Els ansiolítics, la nova droga entre els adolescents

El seu ús s’ha disparat durant la pandèmia perquè han augmentat els casos d’ansietat i depressió, per als quals es prescriuen. Tanmateix, des de fa uns dos anys s’han convertit a més en la nova droga entre els joves, que utilitzen aquests fàrmacs per col·locar-se a les festes. Els barregen amb alcohol, begudes estimulants o altres substàncies com el cànnabis, que augmenten el seu efecte hipnosedant. El 22,5% manifesta haver-ne consumit alguna vegada i ho fan a edats molt primerenques: amb 14 anys o menys. Ja l’últim informe del Ministeri de Sanitat sobre el consum de drogues en l’Ensenyament Secundari (Estudes), fet amb menors de 14 a 18 anys, alerta d’aquesta tendència.

Segons aquest document, un de cada cinc menors afirma haver consumit, de manera esporàdica, aquests medicaments com a forma d’oci. I la meitat admeten que n’ha consumit sense prescripció mèdica. A Extremadura se segueix el mateix patró que a la resta del territori nacional, per això, psicòlegs i administracions alerten de l’augment d’aquest tipus de substàncies per a ús recreatiu. I de la venda al detall per a la seva adquisició.

Es tracta de fàrmacs molt coneguts comercialment com el lexatin (bromazepam), el vàlium (diazepam), el trankimazin (alprazolam) o l’orfidal (lorazepam), que requereixen una recepta per poder ser retirats de la farmàcia. De fet, precisament per controlar-ne el consum, queda registrat el DNI de la persona que els adquireix. «A la farmàcia no es dispensa cap d’aquests medicaments sense recepta», assegura el president del Col·legi de Farmacèutics de Badajoz, Cecilio Venegas.

Tampoc el sector ha detectat a la regió receptes falses ni robatoris en establiments, com sí que va passar fa anys amb el Rohypnol o l’escopolamina, coneguda com la ‘droga de les violacions’ (s’utilitza per adormir les víctimes i agredir-les sexualment, a més causa amnèsia, per la qual cosa després no recorden res). No és fàcil accedir a aquests fàrmacs, per això els joves els adquireixen en el mercat negre. Tot i que des de les farmàcies tampoc s’ha detectat un comerç il·legal d’aquestes pastilles. Venegas aposta per què aquest mercat negre s’ha creat a partir dels blísters sobrants que familiars tenen a casa i que estan a l’abast dels menors. «Poden ser a la farmaciola de casa perquè moltes vegades els tractaments no s’acaben o, fins i tot, ni tan sols es comencen, però les pastilles es guarden a la tauleta de nit», indica Venegas.

Després els joves fan negoci en el mercat il·legal amb aquestes pastilles. Per això el president del Col·legi de Farmacèutics de Badajoz aposta per una «prescripció ajustada» d’aquests medicaments i receptar-los només en els casos que sigui estrictament necessari. Malgrat que les benzodiazepines són drogues legals, traficar-hi és un delicte contra la salut pública, que comporta penes de presó de sis mesos a tres anys. No obstant, a la regió, la Policia Nacional no ha detectat fins ara un important moviment d’aquest tipus de drogues. El mercat il·legal el segueixen copant les substàncies de sempre: ketamina, amfetamines, marihuana i haixix.

Addiccions

Projecte Home adverteix d’aquesta tendència i ja atén adolescents amb addiccions a aquest tipus de drogues. El col·lectiu ha posat en marxa, amb la Junta d’Extremadura, el programa Pepcar, per donar resposta als joves que presenten conductes addictives o risc de patir-les. Els crida l’atenció que ha baixat fins als 14 anys l’edat del primer contacte amb les drogues i el canvi en el perfil del consumidor, que ja no procedeix de famílies desestructurades. «El patró principal d’abans eren famílies desestructurades, amb poca atenció familiar i que no assistien als instituts, però ara ens trobem joves de famílies estructurades, amb bons rendiments acadèmics, però que porten una doble vida. Quan això passa, arriben més descol·locats els pares que els adolescents, perquè no s’ho esperen» afirma la coordinadora del centre de dia de Projecte Home i d’aquest programa, María de la Nueva Martín. «Et trobes joves que arriben a fumar-se 10 porros al dia», afegeix.

L’edat més crítica és entre els 12 i 13 anys perquè és el moment de transició de l’escola a l’institut i quan els adolescents es comencen a relacionar amb altres grups. «S’ha d’estar molt pendent. Els bons rendiments acadèmics continuen mentre només es fa el tonto amb les drogues però, quan ja hi ha una addicció, les bones notes desapareixen», assegura Martín, que aconsella estar atent a aquestes situacions perquè poden ser un signe d’alerta.

El primer contacte amb les drogues arriba amb l’alcohol, i el segueix el cànnabis. Aquest últim és el que obre la porta a altres substàncies com la cocaïna, les drogues de disseny o les benzodiazepines. «El cànnabis és la primera causa d’esquizofrènia a Espanya. El cervell de l’adolescent està encara en desenvolupament i les conseqüències poden ser fatals, el problema és que aquestes conseqüències es veuen a la llarga», afegeix María de la Nueva Martín. Ella ha tractat joves en què els problemes mentals provocats pels porros no han remès i han acabat amb brots psiquiàtrics i internats.

Un cop la família té constància del consum, el més important, insisteix la coordinadora de Projecte Home, és comunicar-se amb els adolescents. «El primer que sent un pare quan algú li diu que han vist el seu fill amb un porro a la mà és por. Després arriben els crits amb els adolescents, però cal intentar calmar-se i asseure’s a parlar-hi, preguntar-los per què ho fan i posar-nos en mans de professionals. Molts pares s’allunyen dels seus fills perquè estan enfadats però s’ha d’intentar ajudar-los», insisteix.

El programa que Projecte Home desenvolupa (de moment només es porta a terme a la província de Càceres, a través de les seves seus de les ciutats de Càceres i Plasencia) és preventiu, educatiu i terapèutic, orientat tant als joves com a les seves famílies. Compta amb dues teràpies diferenciades. Una dirigida als adolescents que presenten un risc d’addicció (ja han coquetejat amb les drogues però no tenen un hàbit de consum), amb qui es treballa la prevenció i l’educació amb hàbits de vida saludables.

Notícies relacionades

SanaMent i la salut mental

La capacitat transformadora de l’art en pacients de cures pal·liatives

També s’atén menors addictes, que tenen problemes per portar una vida normalitzada. «La majoria dels menors arriben amb hàbits molt elevats de consum, però venen molt pressionats, amb poques ganes de fer teràpia, però al final s’hi avenen i acaben venint perquè ells volen», afirma la coordinadora del programa.

No tots aconsegueixen deshabituar-se: «Els que arriben amb la idea de canviar, a partir de les dues o tres sessions comencen a mentalitzar-se i complir objectius. Però n’hi ha d’altres que no volen deixar de consumir; amb aquests s’intenta que consumeixin menys per reduir el mal».