Perfil

Bob Pop, l’activista tendre

Presentación de la serie Maricón Perdido

Presentación de la serie Maricón Perdido / Carlos Diaz Martin (EFE)

  • Ha combatut el ‘bullying’ i el cop de l’esclerosi amb humor. Ara TNT estrena la seva sèrie (autoreferencial) ‘Maricón perdido’.

3
Es llegeix en minuts
Beatriz Martínez
Beatriz Martínez

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

A Bob Pop l’hem anat coneixent a petites píndoles, les que ell mateix ha anat disseminant als seus llibres o les seves intervencions televisives. Aquestes anècdotes li han servit per analitzar l’actualitat, per transmetre brillants teories sobre el món, però alhora funcionaven com una catarsi per revelar bona part dels mals que acumula la nostra societat, que ens porten de la intolerància a la discriminació, que ell ha experimentat en carn pròpia. 

En la sèrie ‘Maricón perdido’ (que estrena TNT el 18 de juny) ha tingut l’oportunitat de recopilar tots aquests retalls de la seva vida per construir una autoficció en què es demostra que el que és personal també és polític, com deia la cèlebre frase feminista, però també pot ser tendre. I així és Bob Pop, un activista amb cor

Roberto Enríquez (Madrid,1971) va créixer en un poble on tenia per veïns Los Pecos i en què va patir ‘bullying’ per la seva homosexualitat. Als quatre anys va començar a llegir (el seu avi va ser el seu primer prescriptor) i devorava llibres, d’Oscar Wilde a Stephen King, i de Borges a Capote. Aquest esperit inquiet marcaria el seu procés d’aprenentatge, en què la diversitat sempre va ser present.  

La fallida terra promesa

La seva època universitària li va servir per anar consolidant la seva identitat. Somiava anar a Chueca per sentir-se integrat en la comunitat gai. «Per a mi, era com una terra promesa», va explicar a EL PERIÓDICO al Festival de Màlaga passat. «Jo esperava que a l’entrar al primer bar hi hagués globus, confeti i un munt de ‘maricons’ amb els braços oberts que em diguessin: aquest és el teu lloc, aquí et cuidarem. No obstant, em vaig trobar que aquests ambients eren igual d’hostils que el meu poble». 

Notícies relacionades

Va començar a treballar en una empresa i, just quan tot semblava enlairar-se, va tenir els primers símptomes d’esclerosi múltiple. La seva vida va trontollar i es va refugiar en l’escriptura i va adoptar el sobrenom de Bob Pop. Pot ser que, a través del personatge, de la màscara, es trobés per fi a si mateix. A través del seu blog ‘Qué camino nos manda el Señor’, va incloure de la crítica literària a la crònica rosa, passant per la dissecció dels canvis socioculturals del moment. D’allò mundà a allò personal a través d’una fina ironia. Aquesta habilitat per passar d’allò intel·lectual a la frivolitat va posar els fonaments de la seva fama. El 2013 va començar la seva etapa juntament amb Andreu Buenafuente en el ‘late night’ de La Sexta ‘En el aire’, en què es convertiria en el tuitaire de guàrdia, i des de 2016, és subdirector de ‘Late Motiv’ (Movistar+), on les seves intervencions al costat de Buenafuente es converteixen en ‘trending topic’. 

Alhora, ha anat cultivant la seva faceta literària. El 2010 va debutar en ficció amb l’ara reeditada ‘Mansos’ (Caballo de Troya), en què torna a imbricar la seva pròpia experiència amb la creació. I va continuar explorant aquesta faceta a ‘Cuando haces Bop ya no hay Stop’ (2013) i a ‘Días ajenos’, un projecte que va començar a Tumblr com un diari en què les cites alienes es barrejaven amb les seves reflexions. Enríquez, que es defineix com a vedet, escriptor i ‘voyeur’, i s’ha convertit en una icona LGTBIQ+, està casat des de 2007 i se sent orgullós dels seus amics, entre els quals es troben Leonor Watling, Guillem Clua, Paco Tomás, Javier Giner i Eva Hache, amb qui forma, com ells diuen, ‘el Govern a l’Ombra’.