Sabadell de cara a les municipals: la pugna entre el PSC i ERC per seduir potencials aliats

Després de les municipals del 2019, ERC i la Crida van mirar de formar un govern alternatiu al del PSC sumant els regidors de Junts i la llavors regidora de Podem Marta Morell, amb la idea de conformar un nou executiu quadripartit, però la iniciativa no va prosperar.

Així, ERC i la Crida, diferenciats de l’espai dels comuns pels seus postulats independentistes, mantenen un pols constant amb el Govern municipal, amb qui es mostren molt crítics, però també amb Junts, grup que, tot i que no té regidors en l’Executiu, sí que compta amb dos assessors en el Govern i ha donat suport a Farrés pactant i aprovant ordenances i pressupostos, entre altres projectes de ciutat.

Des de la Crida van mirar de reprendre la idea d’un govern quadripartit a mig mandat, quan la llavors portaveu de Junts a Sabadell, Lourdes Ciuró, va deixar la seva cadira en el consistori per ocupar la cartera de Justícia en el Govern de la Generalitat, però, un cop més, la idea no va tenir recorregut.

Mentre que la Crida temptejava els altres grups per a una possible moció de censura a Farrés, Podem va expulsar del partit Marta Morell per suposades irregularitats en la confecció de les llistes de les últimes eleccions municipals. Malgrat això, Morell s’ha mantingut com a segona tinenta d’alcaldessa i ha anunciat que es presentarà a les municipals del 2023 amb la seva pròpia marca: Sentim Sabadell. De fet, durant els primers mesos de mandat, Morell ja havia sigut focus de polèmica després que el PSC fitxés com assessor Juanjo Cáceres, la seva parella, a la Diputació de Barcelona, fet que des d’ERC van assenyalar com un possible «pagament del PSC a Podem en forma de contractació» pel vot favorable de Morell a l’alcaldia de Farrés.

En la línia d’altres ciutats, la pandèmia de la covid i la crisi econòmica derivada han condicionat el mandat. El juliol de 2020, l’alcaldessa Farrés ja xifrava en 22 milions d’euros l’impacte de la pandèmia a les arques municipals, cosa que suposava un 10% del pressupost. Malgrat això, alguns dels grans projectes de ciutat han començat a rodar, com l’arribada de la primera residència pública de la ciutat. Així, Sabadell també ha sigut escollida com a Capital de la Cultura catalana el 2024.

A menys d’un any per a les municipals, els dos partits més votats el 2019, el PSC i ERC, són els més ben posicionats a la casella de sortida, si bé tots dos veuen lluny la majoria absoluta i confien que l’aritmètica els permeti seduir aliats i sumar suports per governar a Sabadell.

Entre els potencials aliats dels socialistes hi ha paradoxalment Junts, amb qui, malgrat les plausibles diferències tant en l’eix ideològic com identitari, ja han demostrat una bona entesa durant el mandat i amb qui, de fet, porten des del 2019 governant en coalició a la Diputació de BCN.

L’altre potencial aliat socialista Sabadell En Comú Podem, espai que s’ha reunificat amb l’objectiu de recuperar el terreny perdut el 2019 i que ha situat al capdavant Joan Mena, un candidat conegut i amb lideratge a la ciutat.

Per la seva banda, ERC sap que pot comptar amb el suport de la Crida, que aspira a formar un govern a l’esquerra del PSC. A més, ERC es proposa convèncer els mateixos grups que el PSC. Amb els comuns, els republicans ja van governar durant el mandat 2015-2019 i amb l’expulsió de Morell de Podem s’obre la porta a reprendre l’aliança, malgrat que Mena ha destacat com a figura crítica del procés. Amb Junts, malgrat les diferències durant el present mandat, els continua unint l’eix nacional i, si l’aritmètica ho permet, els republicans podrien explorar un govern municipal independentista.

En aquesta ocasió, la divisió de les esquerres del 2019 es traslladarà a les dretes, eix en què la repartició del vot dificultarà que les formacions conservadores obtinguin el mínim del 5% dels vots per obtenir representació en una ciutat tradicionalment d’esquerres (l’alcalde més longeu –de 1979 a 1999– va ser Antoni Farrés, del PSUC i, posteriorment, d’ICV). En aquest sentit, en la tònica catalana i estatal, Vox i el PP aspiren a absorbir l’espai de Ciutadans, que pugnarà perquè la seva marca local no desaparegui.