La ciutat, amb els ulls del meu pare

Elena Vilaplana va estudiar per a actriu i fa una mica de tot.

"Et penses que no t'entén, que no hi tens res en comú, arribes a pensar que ni tan sols t'estima prou. Però és clar, ets petita. Després creixes i t'adones que moltes de les coses que t'agraden te les va ensenyar ell, que molts dels gustos que tens els vas aprendre d'ell, que el teu autor preferit és el mateix que el d'ell (encara que et pensis que el vas descobrir per tu mateixa), que vas triar dedicar-te al teatre però que qui te'l va descobrir i te'l va fer estimar va ser ell.

Notícies relacionades

Del Tetris a l’Street Fighter, a l’Hospitalet

Una ciutat plena de versos

"Ell és el meu pare, un enamorat de la vida però sobretot un enamorat de Barcelona. Cada cap de setmana ens portava a descobrir un lloc nou de la ciutat, espais ben diversos. Alguns, ja ni existeixen, com el laboratori de física experimental Mentora Alsina, que em va impressionar tant que vaig estudiar Ciències. Però si he de triar un lloc, aquest lloc és Montjuïc. L'exposició del 29 el tenia fascinat, i on recordo haver passat la nit d'estiu més feliç de tota la meva infància és a la muntanya del Teatre Grec. Al meu pare se li il·luminaven els ulls quan parlava de Barcelona, igual que a mi se m'il·luminen quan parlo d'ell. ¡Gràcies, pare!".

https://cescsales.com/