CANDIDATS A MILLOR NOU CANTANT

La nova ‘latino gang’: els artistes en explosió de la música en espanyol

La nova ‘latino gang’: els artistes en explosió de la música en espanyol
  • Els Latin American Music Awards tornen amb un incomprensible buit de dones en la categoria de millor nou artista.

  • Entre els candidats despunten noms ja globals i impulsors del regional mexicà

5
Es llegeix en minuts
Ignasi Fortuny
Ignasi Fortuny

Periodista. Principalment, escric sobre música.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Els Latin American Music Awards (AMAs) tornen el 15 d’abril després d’un any sense celebrar-se a causa de la pandèmia. En la sisena edició d’aquests guardons musicals organitzats per Telemundo, cadena de televisió nord-americana dirigida al públic hispà, hi ha un incomprensible buit de dones en una de les categories sempre més candents: la de millor nou artista. Només homes opten al premi. No hi ha nominacions per a elles. A un, sense pensar gaire, li passen pel cap els noms de les argentines Nicki Nicole i Cazzu, per citar-ne només dues, que encaixarien en la categoria. Però no apareixen a la llista malgrat que, per exemple, els Latin Grammys sí que els reconegués el seu any situant-les com a candidates al mateix guardó. En fi, se sap que a la indústria musical li costa dissimular.

Així, els Latin AMAs han nominat un grapat de candidats a ser part d’una nova latino gang. Si alguns no la integren ja, ja que entre els presents hi ha noms globals, d’èxit desbordant, tot i que potser sí que un esglaonet per sota de l’elit que formen noms com Bad Bunny, Ozuna, J Balvin, Anuel AA...

Són els porto-riquenys Myke Towers i Rauw Alejandro, que transiten per l’ampli camí de l’urbà, o el colombià Camilo, pop dolç des del gènere llatí. Aquests tres són la meitat d’un sextet (sis són els candidats a millor nou artista llatí) amb fort sabor mex. Es pot assenyalar que Mèxic és clau per al mercat llatinoamericà i un enllaç directe amb el nord-americà a través de la gran comunitat de mexicans que viuen als EUA.

Això, a més, coincideix amb una generació de molt joves artistes del país que estan impulsant el regional mexicà, categoria que engloba les seves músiques d’arrel. Són Eslabón Armado (trio californià), Los Dos Carnales i Natanael Cano. Són tres que, tant en la tradició més estricta dels dos primers com en la visió renovadora del tercer, acumulen milions i milions de reproduccions a les plataformes de streaming.

I hi ha més noms, igual d’exitosos. Això ha fet que artistes d’altres latituds s’hagin interessat per aquest moviment en auge. El madrileny C. Tangana es va acostar als ‘neocorridos’ en el seu últim disc de la mà de Carín León i Adriel Favela (‘Cambia!’). I ja el 2019 Bad Bunny va fer el mateix col·laborant amb Natanael Cano en un remix del seu tema ‘Soy el diablo’. «¡México y Puerto Rico; los que tenemos la grasa», entona en la cançó ‘El Conejo Malo’.

A diferència d’altres premis musicals, al millor de la nova fornada dels Latin AMAs l’escull el públic a través d’una votació ‘online’, i es coneixerà en una pomposa gala (televisada, amb grans actuacions)a l’immens BB&T Center, a la ciutat de Sunrise (Florida). A continuació, el qui és qui de la nova lliga llatina.

Rauw Alejandro: èxits ardents

Un dels nous noms del reggaeton amb més èxit. Col·leccionista d’èxits, les seves cançons ardents s’ajusten al que demana com a banda sonora el ‘reality’ televisiu ‘La isla de las tentaciones’, on sonaven freqüentment els seus temes. Busca que la seva música inciti al desig. Per això el títol del seu primer àlbum, ‘Afrodisíaco’ (2020). Ell mateix defineix: «Busco l’equilibri entre la picardia i l’amor. Faig cançons sexis». La part rosa que envolta l’artista desprèn que seria més-que-amic de la catalana Rosalía

Camilo: el pop des del gènere llatí

Aquest bigotut colombià de 27 anys ha demostrat en els últims anys la seva habilitat al compondre per trobar el pop des del gènere llatí. Per això, ha sigut requerit per a múltiples col·laboracions. Personatge sensible, no busqueu en la seva música fang, és blanc pur. La seva música –i la seva veu– és la d’un tio dolç. Aquesta fórmula li ha donat una repercussió immensa amb èxits com ‘Tutu’ (guanyadora d’un Grammy llatí com a millor cançó pop) o el remix de ‘Tattoo’, de Rauw Alejandro. Fa un mes va publicar el seu segon àlbum, ‘Mis manos’ (2021).

Natanael Cano: l’inventor dels trap correguts

Aquest mexicà és insultantment jove: acaba de complir els 20 anys. Als 12 va començar a tocar la guitarra, instrument amb què ha desenvolupat un so que neix de la música regional del seu país. Fa el que ha batejat com a corridos tumbados, també coneguts com a trap corridos. Això és el folklore tradicional combinat amb ingredients de l’urbà: estètica, temàtica, rapejar per escopir versos o introduir elements de la producció del hip-hop. Bad Bunny hi va veure avantguarda i el 2019 van fer junts el remix de Soy el diablo.

Mike Towers: el nervi de la nova onada

De la infinita (en talent) illa de Puerto Rico, aquest artista de 27 anys és un dels grans exponents de la nova onada. I potser és el millor de la seva generació rapejant, cosa que fa indistintament sobre bases de trap o reggaeton. Li cauen de la butxaca els milions d’escoltes a les plataformes de ‘streaming’. Des que llancés el disc ‘Easy money baby’ (2020), ha publicat senzills supervendes com ‘Bandido’ o el remix d’‘Ella no es tuya’, dues de les cançons més universals dels últims mesos. Ben aviat es preveu que publiqui nou disc, Lyke Mike. 

Los Dos Carnales: la nova-vella escola mexicana

Notícies relacionades

Aquest grup mexicà encapçalat pels germans Imanol i Poncho Quezada ha aconseguit que ‘Billboard’ el consideri una de les bandes llatines emergents del moment. I fent música del nord clàssica. Són nous donant una altra dimensió a la vella escola; no busqueu, com en altres artistes de Mèxic, una reinterpretació de la tradició. Han expandit la seva música pel seu país, els EUA i altres punts de Llatinoamèrica (les seves cançons sumen milions i milions d’escoltes). En el tema ‘El inmigrante’ diuen: «‘Lo que es difícil para un gringo yo lo hago’».

Baula Armada: entre el romanticisme i el desvergonyiment

El més gran d’aquest trio de californians amb arrels mexicanes (Pedro Tovar, Gabriel Hidalgo i Bryan Tovar) té tan sols 18 anys. Són (molt) joves donant el seu toc a la música dels seus pares. El seu últim disc, ‘Corta venas’, fa 14 setmanes que és número u dels àlbums de música regional mexicana. Però és que el 2020 van publicar un total de tres àlbums d’estudi, inclòs el del seu debut (Tu veneno mortal), clar, exitosíssim. Música de la serra, amb la guitarra manant a tort i a dret, amb lletres romàntiques, apassionades, esquinçades.