Ucraïna, a la defensiva davant l’embat rus dos anys després

Quatre eixos paral·lels

Juntament amb les declaracions, els fets. L’Institut d’Estudis sobre la Guerra, la font més fiable sobre la situació als camps de batalla, ha donat compte, aquests últims dies, d’una ofensiva militar russa coordinada "en quatre eixos paral·lels" al front de Khàrkiv i Kupiansk (al nord-est del país) que, en cas de ser exitosa, concediria a Rússia "beneficis operacionals significatius", a diferència de les recents conquestes de Bakhmut o Avdíivka, de valor simbòlic però limitada importància estratègica.

"Rússia ha recuperat la iniciativa militar, amb subministraments garantits per aliats com Corea del Nord o l’Iran i per la seva reserva demogràfica", constata Nicolás de Pedro, cap d’investigació del think tank britànic Institute for Statecraft i expert en l’espai postsoviètic. Per contra, el bàndol ucraïnès "a la defensiva, percep dubtes en els seus aliats, tant a Europa com als EUA", continua.

Aquestes dues variables permeten avançar a persones com Anna Korbut, editora de la publicació Ukraine World en espanyol, que aquest tercer any de conflicte, "més que atacar, Ucraïna es defensarà, malgrat les paraules del president Volodímir Zelenski parlant de noves contraofensives". A més, tot aquest conjunt de percepcions que apunten cap a un conflicte desequilibrat constitueix un "filó" que Rússia intentarà explotar "de manera una mica forçada", enviant a Occident i als mateixos ucraïnesos el missatge que la victòria del Kremlin "és qüestió de temps, una cosa inevitable", avança De Pedro.

Donada la vital importància que té per al bàndol ucraïnès el suport dels aliats, tan o més important per al desenvolupament futur del conflicte és l’apreciació que es tingui del mateix a la UE o els EUA. La guerra d’Ucraïna, percebuda fins ara per la majoria dels ciutadans europeus com un "problema perifèric", una mena d’Iraq o Afganistan tot i que més a prop de les seves fronteres, ja comença a ser considerada com una "qüestió existencial", ja que en cas de victòria o desenllaç favorable per al Kremlin, el nivell d’amenaça que planaria sobre el continent europeu s’incrementaria substancialment.

Aquest fenomen és, segons l’opinió de De Pedro, notori als països més pròxims a Rússia, com "les repúbliques bàltiques, Polònia o Finlàndia", i comença a obrir-se camí "a Alemanya". Per contra, en estats com Espanya o França se segueix percebent la guerra com a llunyana, mentre que en el cas dels EUA, embrancat en el seu any electoral més polaritzat, "se supedita la qüestió ucraïnesa" al combat electoral que tindrà lloc al novembre per aconseguir la Casa Blanca, cosa que tampoc afavoreix un debat fundat i apolític, certifica aquest expert.

Amenaça existencial

La consideració de Rússia com una amenaça existencial per a Occident, en particular per al continent europeu, sobretot quan el Kremlin "no només nega el dret d’Ucraïna a existir, sinó que també vol canviar l’arquitectura de seguretat europea i consolidar-se com a potencia militar dominant al continent", destaca l’analista, hauria de comportar modificacions de pes en l’economia i el potencial industrial per proveir l’Exèrcit d’Ucraïna, cosa que, de moment, més enllà de les declaracions públiques, els Vint-i-set no estan plantejant-se a consciència. "No hi ha sensació d’urgència, es continua vivint amb mentalitat de temps de pau i els europeus no s’adonen que el món d’abans ja no existeix", conclou.

Notícies relacionades

Les residències denuncien l’oblit en el qual van viure la jornada de dilluns

Roma reforça la seguretat per rebre milers de persones

La desorientació europea i nord-americana també es reprodueix a la rereguarda ucraïnesa. Korbut, citant analistes militars del seu país, avança que la reacció popular del febrer de 2022, amb onades de voluntaris fent cua per allistar-se als cossos de voluntaris o a l’Exèrcit, "va ser un fenomen únic que no es repetirà".

Els ucraïnesos han percebut en aquests dos anys el nivell de violència que està fent servir l’Exèrcit ocupant i "tenen por a morir", continua. Tot i això, d’acord amb les enquestes, la majoria de la població continua creient en la victòria i és contrària a negociar, tot i que als esmentats sondejos no s’especifica què s’entén por triomf.