Diccionari de manga i anime per a pares i ‘boomers’ despistats

Un abecé de l’univers japonès per saber de què dimonis parlen nens i adolescents.

Diccionari de manga i anime per a pares i ‘boomers’ despistats
4
Es llegeix en minuts

ANIME

‘Animació’ o ‘dibuixos’ en japonès. Qualsevol producció audiovisual d’animació produïda al Japó. Les sèries solen ser adaptacions dels mangues.

‘Cosplays’ al Saló del Manga de Barcelona. / Jordi Cotrina

CHIBI:

‘Petit’ o ‘diminut» en japonès. És un estil de dibuix que es caracteritza per representar els personatges més petits i rabassuts, amb el cap i els ulls grans i les extremitats curtes. Acostumen a ser adorables.

COSPLAY

Abreviació de ‘costume play’ (joc de disfresses). Significa disfressar-se de personatges d’anime.

Chibi, versió infantil d’un personatge de manga o anime. / Arxiu

F

F


FAN ART

Art, sobretot dibuixos, fets per fans que representen personatges o situacions d’un manga o anime.

FAN FIC

Abreviació de ‘fan fiction’ en anglès. Relat escrit per fans que utilitzen personatges o arcs argumentals existents per crear històries complementàries a l’anime o manga.

FORMATS

Sub: format que fa referència als animes en versió original subtitulada.

Dub: animes doblats a altres llengües.

FAN SERVICE

Escenes en un anime que no tenen rellevància argumental i que, simplement, hi són per atraure els nois adolescents. Acostumen a ser seqüències en les quals surten personatges femenins dutxant-se o s’enfoquen en la seva roba interior o l’escot. Polèmics, per sexualitzar i cosificar dones i nenes.

GÈNERES D’ANIME

Shonen: ‘noi’, en japonès. Dirigit tradicionalment als nois adolescents, presenta històries amb molta acció i batalles que segueixen la vida d’un protagonista jove (normalment amb poders d’algun tipus) enfrontat a un o més dolents. És el gènere més popular a tot el món. Hi ha ‘shonen’ històrics com ‘Dragon Ball’, ‘Naruto’ o ‘One Piece’ i altres de més recents, com ‘Boku no Hero Academia’ (‘My Hero Academia’), ‘Shingeki no Kyojin’ (‘Ataque a los titanes’) o ‘Kimetsu no Yaiba’ (‘Guardianes de la noche’).

Shojo: ‘noia’, en japonès. Igual com el ‘shonen’, el ‘shojo’ va dirigit a noies adolescents. Les protagonistes solen ser delicades i sentimentals i els personatges masculins, una mic efeminats. Tot i que el fil argumental és més divers que el de l’anterior, també hi ha heroïnes, com a ‘Sailor Moon’ o ‘Cardcaptor Sakura’. Altres ‘shojo’ famosos són ‘Fruits Basket’ i ‘Ouran High School Host Club’. Sí, els dos gèneres són molt estereotipats.

Seinen: ‘joventut’, en japonès. Gènere pensat per a joves adults. ‘Berserk’, ‘Cowboy Bebop’ i ‘One Punch Man’ són alguns dels exemples més famosos.

Kodomo: ‘nen’, en japonès. Contingut destinat a un públic infantil. Entre els ‘kodomo’ més populars hi ha ‘Doraemon’, ‘Ojamajo Doremi’ i ‘Ninja Hattori’.

Mecha: distingit per robots enormes i antropomorfs que solen pilotar humans. L’exemple més famós és ‘Neon Genesis Evangelion’.

Hentai: ‘pervertit’, en japonès. Gènere que es defineix per la nuesa i les situacions sexuals explícites.

Ecchi: inicial de ‘hentai’, gènere que es caracteritza per l’humor verd, la nuesa o situacions sexuals. No obstant, al contrari que el gènere anterior, no conté escenes sexualment explícites.

Yaoi: la trama se centra en un idil·li entre dos personatges masculins.

Yuri: igual que el ‘yaoi’, però amb personatges femenins.

K


KAWAII

‘Adorable’, en japonès. Sol descriure una estètica en tons pastel i una mica infantilitzada. Persones, animals, objectes o comportaments poden ser ‘kawaii’.

M


MANGA

‘Còmic’ en japonès. Com l’anime, s’utilitza per referir-se als còmics exclusivament japonesos. Hi ha varietat de gèneres i per a totes les edats. Se solen publicar per capítols en revistes setmanals, com ‘Shounen Jump’. Les novel·les gràfiques o ‘tankouban’ són recopilacions d’uns deu capítols.

MANGAKA

Dibuixant de manga que també és autor de la trama. Acostumen a tenir un petit grup d’assistents que s’ocupen dels fons i paisatges de les vinyetes. En ocasions, diversos ‘mangakes’ formen grups per donar vida a les seves històries (exemple: CLAMP, autores de títols com ‘Cardcaptor Sakura’).

OTAKU

Gent obsessionada amb qualsevol cosa, en japonès. A Occident ha anat perdent la connotació negativa del Japó i s’utilitza per referir-se a fans de l’anime.

OVA

Sigles d’‘Original Video Animation’. Són produccions que es llancen en devedé i que no estan pensades per a la TV ni el cine. Poden ser històries extra d’animes existents que se centren en personatges secundaris com ‘Shingeki no Kyojin: Lost Girls o Haikyuu!!’ o ‘Riku vs Kuu’, o relats nous.

M


PARTS DE CAPÍTOLS:

Opening: cançó, habitualment alegre i intensa, al principi de cada capítol d’un anime amb els crèdits inicials. Canvien cada temporada o amb cada arc argumental i solen generar discussions. Destaquen els temes ‘A Cruel Angel’s Thesis’, de ‘Neon Genesis Evangelion; ‘Tank!’, de ‘Cowboy Bebop’, o ‘Shinso wo Sasageyo’, de ‘Shingeki no Kyojin’.

Ending: cançó, més pausada que l’‘opening’, al final de cada capítol. Després d’aquest, hi sol haver avanços o escenes postcrèdits.

Eyecatch: un tipus d’interludi que introdueix el principi i el final de les pauses publicitàries. Cada anime té el seu ‘eyecatch’, tot i que tots inclouen el logo de la sèrie.

SEYUU

‘Actor de veu’, en japonès. Alguns són considerats estrelles, com Mamoru Miyano (‘Light Yagami a Death Note’). Algunes ‘seyuu’ interpreten nois, ja que no tenen la veu tan greu. Aquest és el cas de Rumi Park, que posa la veu a Ed Elric de ‘Fullmetal Alchemist Brotherhood’, un dels personatges i animes més icònics. Alguns també són cantants (Miyano, per exemple) o actors de doblatge, com Yuuichi Nakamura, veu del Capità Amèrica.

Z


Notícies relacionades

Z DE MAZINGER

Potser l’únic anime que han vist els ‘boomers’. Creada per Go Nagai, forma part de l’imaginari emocional dels que van ser nens als 70. Per tots ells és aquest recordatori: tot i que rememoreu com si fos ahir el «¡pits fora!» de l’Afrodita A, aquest crit protofeminista mai es va dir a la sèrie.