Les patologies de l''homo mòbil'

Amb la quantitat d’anys que li va costar al primer homo arribar a erectus i ara la més sàvia espècie, mòbil en mà, camina cap a la involució. Caps cots, colls flexionats, i les cervicals i dorsals en peu de guerra. També pateixen els polzes, les mans, els canells... La hiperconnectivitat ens ha portat malalties i lesions al sistema musculoesquelètic i també a la vista i l’oïda, a part de les seqüeles psicològiques. Algun estudi apunta fins i tot a danys cerebrals per les ones que emeten els dispositius. Els experts avisen de les noves patologies tecnològiques, algunes de les quals poden ser irreversibles. Sords, miops, encorbats... Vet aquí el dibuix de l’homo mòbil.

L'aparell locomotor

L’ús i abús dels dispositius tecnològics «evidencien un augment clar i constant de patologies de l’aparell locomotor, amb especial incidència en joves i adolescents, perquè són els que utilitzen més el mòbil», confirma la traumatòloga Eva Sancha, que detalla: «Al tractar-se d’una eina petita comporta treballar biomecànicament amb uns braços de palanca molt petits que forcen i estressen els estabilitzadors passius (lligaments) i actius (tendons i músculs) i això provoca tendinitis i sobrecàrrega de les múltiples articulacions que configuren el carp, sobretot a nivell dels dits». A això s’hi associa la sobrecàrrega cervical i d’avantbraços.

Fisioterapeutes i osteòpates corroboren el diagnòstic. «Les afectacions més freqüents són dolors en l’extremitat superior; a la zona dorsal i a la cervical, que moltes vegades venen acompanyats de cefalees», constata Eduard Díaz, director de la Clínica d’Osteopatia Barcelona. «És el mateix problema (ocupational overuse syndrome) que el d’un operari que fa el mateix moviment 300 vegades al dia».

Ja es parla, exposa, de «patologies tecnològiques» en les quals es nomenen entitats clíniques com el túnel carpià i el colze de tennista o epicondilitis. Fins i tot s’han encunyat termes col·loquials com whatsapitis, text neck, colze de selfie...

Abans aquestes lesions, prossegueix Díaz, s’associaven a l’ús de l’ordinador, però ara s’ha expandit a tota la població pels smartphones, «on la postura en excessiva flexió, el treball amb els polzes i la mirada fixa en lletres petites indueixen grans alteracions posturals». «Ens passem gran part del dia en posicions forçades que provoquen tensió al coll i les espatlles i un augment en la compressió dels discos vertebrals», avisa. 

Mòbil en mà, tendim a fer que el cap caigui cap endavant ja sigui asseguts, drets o caminant. «És antinatural i provoca estrès postural», afirma Díaz, que aconsella augmentar el to muscular amb exercici i prioritzar els missatges de veu.

Fatiga ocular

«L’ús excessiu dels mòbils es pot associar principalment a fatiga ocular o astenopia, els símptomes de la qual acostumen a ser: irritació, llagrimeig, sensació de sorra, visió borrosa i mal de cap, i també l’ull sec», detalla l’oftalmòleg Francesc Duch, director del Departament de Cirurgia Refractària de l’Institut Català de Retina (ICR).

Quan l’esforç visual és prolongat, adverteix, s’aconsellen períodes de descans, parpellejar amb més freqüència i usar llàgrimes artificials. 

Duch recorda que els natius digitals han incrementat les hores en visió de prop, cosa que implica una menor freqüència de parpelleig i una obertura més gran de les parpelles, que provoca més molèsties derivades de la sequedat.

Tradicionalment, afegeix, la miopia s’ha atribuït a un esforç més gran en la visió de prop i alguns treballs suggereixen l’augment en nens que comencen a utilitzar el mòbil o la tauleta.

«L’ull humà és capaç de veure en totes les distàncies, encara que la visió de lluny, la del caçador, es considera la més dinàmica i la de prop, la de l’artesà, més estàtica», explica el doctor, per a qui les pantalles no emeten cap tipus de radiació perjudicial. Els filtres poden disminuir l’astenopia.  

El perill dels auriculars

L’hàbit d’escoltar música amb auriculars ha disparat els problemes auditius i ha portat fins i tot l’Organització Mundial de la Salut (OMS) a proposar a les companyies tecnològiques nivells segurs d’audició en els seus dissenys. L’OMS situa en 65 decibels el llindar tolerable i cita com a nivells de so perjudicials estar exposats a 85 decibels durant més de 8 hores o a 100 decibels durant 15 minuts. Els experts recomanen la regla 60/60: no excedir del 60% del volum màxim del dispositiu durant més de 60 minuts.

«En el cas que el volum sigui excessiu i l’ús prolongat pot lesionar el nervi auditiu de manera irreversible», confirma l’otorrino Carles Duran, que alerta que el trauma acústic «no tan sols comporta pèrdua auditiva en les freqüències agudes sinó que també pot comportar els molestos acúfens, els famosos brunzits».

Males ones

Notícies relacionades

Celia Sánchez-Ramos: "Els ulls estan preparats per veure-hi amb llum, no per mirar la llum"

Pilates, ioga i meditació

Per una altra part, informa Duran, cada vegada són més els professionals que adverteixen d’una altra patologia en auge que algunes investigacions associen a les ones electromagnètiques generades per aquests artefactes: el tumor benigne del nervi auditiu, neurinoma de l’acústic. L’any passat, un tribunal italià va reconèixer per primera vegada una relació entre l’ús del mòbil i un tumor cerebral.

A Califòrnia, les autoritats sanitàries han publicat directrius a seguir per minimitzar l’exposició a l’energia que emeten els telèfons. L’advertència parteix d’estudis que apunten a un lleuger increment del risc de tumors en el nervi acústic i les glàndules salivals. Entre les recomanacions hi ha: no mantenir el telèfon en contacte amb el cos (portar-lo en una bossa, no a la butxaca), reduir-ne l’ús en els transports i quan el senyal és feble, allunyar-lo del llit a la nit i moderar els àudios i vídeos.