Del cor trencat al nus a la gola: què et ‘xiva’ cada part del cos de la teva salut mental

Del cor trencat al nus a la gola: què et ‘xiva’ cada part del cos de la teva salut mental
  • La psiquiatra Rosa Molina explica en un llibre l’estreta relació que hi ha entre condició física i estat anímic. Escoltar el cos i cuidar-lo és la clau per prevenir els problemes de salut mental

4
Es llegeix en minuts
Juan Fernández
Juan Fernández

Periodista

ver +

L’onada de trastorns de l’ànim que està provocant la pandèmia –aquesta generalitzada, extensa i sense cicles, no com la dels contagis vírics– està tenint el revers positiu de posar el focus sobre la salut mental, un terreny tradicionalment estigmatitzat en què les malalties se solen patir en privat, quan no en secret.

En els últims mesos hem sentit polítics citant marques d’ansiolítics a la tribuna del Congrés dels Diputats, el Govern ha anunciat partides pressupostàries extra per a tractaments psiquiàtrics, i diversos rostres coneguts s’han atrevit a confessar públicament que pateixen o han patit ansietat, depressió i brots psicòtics. Sembla que, a la fi, hem començat a preocupar-nos per com ens sentim i no només pel que fem.

Atenció psiquiàtrica

La irrupció de la salut mental a l’agenda pública està fent que es presti una atenció inusitada a la psiquiatria, però també està posant en relleu alguns dels seus pitjors vicis. Un dels més comuns consisteix a considerar el cervell l’amo absolut dels secrets del benestar mental. No obstant, la realitat de la nostra experiència psíquica és ben diferent.

«Sentim les emocions al cos abans que al cervell. Sovint, els trastorns mentals s’expressen prèviament en forma de malalties físiques», adverteix la psiquiatra Rosa Molina, doctora de l’hospital clínic San Carlos de Madrid i autora de l’assaig ‘Una mente con mucho cuerpo’ (Paidós), on crida l’atenció sobre la importància que té allò corporal en l’experiència mental, que és més gran del que solem sospitar.

Cerebrocentrisme

La fascinació que genera l’òrgan més desconegut del cos ha provocat un «cerebrocentrisme excessiu», en paraules de la psiquiatra, que ha acabat distorsionant la percepció que tenim de la nostra veritable realitat física i mental. En les últimes dècades ha aflorat un variat menú de ciències i disciplines que porten els prefixos ‘neuro’ i ‘psico’ com a segell de garantia i la mateixa vida contemporània s’ha tornat més mental que mai. «Interactuem amb pantalles i màquines, les feines són cada vegada més automatitzades i menys físiques, tota la nostra activitat cognitiva s’està reduint, gradualment, a allò cerebral», afirma Molina.

El gran damnificat d’aquest procés està sent el cos, assenyalat per la psiquiatra com «el gran oblidat de les estratègies de prevenció de salut mental». I no és perquè la cultura popular no ens recordi la seva importància. Des dels temps de Roma sabem que no hi ha ‘mens sana’ sense ‘corpore sano’ i fins i tot la parla comuna està plena d’expressions que remarquen la connexió tan estreta que hi ha entre el físic i la psique, com les ‘papallones a l’estómac’ que diuen sentir els enamorats o el ‘nus a la gola’ que al·leguen aquells que es veuen desbordats per una emoció.

Aquestes referències, segons la doctora Molina, no són capritxoses, sinó que reflecteixen la veritable naturalesa de la nostra condició humana. «El cos és l’escenari principal de les emocions. A les vísceres tenim informació mental gravada a nivell inconscient que condiciona moltes de les decisions que prenem diàriament», diu l’especialista.

Quadros d’estrès

L’exemple més clar de l’estreta relació que hi ha entre el cos i la ment són els quadros d’estrès, el trastorn mental més habitual en els nostres dies. «Crida l’atenció que una cosa cognitiva, com una preocupació o les presses per anticipar-nos a una situació perillosa, es transformi en qüestió de segons en una reacció física. De sobte, el nostre organisme dispara la producció de cortisol, l’hormona de l’estrès, que provoca urticàries, cefalees, molèsties gastrointestinals, caiguda dels cabells...», afirma la doctora.

Notícies relacionades

Però el cos no és només el canari a la mina de multitud de problemes psicològics. També pot ser el millor tractament per curar-los, com proven els mecanismes que s’utilitzen per contenir les crisis d’ansietat. «Quan ens arriba un pacient amb un atac de pànic, el primer que li demanem és que faci respiracions diafragmàtiques lentes i profundes. Amb aquest simple truc li enviem al cervell el missatge: ‘no m’enredis i no t’acceleris, que jo estic molt relaxat’. És a dir: utilitzem el cos per provocar un efecte psicològic», explica l’especialista.

Ja ningú posa en dubte el poder terapèutic de l’exercici físic i de tècniques de relaxació com el ioga o el ‘mindfulness’. La psiquiatra Rosa Molina anima a freqüentar aquests recursos que ens fan sentir millor, però la seva recomanació va més enllà: «Atenguem els nostres cossos, perquè sovint ens avisen dels problemes mentals abans que donin la cara». La seva consulta és testimoni de les marques psicològiques que està deixant la pandèmia, però creu que vigilar la salut mental és més fàcil del que pensem. «Aquesta corba no la baixarem només amb ansiolítics. El cos ens brinda la millor eina que tenim per prevenir tant dolor emocional», diu.