Horitzó 2023: Cornellà (5)

Cornellà davant les municipals: a examen la majoria absoluta socialista en el feu de Balmón

Cornellà davant les municipals: a examen la majoria absoluta socialista en el feu de Balmón

Ricard Cugat

  • A menys d’un any per a les eleccions municipals del 28 de maig del 2023, EL PERIÓDICO publica una sèrie de radiografies de política local en urbs catalanes

  • Després de recuperar la majoria absoluta el 2019, Antonio Balmón, alcalde metropolità amb més anys en el càrrec (18), ha anunciat la seva intenció de tornar-se a presentar

4
Es llegeix en minuts
Manuel Arenas
Manuel Arenas

Redactor

Especialista en històries locales, audiències i informació de l'àrea metropolitana de Barcelona i reporterisme social

Ubicada/t a àrea metropolitana de Barcelona

ver +

La composició actual del ple

Cornellà de Llobregat, el 13è municipi més poblat de Catalunya amb 89.300 habitants, és el segon gran bastió socialista a l’àrea metropolitana de Barcelona: en les eleccions municipals del 2019, la ciutat va registrar el segon millor percentatge de vot (47,45%) a la conurbació barcelonina per al PSC, només per darrere de Santa Coloma de Gramenet.

De fet, les dues urbs tenen significatius paral·lelismes polítics. En primer lloc, perquè el PSC porta sent la llista més votada i governant durant dècades després d’alcaldies del PSUC. A Cornellà, pràcticament quatre: des de 1987, quan José Montilla, posteriorment el 128è president de la Generalitat, va recollir la vara de comandament que deixava Frederic Prieto (PSUC).

I en segon lloc perquè a les dues ciutats l’alcaldia es personifica, des de fa els mateixos lustres, en lideratges polítics molt marcats: a Cornellà, en Antonio Balmón, màxima autoritat cornellatenca des del 2004 que, després de les recents renúncies d’històrics alcaldes socialistes com Josep Mayoral (Granollers); Josep Perpinyà (Sant Just Desvern); Enric Llorca (Sant Andreu de la Barca); i Antoni Poveda (Sant Joan Despí), ha passat a ser el primer regidor de l’àrea metropolitana amb més anys en el càrrec (18), a més d’actual vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

Més enllà de l’actual majoria absoluta socialista de Balmón (de 14 regidors; a Cornellà està en 13 de 25), que va recuperar el 2019 després de perdre-la el 2015 i en què governa amb els comuns, el ple municipal de Cornellà està avui compost per ERC (líder de l’oposició, amb 4 regidors); Ciutadans (3); Podem (2); i En Comú Movem Cornellà - En Comú Guanyem (2). El 2019, a Cornellà van votar 38.423 persones (participació del 61,03%) d’un cens total de 62.958 votants.

Les claus del mandat 2019-2023 

Els efectes socioeconòmics de la pandèmia del coronavirus han sigut el gran repte de ciutat a què s’ha enfrontat en aquest mandat polític 2019-2023 Cornellà, la segona ciutat metropolitana, una altra vegada per darrere de Santa Coloma de Gramenet, amb més proporció de població (24.400 habitants, un 28%) resident en barris d’«extrema vulnerabilitat urbana», amb referència a Sant Ildefons, segons dades del 2017 de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.

En aquest sentit, la ciutat, que fins a finals de juliol va patir la pèrdua de gairebé 400 veïns a causa de la covid, va promoure a principis del 2021 un Pacte de Ciutat que va posar èmfasi en la pobresa i el benestar social, i conseqüentment va aprovar un pressupost amb 3 milions d’euros destinats a inversions per impulsar projectes paralitzats el 2020 pel coronavirus.

D’altra banda, en assimilació a conflictes anàlegs en localitats del seu entorn, Cornellà té també activa la seva particular revolta contra el totxo’: la lluita, a càrrec de la Plataforma Ribera-Salines, contra la construcció de 2.500 vivendes d’una nova Àrea de Residència Estratègica (ARE), contra la qual protesten amb l’impuls d’un simbòlic hort comunitari, la Bardissa, en l’«últim espai natural de Cornellà», segons la plataforma.

La idiosincràsia local de Cornellà també ha tingut el seu reconeixement durant aquest mandat. Tant per la bona acollida de l’aclamada ‘Chavalas’, llargmetratge en què les germanes cornellatenques Carol i Marina Rodríguez Colás, directora i guionista, posen en valor la identitat dels barris de la perifèria barcelonina; com per la simbòlica Creu de Sant Jordi a David i Jose Muñoz, integrants d’Estopa, autèntics ídols locals.

El tauler polític de cara al 2023

Tal com passa a l’Hospitalet de Llobregat, el gran interrogant de cara al tauler polític resultant dels comicis locals del 2023 a Cornellà és si Balmón, que ja ha fet pública la seva intenció de tornar-se a presentar tot i que la decisió no és encara oficial, aconseguirà mantenir l’actual majoria absoluta socialista davant el possible creixement d’ERC, que el 2019 va doblar la seva representació (de 2 a 4 regidors) en relació amb el 2015 i que somia amb un possible ‘efecte Rufián’ a l’àrea metropolitana si es confirma el lideratge del diputat a ERC Santa Coloma.

De fet, les dues ciutats, l’Hospitalet i Cornellà, han tingut en comú una causa judicial aquest mandat: la del caso Consell Esportiu, investigació en què al juliol la jutge va exculpar per suposada malversació el tinent d’alcalde d’Economia de Cornellà, Sergio Fernández (PSC).

Per la seva banda, des dels comuns de Cornellà asseguren que, malgrat que el 2019 ells i Podem, que l’abril d’aquest 2022 va patir una fractura interna per l’expulsió de la regidora Elisabet García, van concórrer en llistes separades –«tot i que la nostra voluntat era fer-ho conjuntament», puntualitzen–, aposten per confluir en una mateixa llista de cara al 2023, tal com expliquen que ha marcat la direcció nacional, «per poder-nos situar com a segona força a Cornellà».

En el flanc de la dreta, Ciutadans aspira a mantenir la representació local tot i la seva debilitació nacional amb un ull sobre Vox, que en les eleccions catalanes del 2021 va obtenir a la ciutat 2.800 vots, que li van suposar un 9,24% del vot que, extrapolat a escala local, li valdria a la ultradreta per entrar al consistori cornellatenc. De fet, el juny d’aquest 2022 Vox va triar l’Auditori de Cornellà com a seu per celebrar el primer aniversari de la seva entrada al Parlament, fet que va motivar una manifestació d’uns 200 veïns.

Llegeix totes les notícies de Cornellà de Llobregat a EL PERIÓDICO Cornellà