Thomas Vinterberg: «L’alcohol ha fet molt bé al món»

Mentre l’espectador contempla tots quatre, la pel·lícula proporciona una barreja de comèdia i tragèdia, d’alegria i dolor, probablement similar a l’experimentada pel seu autor. D’una banda, gràcies a ella Vinterberg ja ha obtingut nombrosos premis –i podria guanyar dos Oscars a finals de mes–; i d’una altra, en la seva ment sempre es mantindrà associada al record de la seva filla Ida, que va morir d’un accident de trànsit als 19 anys tot just iniciat el rodatge.

-Gairebé totes les pel·lícules que parlen d’alcohol ho fan per advertir dels perills del seu consum. La seva és excepcional.

-Per ser sincers, al principi jo volia que ‘Otra ronda’ fos exclusivament una celebració de l’alcohol, però em vaig adonar que la pel·lícula només serviria per provocar. Jo ja he superat la barrera dels 50 anys, i m’interessa més la reflexió que la provocació, així que vaig sentir la necessitat d’enfocar també el costat fosc de l’assumpte. En tot cas, la pel·lícula no intenta vendre alcohol ni mira de demonitzar-lo. Està clar que el seu consum pot destruir famílies, però em va semblar important insistir que també pot tenir efectes positius.

-Després de tot, i com s’apunta a la pel·lícula, al llarg de la història moltes decisions crucials han sigut preses per borratxos.

-En efecte, i el cas de Winston Churchill durant la Segona Guerra Mundial ho demostra: les seves decisions van evitar la victòria alemanya, i segur que no les va prendre sobri. Però, més enllà d’això, l’alcohol fa 7.000 anys que és entre nosaltres, i sempre ha ajudat l’ésser humà a socialitzar-se, estimular la seva creativitat i connectar amb la seva pròpia espiritualitat, a enamorar-se i tenir sexe. Cançons meravelloses i grans obres de la literatura van ser creades gràcies a ell. Un parell de copes de vi fan que les converses es tornin més interessants, i ens ajuden a tenir el coratge per agafar el telèfon i trucar a aquesta persona especial. L’alcohol ha fet molt bé al món. Però, per descomptat, ha de consumir-se amb moderació o provoca l’efecte contrari.

-Al llarg del seu metratge, ‘Otra ronda’ va canviant de to i oscil·la entre la comèdia i la tragèdia, l’eufòria i la tendresa. És com si ella mateixa s’hagués pres una copa de més. 

-M’agradaria que, al veure-la, l’espectador senti efectes semblants als que proporciona l’alcohol. Les nostres vides estan permanentment sota control; el telèfon mòbil ens diu quants passos fem al dia, i les xarxes socials ens diuen amb exactitud quanta gent ens segueix. Però, quan fem un glop, estem obrint la porta a l’incontrolable. I ‘allò incontrolable’ poden ser coses meravelloses, com descobrir l’amor o tenir una idea brillant. I la pel·lícula és una reivindicació d’aquesta cosa una mica imprevisible. Els seus protagonistes són quatre paios que, en una mesura o una altra, senten que han perdut el tren i han malgastat la seva vida. L’alcohol els permet ser capaços de recuperar la passió per la vida.

-¿Per què va decidir que els seus protagonistes fossin precisament professors d’institut?

-En primer lloc, em sembla que són veritables herois, i que la seva feina no es reconeix prou. Estan sotmesos a molta pressió perquè posem a les seves mans els nostres fills, els exigim una gran responsabilitat i no els tolerem ni un error. A més, els professors sempre tenen davant nois joves, i entenc que això els inciti a recordar-se a si mateixos quan tenien 15 o 16 anys, i s’emborratxaven, i s’enamoraven. I, finalment, per definició, aquesta professió té alguna cosa de repetitiva; cada any ensenyes la mateixa matèria, i les teves possibilitats de reinventar-te són limitades. Deu ser difícil no sucumbir al desencant vital. 

-Segons les enquestes, Dinamarca és un dels països més feliços del món, i també figura entre els que més alcohol es consumeix del món. ¿És una coincidència? 

-Jo diria que sí. Els danesos som gent que dona molta importància al sentit comú, la racionalitat i la disciplina i, per compensar-ho, sovint necessitem deixar-nos endur. Per això, tot i que d’una banda som molt cauts i políticament correctes a l’hora de parlar de l’alcohol, d’altra banda bevem com si fóssim cosacs. Però, en tot cas, el cert és que tenim menys problemes d’alcoholisme i drogoaddicció que molts altres països. Sí, els adolescents danesos beuen molt, i els seus pares solem ser molt tolerants, però la immensa majoria d’aquests joves deixen de beure quan acaben l’institut i els toca començar a assumir responsabilitats.

-Al parlar amb vostè sobre ‘Otra ronda’ resulta gairebé inevitable preguntar-li per la mort de la seva filla Ida. ¿Com se sent davant aquest succés devastador?

-Seria molt estrany per la meva part mirar d’evitar el tema, perquè l’Ida és part essencial de la pel·lícula. Algunes de les escenes van ser rodades al seu antic institut, i alguns dels seus amics hi apareixen com a extres. Ella mateixa anava a formar part del repartiment. D’altra banda, no vull que la seva història sigui instrumentalitzada, ni que faci la sensació que l’estic utilitzant per vendre la pel·lícula. Ella no es mereix una cosa així.

-Després del succés, ¿com va reunir forces per seguir endavant amb el rodatge?

-De sobte, la meva vida va quedar feta miques. I per descomptat vaig sentir que, després de la mort de la meva filla, fer una pel·lícula com aquesta no tenia cap sentit. Però vaig comprendre que ella no hauria volgut que abandonéssim la pel·lícula a causa d’ella, s’hauria sentit fatal. Vam decidir seguir endavant per honrar la seva memòria, i de forma natural ‘Otra ronda’ va deixar de ser només una pel·lícula sobre l’alcohol per convertir-se en una celebració de la vida.

-En les escenes de borratxera, els actors de la pel·lícula són del tot convincents. ¿Van recórrer a l’alcohol per rodar-les?

-No. Abans de començar a rodar ens vam reunir i vam fer treball de camp. Però, una vegada vam encendre les càmeres, tots els intèrprets es van mantenir sobris. D’una altra manera, mantenir la comunicació amb ells m’hauria resultat impossible.

-¿Puc preguntar-li quina és la seva relació personal amb l’alcohol?

-Em temo que la resposta és molt avorrida. Soc pare, i un home amb ambicions professionals i, com qualsevol cineasta amb amor propi, algú obsessionat a mantenir el control, així que no bec gaire.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

-¿Tampoc abans?

-Recordo que, mentre treballava en el guió de ‘La caça’ (2012), vaig decidir beure petites dosis diàries de conyac; per llavors acabava de llegir ‘París era una festa’ (1964), l’únic llibre en què Ernest Hemingway va confessar haver escrit en estat d’embriaguesa, i vaig voler explorar quin efecte tindria l’alcohol en la meva escriptura. No en vaig treure cap conclusió.