Horitzó 2023: Rubí (10)

Rubí davant les municipals: a examen el Govern PSC-comuns en un ple fragmentat

Rubí davant les municipals: a examen el Govern PSC-comuns en un ple fragmentat

Ayuntamiento de Rubí

  • A menys d’un any per a les municipals del pròxim 28 de maig del 2023, EL PERIÓDICO publica una sèrie de radiografies de política local en urbs catalanes

  • La crispació respecte a l’anterior mandat s’ha reduït i l’executiu continua mesurant les seves forces en un context polític polièdric a la ciutat.

6
Es llegeix en minuts
Àlex Rebollo
Àlex Rebollo

Periodista

ver +

La composició del Ple

En les eleccions municipals del 2019, el PSC va superar els seus millors pronòstics –el ple auge de l’’efecte Pedro Sánchez’– i va aconseguir mantenir l’alcaldia de Rubí, quinzena ciutat més poblada de Catalunya, després de ser la força més votada de la ciutat i sumar 10 regidors, quatre més que en els comicis del 2015, tot i que es van quedar en tres de la majoria absoluta, situada en els 13 regidors.

Els socialistes van remuntar la tendència negativa que havien arrossegat en els dos últims comicis municipals: el 2007 tenien 12 regidors; el 2011 en van perdre quatre i es van quedar amb vuit regidors i el 2015 en van perdre dos més i en van obtenir sis. Malgrat la forta caiguda el 2015 i tot i que alguns grups de l’oposició van entaular converses per establir un executiu alternatiu al dels socialistes, aquests sis regidors van ser suficients per a un govern en minoria del PSC.

A finals del 2016, l’oposició de Rubí va reprendre les negociacions amb la intenció de realitzar una moció de censura i establir un govern alternatiu al del PSC d’Ana María Martínez, però els socialistes van incorporar per sorpresa Sergi Garcia, un dels dos regidors de CiU al consistori –partit necessari perquè prosperés la moció– a l’executiu, desactivant així la possibilitat d’expulsar el PSC de l’alcaldia.

Així, els socialistes no només van sobreviure a un mandat (2015-2019) que va acabar amb una gran crispació entre els diferents grups del ple i amb gran polèmica per la instal·lació d’un centre de menors no acompanyats a la ciutat, sinó que van aconseguir la seva xifra de vots més gran des del 2003.

L’alcaldessa és Ana María Martínez (PSC), que lidera un govern de coalició amb majoria absoluta al qual s’integren els tres regidors d’En Comú Podem (ECP). A l’oposició hi resten ERC (amb 7 regidors), Ciutadans (3), Veïns per Rubí (1) i l’Alternativa d’Unitat Popular (1). Junts i el PP, per la seva banda, no van arribar al mínim del 5% de vot necessari per obtenir representació a l’Ajuntament.

El 2019 van votar a Rubí un total de 31.865 persones, dada que va registrar una participació del 57,71% en un cens total de 55.219 votants.

Les claus del mandat 2019-2023

A diferència de les altres tres grans ciutats vallesanes (Sabadell, Terrassa i Sant Cugat), a Rubí, Podem i En Comú van acudir en una única llista a les municipals del 2019 i van ser la tercera força més votada, sumant tres regidors, la xifra necessària per a just sumar majoria absoluta amb els 10 del PSC.

Tanmateix, els socialistes van governar en solitari durant els primers mesos de mandat. No va ser fins a finals de setembre del 2019 que els comuns van arribar a un acord per integrar-se en l’executiu d’Ana María Martínez, amb el qual havien sigut molt crítics durant l’anterior mandat.

Al juliol, però, En Comú Podem ja havia arribat a un acord amb el PSC per aprovar el cartipàs i que incloïa una pujada de sous als càrrecs electes. Els morats van afirmar llavors no estar d’acord amb aquesta pujada, però que l’acceptaven a canvi que els socialistes desistissin d’intentar aprovar el seu Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) i se’n redactés un de nou, del qual ja s’han adjudicat tots els plecs i, en els pròxims mesos, es preveu que comencin els treballs de la fase prèvia.

L’acceptació de l’augment de sous no ha sigut l’única polèmica protagonitzada pels socis del PSC. El juliol del 2021, el llavors regidor d’ECP Pau Navarro –pertanyent a la branca d’En Comú– va deixar el càrrec per donar pas a Elena Montesinos –de Podem–, la següent a la llista electoral, arran d’un acord entre els dos partits que componen ECP. No obstant, després de deixar l’escó, Navarro va ser fitxat com a assessor del govern municipal, un acte que des de l’oposició van qualificar de «portes giratòries».

Amb tot, l’actual mandat ha estat principalment marcat per la pandèmia de la covid i la crisi econòmica que se n’ha derivat, que, entre altres qüestions, va portar el consistori a incrementar el fons de contingència municipal fins als 250.000 euros, a ajornar el pagament d’alguns impostos municipals i invertir 600.000 euros en mesures de suport a l’economia local.

El tauler polític de cara al 2023

El PSC, partit més votat a Rubí des del 2003, mirarà de consolidar en les municipals del 2023 els bons resultats del 2019. Els socialistes van remuntar una tendència negativa d’anys, però els seus votants ja els van recordar el 2011 i el 2015 que no regalen la seva confiança. Per la seva banda, ERC va aconseguir els seus millors resultats a Rubí als passats comicis i el 2023 s’avaluarà si ja han tocat sostre o encara poden créixer.

Tot i que ERC havia governat a Rubí amb el PSC durant els primers anys del segle XX, després del procés i el creixement electoral dels republicans, les dues formacions s’han distanciat cada vegada més i els republicans es postulen ara com la gran alternativa al PSC de Martínez.

Al seu torn, el PSC mai ha aconseguit la majoria absoluta, per la qual cosa es veu abocat a buscar suports en altres grups, entre els quals es torna a postular En Comú Podem. Malgrat algunes tibantors, els dos socis mantenen bona relació i, si l’aritmètica ho permet, es preveu que puguin reeditar el pacte. En el cas d’ECP, els comicis del 2023 determinaran si governar amb el PSC els ha beneficiat o desgastat electoralment.

Pel que fa a les formacions municipalistes, Veïns per Rubí –més transversal– i l’AUP –més pròxima a l’independentisme–, durant els últims anys, han mantingut xifres de vots similars, per la qual cosa la participació i la mobilització dels seus votants i dels altres grups determinarà la seva entrada al consistori.

Els partits de dretes hauran de competir per mantenir-se a Ple, en el cas de Ciutadans, o per tornar-hi a entrar, en el cas del PP i Junts. Al seu torn, l’extrema dreta de Vox, que el 2019 va obtenir tan sols 715 vots a Rubí, mirarà d’entrar per primera vegada al consistori. Malgrat els mals resultats municipals, Vox va aconseguir més d’un 10% de vots a Rubí en les catalanes del 2021, sent la quarta força més votada per darrere del PSC, ERC i Junts.

Qui finalment s’alci amb la vara de comandament haurà de lidiar per desencallar els grans projectes de ciutat que s’han cronificat durant anys, com l’arribada d’una segona parada de Ferrocarrils o d’un hospital de referència a la ciutat. Així, també haurà d’encarar la possible entrada en funcionament d’un nou gran abocador a la ciutat, una cosa que tant des dels partits com des de la societat civil coincideixen i per a la qual demanen col·laboració de la Generalitat.

Llegeix totes les notícies de Rubí a EL PERIÓDICO Rubí