NOU PROGRAMA

Bellvitge impulsa l'hemodiàlisi a casa

Els pacients amb una malaltia renal crònica ja no hauran de desplaçar-se a l'hospital per ser tractats

Aquesta modalitat disminueix les complicacions i ingressos en el centre sanitari i augmenta la supervivència

undefined49224604 bellvitge 26 07 2019  paciente con hemodialisis domiciliaria190726161857

undefined49224604 bellvitge 26 07 2019 paciente con hemodialisis domiciliaria190726161857

3
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez

El Servei de Nefrologia del’Hospital Universitari de Bellvitge (Barcelona) ha engegat, aquest mes, el seu primer programad’hemodiàlisi a domicili: els pacients amb una malaltia renal crònica (és a dir, amb ronyons que no són capaços d’eliminar de manera natural les toxines acumulades a la sang) ja no hauran de desplaçar-se al centre per rebre aquest tractament, sinó que podran fer-ho des de casa. D’aquesta manera, podran adaptar-lo als seus horaris i necessitats, i fer-ho en sessions més curtes i suaus (cinc o sis dies per setmana, durant dues hores cada dia, en lloc d’haver d’acudir a l’hospital tres dies per setmana i sotmetre’s a sessions de quatre hores).

L’Hospital de Bellvitge ja oferia el tractament de diàlisi peritoneal a domicili: ara la novetat és que també ofereix l’hemodiàlisi.“L’hemodiàlisi és la tècnica més coneguda. Quan no funcionen els ronyons, l’alternativa és, a través d’una màquina, extreure la sang, filtrar-la i tornar-la, ja neta, al cos. Amb la diàlisi peritoneal, la sang es neteja dins del cos utilitzant com a filtre la membrana peritoneal que tenim a l’abdomen”, explica la nefròloga de Bellvitge Inés Rama. En els últims set anys, l’Hospital de Bellvitge ha passat de tenir de 20 a 70 pacients anuals en diàlisi peritoneal.

La diàlisi a casa facilita la conciliació laboral del pacient

Segons Rama, el fet de sotmetre’s a l’hemodiàlisi a l’hospital és “difícil” de conciliar amb una “vida laboral activa”. Ara, el programa que ha iniciat Bellvitge utilitza un aparell de diàlisi domiciliària transportable d’última generació que fa hemodiafiltració ‘online’ (una tecnologia que aconsegueix nivells més alts de depuració de les toxines en relació amb la convencional). El sistema, d’uns 25 quilos de pes, no requereix obres d’instal·lació. Això sí, requereix que prèviament el pacient passi per un procésd’aprenentatge  i entrenament en l’ús de la màquina a càrrec del personal assistencial de l’hospital que dura de tres a cinc setmanes.

Aquest règim menys agressiu repercuteix en una disminució de les complicacions i els ingressos hospitalaris i en un augment de la supervivència en relació amb els pacients que es dialitzen a l’hospital, segons han demostrat estudis internacionals. L’hemodiàlisi a domicili també resulta econòmicament més eficient per a l’estalvi de la despesa en transport i en personal assistencial, i facilita el manteniment de l’autonomia i l’activitat laboral del pacient. “Amb l’hemodiàlisi domiciliària els ronyons estan més sovint en funcionament: es fa cada dia unes dues hores, en lloc de quatre hores tres vegades per setmana”, explica la doctora Rama.

“A tot el món”

En les fases avançades de la malaltia renal crònica, és necessari un tractament substitutiu, el més efectiu dels quals és el trasplantament renal. No obstant, els pacients que no poden rebre un ronyó o esperen un òrgan han de ser tractats amb hemodiàlisi o diàlisi peritoneal. Les persones que se sotmeten a hemodiàlisi són les “mateixes”, segons Rama, que les que se sotmeten a la diàlisi peritoneal. “Són elles les que escullen quin tractament fer. Els metges avaluem el candidat perquè no tothom pot fer-se aquest tractament a si mateix [implica, entre altres coses, saber-se connectar a un mateix per via intravenosa a la màquina]”, afegeix.

De moment, ja hi ha uns 10 pacients a la llista d’espera per rebre l’hemodiàlisi a domicili i, segons la doctora Rama, hi haurà les suficients per a tots aquells que ho necessitin. En paraules de Josep M. Cruzado, cap del Servei de Nefrologia de Bellvitge, l’hemodiàlisi a domicili “ha començat a implantar-se amb força a tot el món i és previsible que, a la llarga, substitueixi l’hospitalària en tots aquells casos en què sigui possible”.

El primer pacient

Notícies relacionades

Vicenç Cantí, de 70 anys, ha sigut el primer en participar en el programa d’hemodiàlisi a domicili de Bellvitge. Fa un any i mig que va ser diagnosticat d’amiloïdosi:  una malaltia poc freqüent que es produeix quan una proteïna anomenada ‘amiloide’ s’acumula als òrgans.

“Gràcies a l’hemodiàlisi domiciliària, tinc més temps im’organitzo  millor. Abans havia d’anar a l’hospital tres dies a la setmana, mentre que ara la faig a casa sis dies a la setmana durant dues hores”, relata Cantí. Ara, explica, té “més temps” per a ell, mentre que abans havia d’“adaptar-se a l’hospital”. “El tractament me’l faig jo sol a casa. Puc disposar del meu temps com vulgui”, conclou.

La diàlisi a Catalunya

La taxa d’incidència de pacients que necessiten tractament substitutiu renal a Catalunya ha augmentat un <strong>3,43%</strong> del 2011 al 2017. Les últimes dades del Registre de Malalts Renals indiquen que, el 2017, van requerir <strong>tractament substitutiu</strong> a Catalunya 1.249 nous pacients, dels quals <strong>988 </strong>van iniciar hemodiàlisi, <strong>173 </strong>diàlisis peritoneal i 88 van rebre un trasplantament anticipat. El total de <strong>trasplantaments renals</strong> aquell any va ser de 780 (773 el 2018), xifres proporcionalment molt altes, però lluny de poder arribar a tots els pacients que es troben en diàlisi.