell, que llavors era a l’Hospital de Sant Pau, va ser cridat per Baselga i el 1997 es va afegir al seu equip.

L’Institut d’Oncologia del Vall d’Hebron, el VHIO, és avui una referència mundial. L’enfocament d’aquest hospital (acostar als pacients, de manera accelerada, els tractaments en investigació preclínica) es va exportar a altres països. «Com van veure que el model del VHIO era molt bo, el 2010 van fitxar Baselga al Massachusetts Cancer Center i després al Memorial», continua Tabernero. «Espanya és avui un dels països que més oncologia clínica fa, però no era així el 1996». Baselga és rere aquests avenços.

Un exemple de la seva tenacitat: el 1991, quan una farmacèutica va començar a desenvolupar els primers estudis del trastuzumab, un tractament per al càncer de mama, aquesta els va voler abandonar perquè «no veia resposta», diu Tabernero. Però Baselga es va entossudir a continuar intentant-ho: «Va dir que si trobaven un biomarcador que seleccionés les pacients que tenien aquesta alteració, el tractament seria molt bo. I va encertar: aquest fàrmac ha salvat milers i milers de vides de dones», afegeix.

El van nomenar president de la Societat Europea d’Oncologia Mèdica (ESMO) i després de l’Associació Americana per a la Investigació en Càncer (American Association for Cancer Reserarch, l’AACR). «Tots els que hem treballat amb ell hem seguit el seu llegat. La seva ment era privilegiada, era infatigable a la feina i molt autoexigent. Ha transformat molt l’oncologia», puntualitza Tabernero.

La polèmica del 2018

El 2018, una investigació de ‘The New York Times’ i ‘ProPublica’ va destapar que, en una sèrie d’articles científics sobre fàrmacs oncològics, Baselga no havia declarat haver rebut finançament d’indústries farmacèutiques relacionades amb aquests fàrmacs. Ell va admetre l’error i va dimitir de la direcció del centre. «Va ser un error administratiu, no una omissió perquè als portals de transparència dels EUA són les companyies les que declaren –assegura Tabernero–. Per tant aquesta informació estava disponible. Però quan tens un càrrec executiu tan alt, has de dimitir. Tot i que això no entela la seva contribució a l’avenç en el càncer». Defineix la seva mort com una «gran tragèdia».

També Enriqueta Felip, cap de secció del Servei d’Oncologia del Vall d’Hebron i cap de la Unitat de Tumors Toràcics del VHIO, va treballar amb ell «molts anys». El va conèixer el 1993, quan ella era resident. «Recordo com insistia a conèixer la biologia dels tumors». En destaca la seva «brillantor», el seu «carisma», el seu «compromís amb els pacients», l’«abordatge multidisciplinari que va fer de l’oncologia» (per exemple, incorporant biòlegs als seus equips) i, per últim, el seu «recolzament al desenvolupament de carreres acadèmiques». «Sabia potenciar el millor de cadascun de nosaltres», diu Felip, que lamenta que l’oncologia perdi un «referent».

El cap del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital del Mar, Joan Albanell, va conèixer Baselga a Nova York l’any «1993 o 1994», «poc abans que tornés al Vall d’Hebron». «Jo era resident d’Oncologia al Vall d’Hebron i ell, oncòleg al Memorial. Em va animar a fer investigació amb ell a Nova York i vaig estar al Memorial dos anys, 1994 i 1995», explica.

Notícies relacionades

L’oncologia era llavors «molt assistencial», però ell «ho va transformar tot» i, en part gràcies a ell, la majoria dels hospitals catalans tenen ara la «filosofia» d’integrar una assistència «de qualitat» amb una investigació «potent». I destaca una altra contribució del doctor Baselga: als 90, als EUA, va ser pioner a desenvolupar la primera teràpia personalitzada per al càncer de mama. «Va fer molts experiments als laboratoris, jo vaig estar amb ell. No només treballava de metge, sinó que feia experiments. Va investigar l’anticòs monoclonal que anava contra la proteïna HER2 en assajos clínics. Va demostrar que la teràpia molecular podia ser útil en càncer», diu Albanell.

Josep Baselga, Pepe per als seus amics més pròxims, va fer de l’oncologia d’aquest país una «referència internacional».